Política

ADA COLAU

Alcaldessa de Barcelona

“En democràcia, no hi pot haver temes tabú”

“Hi ha dirigents independentistes que han parlat molt de República però no han practicat aquests valors republicans, entre els quals un de tan cabdal com el de la fraternitat”

“Hi ha hagut qui ho ha volgut fer creure, però no ha estat així”

No s’ha agraït prou la definició i la feina que ha fet Units Podem durant aquest temps tan difícils
Tots hem d’estar disposats a poder parlar de pressupost, i no només a la Generalitat sinó també a Barcelona i a l’Estat
El tramvia o la funerària pública no són projectes meus, són projectes de ciutat i defensats per moltíssima gent
Sánchez ha de decretar un apropament de la gent que està a la presó. Depèn del seu govern i, per tant, ha de ser immediat
Fa quinze dies que vaig demanar un reunió amb Alfred Bosch. Però resulta que té l’agenda més plena que la de l’alcaldessa
Tinc un equip humà que crec que ho ha donat tot. Estic molt contenta amb ells i compto que la majoria podran continuar
Seria un gran error, des del punt de vista barceloní, intentar traslladar la idea d’una pugna de blocs a la ciutat. Això serà rebutjat

La vigília de la seva primera entrevista amb el president Quim Torra, i un any abans de les eleccions, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, fa repàs del mandat municipal i de la situació política general.

Té clar l’ordre del dia de la seva reunió de demà amb el president Torra?
I tant. Acumulem molts mesos d’excepcionalitat política i institucional. I per a les ciutats en general, i especialment per a Barcelona per tot el que hem de gestionar, hi ha temes importantíssims a tractar, ja que a causa del bloqueig polític i la intervenció de la Generalitat hem estat molt sols en qüestions que no podien esperar. I ara necessitem una Generalitat a ple rendiment.
Sobre el president Torra, quan encara havia de ser investit, vostè va dir que demanés perdó per unes declaracions xenòfobes i racistes.
Vaig ser sincera. Sempre he demostrat lleialtat institucional amb la Generalitat i el seu president. I en tres anys ja he hagut de tractar amb tres per aquesta excepcionalitat política que vivim. Crec que tenia dret, abans que fos nomenat, a expressar la meva opinió política. I era una obligació, també, perquè el moment que travessa Catalunya és molt delicat i difícil. Hem de començar entre tots una nova etapa, que no vol dir començar de zero. És cert, però, que jo hauria volgut un perfil més ampli i transversal per a la presidència de Catalunya, perquè Torra representa el vessant nacionalista més conservador.
Parlem de Barcelona i de municipals. Vostè fa tres anys que és alcaldessa, han sigut tres anys complicats, amb tots els pactes, amb tot el que ha passat, amb 11 de 41 regidors...
Han estat tres anys però ha semblat molt més temps per la intensitat del mandat. I això ho diu tothom. Cadascú ho ha viscut des de posicions diferents, uns des del govern, d’altres des de l’oposició, d’altres a la Generalitat. No havíem conegut un moment tan convuls en 40 anys de democràcia. I per a algú com jo, que era la primera vegada que entrava en una institució, i en una funció de tanta responsabilitat com és l’alcaldia de Barcelona, viure uns moments tan convulsos i, a més, en un govern amb minoria ha estat d’una intensitat increïble. I tot i així hem pogut fer un munt de coses. I ho hem de reivindicar.
S’hi veu, en un altre mandat com a alcaldessa?
I tant que m’hi veig. Hem començat una feina, hem canviat l’agenda política i hem engegat un munt de projectes de ciutat, que, a més, ara estan arrencant amb força. Amb molts temes hem començat un canvi de paradigma i un sol mandat és poc. El 2019 es començaran a veure moltes d’aquestes coses, però amb un segon mandat és quan pots consolidar aquest canvi d’agenda i de prioritats.
Pensa en una renovació de la llista?
Estic molt satisfeta de l’equip de govern. Tinc un equip humà que crec que ho ha donat tot i que, en situacions de molta dificultat, ha estat sempre allà les 24 hores. I, si no fos així, no hauríem pogut fer totes les coses que estem fent. Per tant, estic molt contenta amb ells i compto que la majoria podran continuar.
Tem que en les pròximes eleccions es parli de qüestions nacionals més que municipals?
Bé, els darrers temps, i especialment el darrer any, la política nacional s’ha imposat a qualsevol altre debat, perquè la rellevància de tot el que ha passat és indiscutible. Però vull reivindicar que Barcelona ha estat clau perquè les coses no anessin a pitjor. En els moments més difícils, estic molt orgullosa de la resposta que ha donat Barcelona durant tot aquest any, i també ho dic en clau nacional. Hem sabut estar a l’altura dels moments més difícils. Començant per l’atemptat de la Rambla i seguint per les càrregues policials brutals de l’1 d’octubre. Barcelona no només ha sabut donar una resposta democràtica. Perquè la millor ajuda i contribució que podia donar la ciutat en el moment actual era no aturar-se.
Però també sap que és molt complicat que no hi sigui el debat nacional, vista la conjuntura que hi ha al país en aquests moments.
Que hi sigui present és lògic, per la complexitat del moment i perquè som capital de Catalunya. En aquest sentit, de fet, no hem defugit mai aquest debat. Hem de parlar de Barcelona, perquè crec que el seu impuls com a ciutat pot ser la millor contribució que pot donar a Catalunya. I, al mateix temps, hem de ser una capital compromesa. Sempre hem dit que entre les nostres prioritats hi ha, per exemple, que no quedin impunes les càrregues policials de l’1 d’octubre. I també hem pres posició claríssimament per l’alliberament de les persones que estan a la presó. Perquè fins que no surtin de la presó els líders socials i polítics no podrem parlar de recuperar una mínima normalitat social i política.
La preocupa la possible irrupció de Manel Valls?
Li he de dir que no excessivament perquè Barcelona és una ciutat que té molt clares les seves prioritats. I té amor propi. I, per tant, que hi hagi persones que vulguin venir a alimentar idees de confrontació i de blocs és una cosa que no és que la rebutgi jo, sinó que la societat barcelonina la rebutja frontalment. El senyor Valls, que fa molts anys que és fora, i que de fet ha estat molt actiu en la política francesa, no crec que conegui bé la ciutat. I, de fet, quan ha insinuat que es plantejava ser candidat, ho ha fet en uns termes de confrontació nacional, que no crec que la ciutat de Barcelona accepti.
I quan sent parlar de llista unitària sobiranista?
Veig que hi ha una pugna en el sobiranisme i que aquests anuncis formen part de les rivalitats que hi ha entre unes forces que es discuteixen l’hegemonia d’aquest espai. Seria un gran error, des del punt de vista barceloní, intentar traslladar la idea d’una pugna de blocs a la ciutat. I això serà rebutjat. La millor contribució que pot fer Barcelona no és participar en aquest bloqueig, sinó, al contrari, provar altres propostes polítiques que puguin parlar de què pot aportar Barcelona com a motor econòmic, social o d’innovació que és.
Hi ha hagut deslleialtats dels grups de l’oposició amb el govern per tirar endavant alguns projectes com el tramvia? O al seu govern potser li ha faltat cintura per arribar a acords?
No han estat deslleials amb el govern, sinó amb la ciutat. D’acords n’hem fet moltíssims, i la llista és llarguíssima en molts àmbits. Això no és mèrit nostre sinó de tothom que hi ha participat. I en temes com el del tramvia o el de la funerària, lamentablement, hi ha hagut partidismes i crec que aquests han estat reconeguts explícitament. Hi havia acords polítics suficients, però alguns partits han decidit que ara no ho volien fer possible. I això és un error perquè, insisteixo, el tramvia o la funerària pública no són projectes meus, són projectes de ciutat i defensats per moltíssima gent.
Va ser un error que no s’impliqués més en la consulta de Barcelona en Comú per evitar el trencament del pacte amb el PSC?
El que va ser un error va ser la posició del Partit Socialista amb el 155. I ara els estem veient autoesmenar-se quan, finalment, han acceptat el que li vam proposar fa un any i que era fer fora el PP. Haurien pogut fer la moció de censura fa un any i tot el que ens hauríem estalviat: l’1 d’octubre i les càrregues policials, el 155 i el trencament del pacte a Barcelona. Però això va ser un error del PSC, un partit catalanista que havia ajudat a construir l’autogovern a Catalunya, i ningú va arribar a entendre –de fet ni la seva pròpia militància o votants– que es posés al costat del PP per donar suport a la seva línia més dura i més autoritària.
Es pot refer el pacte amb el PSC?
Si el PSC s’allunya de Ciutadans i el PP, i s’acosta al catalanisme progressista, ens trobarem. I volem trobar-nos, tant amb el PSC com amb ERC. Sempre he dit a Alfred Bosch que té les portes obertes al govern, però ell va dir que estava pensant en les pròximes eleccions i que no ho volia. Cada partit pot prendre les seves decisions i fer els seus càlculs, però jo crec que les forces d’esquerres a Barcelona ens hem de trobar. Ha estat així històricament.
Parla de bastir ponts però les seves relacions, amb Alfred Bosch especialment, sempre han sigut molt complicades...
El PSC i ERC van tenir les portes obertes del govern des del primer dia. I vaig estar un any esperant el senyor Alfred Bosch i, finalment, em va dir que no tenia cap intenció d’entrar al govern perquè volia plantejar-se les pròximes eleccions des de fora del govern. I ara, malauradament, veig que les dues formacions es mouen molt en clau electoral. Però jo seguiré oferint acords i, sobretot, ara que comença una nova etapa, que crec que tots hem de saber llegir amb molta responsabilitat. I aquells que estem governant ens hem d’esforçar per ser els primers que facilitem que la nova etapa sigui realment de distensió, diàleg i solucions. I, quan vam aconseguir fer fora el PP, vaig començar una tanda de converses amb tots els grups municipals per aprofitar aquest moment de distensió perquè aquesta nova etapa no fos flor d’un dia. I he de lamentar que encara no m’he pogut reunir amb ERC. Fa 15 dies que vaig demanar la reunió amb Alfred Bosch i he proposat com quatre o cinc dies diferents. Però resulta que té l’agenda més plena que la de l’alcaldessa.
Però arribar a acords un any abans de les municipals és molt complicat, no troba?
Un any és molt de temps... A mi, que vinc d’una cultura que no és la dels partits polítics, em sembla increïble, o immoral, que un any abans de les eleccions els partits polítics de l’oposició puguin plantejar-se estar ja en campanya electoral. Queda una any. I queda molta feina per fer. És un moment històric complicadíssim, Barcelona té un munt d’oportunitats que no pot perdre.
Vostè no hi pensa, en les eleccions?
Hi penso, però no és la meva feina. La meva feina és resoldre els problemes de la ciutat i fer tot el que estigui a les meves mans per resoldre problemes, aprofitar oportunitats i encarar els reptes que té la nostra ciutat. No cobrem un sou públic per fer campanya electoral.
Un dels debats del mandat ha estat el preu de l’habitatge. Aquesta és una qüestió pendent que serà la que marcarà el debat d’aquest darrer any?
Amb l’habitatge ens hi juguem, clarament, el model de ciutat. I en aquesta qüestió hem de demanar un pacte a tots els grups municipals, amb la Generalitat, amb l’Estat...Nosaltres hem fet el que podíem fer en l’àmbit municipal. Estem utilitzant totes les eines. Hem multiplicat per quatre la inversió. La Generalitat té la competència d’habitatge públic, i estem en un consorci a Barcelona en què la Generalitat té el 60% i nosaltres, el 40%. Estem fent la inversió sols i no és des dels últims mesos pel 155 sinó des de l’inici del mandat. És a dir, és el món al revés.
Al nou govern de PSOE, li demana que esmeni la llei d’arrendaments urbans?
És que ho ha de fer, no preveig cap altra alternativa. Com a mínim s’ha de recuperar que els contractes passin de tres a cinc anys. I, després, cal posar un límit a les pujades abusives.
Demà es veurà amb el president Quim Torra, que d’aquí a unes setmanes es veurà amb Pedro Sánchez. Que n’espera, d’aquesta trobada Torra-Sánchez?
Espero, sobretot, que no sigui l’última i que sigui la primera de moltes. El president de la Generalitat i el del govern espanyol han de tenir una relació institucional que, desgraciadament, el PP va trencar i judicialitzar. I espero que això es reverteixi. Des del primer dia he defensat que el govern del president Sánchez ha de decretar un apropament de la gent que està a la presó. Això depèn del govern d’Espanya i, per tant, ha de ser immediat. I ha de fer tot el que estigui en les seves mans perquè surtin en llibertat. És un gest que des de Catalunya estem esperant no només els partits independentistes, perquè hi pugui haver un diàleg en condicions, que no estigui alterat per la crueltat i l’anomalia de les persones que són a la presó. Dit això, també espero que hi hagi voluntat, per les dues parts, de parlar de veritat, d’escoltar-se, de trobar punts en comú i fer primers passos. No hem de ser ingenus; la situació és molt complicada, però en democràcia les coses es resolen fent política, negociant i fent que les dues parts cedeixin una mica per les dues bandes.
En els prolegòmens de la reunió, l’executiu de Sánchez ja ha dit que hi ha una línia vermella que és l’autodeterminació de Catalunya i des del govern Torra s’ha dit que la línia vermella és poder parlar d’aquest tema. Catalunya té dret a exercir l’autodeterminació?
Jo sempre he defensat la mateixa posició. D’altres han anat canviant de posició. S’ha de poder fer un referèndum, sempre ho he dit, i s’ha de poder fer amb garanties. Quan hi ha un poble que mostra les ganes d’autoconsultar-se sobre el seu futur i la seva relació amb l’Estat, això s’ha de resoldre democràticament, com han fet a Escòcia i a tants altres llocs. Això ha de ser possible. Ara mateix és evident, però, que això és molt complicat. Però s’ha de poder construir un camí i es pot fer de moltes maneres. Potser no serà possible de manera immediata, però si es construeix un clima de començar a reconèixer els interlocutors, de fer passos en el sentit de negociar i escoltar, s’haurà d’arribar a una nova proposta de relació entre Catalunya i l’Estat, que només serà legítima si es pot votar.
Per tant, s’ha de parlar d’aquest tema en la reunió entre Torra i Sánchez...
En democràcia, no hi pot haver temes tabú, però en aquesta primera reunió tampoc no podem esperar que es resolguin grans qüestions que no s’han resolt durant dècades. No podem posar aquesta pressió en aquesta primer reunió. Jo el que n’espero és que es transmeti, tant internament com externament, que hi ha una voluntat real per les dues bandes de començar una nova etapa, una voluntat real d’un diàleg que sigui profitós, que permeti aportar solucions, que permeti un camí de desjudicialització i de recuperació de la política. Tots dos haurien de transmetre la voluntat ferma que creuen que l’altre ha anat a la trobada amb la voluntat de començar una etapa de diàleg. I això seria moltíssim.
Elsa Artadi ens va dir en una entrevista recent que confiava en els comuns al Parlament per facilitar el pressupost de la Generalitat per aprovar-lo abans d’acabar l’any. Seria lògic que els comuns ho fessin?
Insisteixo en el fet que comença una nova etapa. Venim d’un moment molt difícil i de molt de dolor. I ara tots hem d’estar a l’altura del moment i ser molt responsables i generosos. En aquest sentit, s’ha de poder parlar de tot, però a tots els nivells. En els pròxims mesos serà molt important que sigui així. Venim d’un bloqueig institucional i necessitem un nou govern que més enllà de les grans qüestions de fons es posi a governar per resoldre temes concrets, socials, de seguretat... Necessitem que governi i que no només faci gestos. Si hi ha aquesta voluntat, atesa la dificultat del moment, tots hem de poder parlar de tot. La situació és molt complexa en tots els àmbits, a Barcelona, a Catalunya, a l’Estat. Cal demostrar responsabilitat i generositat, que estem a l’altura del moment i que som conscients del que està en joc. Hem d’estar disposats, tots, a parlar ja sigui a Barcelona, a Catalunya i a l’Estat per resoldre problemes. I tots hem d’estar disposats a poder parlar de pressupost, no només a la Generalitat sinó també a Barcelona i a l’Estat.
De la mateixa manera que els comuns poden facilitar un pressupost al Parlament, a vostè les forces que governen a l’altre costat de la plaça Sant Jaume també li poden facilitar un pressupost?
Descarto completament fer un intercanvi de cromos o un plantejament de fer-nos favors entre partits. El que dic és que sent tothom fidel al seu programa, i als seus compromisos, hem de poder parlar en tots els àmbits, a la Generalitat, a Barcelona i a l’Estat, de com ho fem perquè la nova etapa que comença sigui una etapa de diàleg i de solucions i no de bloquejos.
Quan es parla del dret a l’autodeterminació s’intueix que hi ha tensions en els comuns. Tothom pensa el mateix?
Jo diria que no hi ha tensions. Hi ha debat i pluralitat. I el que sempre ha estat un punt comú és que estem orgullosos de la nostra pluralitat com a país, Barcelona és diversa i a BComú hi ha gent que és federalista, n’hi ha que és independentista o hi ha gent que no prioritza aquest debat. Però tenim uns eixos comuns. Creiem que Catalunya ha de poder fer un referèndum, ha de poder exercir la seva sobirania i ha de tenir una relació de respecte amb el conjunt d’Espanya, que s’ha de poder parlar de tot i que les coses es resolen democràticament.
Amb relació a la confecció de la candidatura dels comuns, aquí hi ha hagut un xoc entre vostè i Domènech?
No. Hi ha hagut qui ho ha volgut fer creure, però li asseguro que no.
Però sap que s’ha interpretat així.
Hi ha algunes veus que poden estar interessades a difondre que això es podia llegir així. Però jo no he volgut entrar en polèmiques falses ni en aquests jocs. El que vull és que la nostra pluralitat estigui plenament representada, i en això Xavier Domènech i jo coincidim. Sabem que la virtut i la fortalesa del nostre espai és aquesta, i que hi hagi uns punts en comú. Jo no pensava presentar-me perquè no vull acumular càrrecs, perquè ser alcaldessa de Barcelona genera moltíssima feina i penso que no he de tenir més càrrecs fora de la institució. A Catalunya en Comú vaig defensar el mateix, però és un projecte que comença i se’m va demanar des de molts àmbits diferents que fes el pas. Ho vam parlar amb en Xavi i vam decidir que per a aquesta nova etapa féssim una proposta comuna.
En canvi Elisenda Alamany no hi és...
I tant que hi serà, Elisenda Alamany és un actiu del nostre espai i, de fet, és portaveu del grup parlamentari. És fals introduir la idea que hi havia gent que passava a tenir menys responsabilitats. Tots els portaveus dels grups estaran a l’executiva, com ho estaran Lucía Martín, Gerardo Pisarello, Ernest Urtasun i tants d’altres.
A Elisenda Alamany, la van perjudicar els comentaris que va fer a les xarxes socials?
El millor va ser la seva resposta, que ningú li va haver de demanar, quan va sortir a dir que els comentaris no la representaven, no li agradaven i demanava disculpes si algú se sentia ferit. El sentit del comentari responia a un moment polític molt concret. Tothom en la seva joventut pot haver fet un comentari inadequat, el que és important és que quedi molt clar la seva posició actual. Això és el que demanàvem al president Torra, ja que en el cas de Torra no parlàvem d’un tuit, sinó de molts articles, tuits o declaracions reiterades.
L’aritmètica actual dona molta força a Podem, què n’espera de la formació de Pablo Iglesias?
Hi tinc plena confiança. No s’ha agraït prou la definició i la feina que han fet Units Podem durant aquests temps tan difícils. I en algun moment m’ha sabut greu la definició que han fet alguns partits independentistes que semblava que eren més exigents amb Units Podem i tenien més retrets que no amb Ciutadans o el PP. Crec no només que és trist, sinó que és un gran error. És de molta miopia política no veure que hi ha una força aliada a tot l’Estat, Catalunya no pot avançar sola en un món global ple d’interdependències. Per avançar en drets i en llibertats, i això l’esperit republicà ho ha tingut sempre claríssim, cal també la fraternitat entre els pobles.
El president Quim Torra, quan va prendre possessió, va dir: “Farem República.” Podem en aquest sentit té l’oportunitat, ara vist on està i que és aritmèticament clau, de fer també República i de forçar el govern del PSOE perquè faci gestos cap a una república.
Nosaltres som una formació plenament republicana. Ho hem estat sempre, i així ho hem plantejat.
Una cosa és dir-ho i l’altra és portar-ho a la pràctica.
Exacte. I una cosa és parlar en abstracte de República i una altra cosa són els valors republicans i les pràctiques republicanes. Hi ha partits, també a Catalunya, que han parlat molt de la República però no els he vist comportaments republicans. Perquè la República és llibertat, igualtat i fraternitat.
Si em diu el pecat s’hauria de dir el pecador, oi?
Estic parlant de diferents dirigents que han parlat molt de República però que crec que no han tingut realment un comportament republicà. Com es defensa la República? En la que crec jo és fraternal, solidària, oberta, que prioritza les persones davant de tot, els valors cívics del republicanisme, de la cohesió social, de l’educació i que no deixa ningú enrere. El que no m’agrada és quan a vegades he sentit dirigents independentistes utilitzar aquest concepte simplement per posposar molts d’aquests debats republicans i per dir que fins que no hi hagi una República no podem parlar del dret a l’habitatge. La República és, per una banda, una organització de l’Estat i jo la defenso. Però també són uns valors. I crec que alguns dirigents independentistes han parlat molt de República però no han practicat aquests valors republicans, entre els quals, insisteixo, n’hi ha un de cabdal, que és la fraternitat. I, per tant, instar a la confrontació, dir si no estàs amb mi estàs contra meu, no és gaire republicà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.