Societat

NÚRIA VIÑAS

PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE DONES DIRECTIVES I EMPRESÀRIES

“El canvi hi serà quan els homes vulguin renunciar als seus privilegis”

Durant trenta anys va ser directiva d’hostaleria i va passar a ser empresària, però sempre des d’una vessant feminista, per reivindicar una igualtat que té encara molt camí per recórrer

Les dones al poder és viure d’il·lusions?
Encara no és una realitat. Tenim un govern amb moltes ministres i un Parlament amb molta paritat, però realment el poder femení no es pot dir que l’haguem aconseguit als governs, administracions, universitats o a les empreses.
I per això existeixen associacions com la que presideix.
Volem que les dones es puguin realitzar dins la seva professió i a l’empresa. És clar que sense una independència econòmica la dona no pot triar la vida que vol viure. La veritat és que s’ha avançat i volem ressaltar que hi ha molta dona líder que està dirigint i creant empreses.
La taxa d’ocupació és més baixa en les dones...
I quan hi ha crisi augmenta. Això vol dir que les dones fem les feines que ningú vol fer, les menys especialitzades i poc valorades. Les feines de cures i atenció a la gent gran estan en mans de la dona. A l’hostaleria, ara parlem de les kellys, però les dones de la neteja sempre han estat les més mal considerades i a sobre cobrant menys que els homes. Això és injust.
La bretxa salarial es dona a tots els nivells professionals?
La feina de la dona se segueix valorant menys també en càrrecs directius. Les americanes diuen que cobrem menys perquè no sabem negociar el primer sou, i potser tenen part de raó. Els homes en una entrevista de feina se saben vendre millor, i n’hem d’aprendre.
Vostè parla d’un sostre de vidre per assolir càrrecs de poder.
Hi ha qui parla d’un sostre de ciment que ens frena, però jo parlo de vidre, perquè sí que tenim el clar el que hi ha per sobre. Potser no som tan ambicioses i sembla que no queda bé si una dona vol anar pujant en l’empresa. Són tòpics que encara existeixen tot i que no està tan mal vist com abans. Avui dia hi ha com un engany perquè abans les diferències entre homes i dones eren abismals, i ara davant la llei tots som iguals i ningú et dirà que es discrimina.
És políticament incorrecte...
Exacte. Ara s’ha de demostrar que hi ha desigualtats i masclisme. El canvi hi serà quan els homes vulguin renunciar als seus privilegis perquè les dones puguin ocupar els seus llocs. Parlem de passar a fer tasques de la casa i atendre els fills. Hi ha sectors que encara no entenen que seguim reivindicant aquests drets.
Fan tallers per apoderar les dones. Falta confiança?
Més enllà de conscienciar la societat que no hi ha plena igualtat, s’hi han de posar els recursos. Fem tallers, xerrades i treballem amb col·lectius d’exclusió social i que es troben en situacions vulnerables. És difícil muntar una empresa, però per a una dona ho és el doble, perquè molts cops no té el suport de la família. Emocionalment també li costa més separar la vida familiar i la professional.
Fomenten les relacions en xarxa. Per què?
Crear xarxa és una manera d’obrir-se i tenir oportunitats. El homes ho cuiden molt més i tenen un cercle de relacions que fomenten, sigui anant al gimnàs o a fer la cervesa després de la feina. Les dones no hi donem valor, i per això intentem fer xarxa per establir vincles i ajudar-se entre elles. A escala internacional vam estar a les Nacions Unides per conèixer com treballen les associacions de dones americanes.
I l’autoocupació és un sortida per a moltes d’elles?
Com a molts llocs formem i assessorem per fer un bon pla de viabilitat. La diferència, però, és l’acompanyament que reben, amb reunions quinzenals en què potenciem l’autoestima i el talent, que molts cops, per les circumstàncies que siguin, queda diluït. Són grups de suport en què hi ha dones de sectors i cultures ben diferents, amb el repte de tenir una feina que els agradi. Moltes segueixen venint un cop han creat l’empresa.
Amb quins recursos compten per concedir microcrèdits?
Tenim un conveni signat amb microbank amb el grup la Caixa de mig milió d’euros. També tenim fundacions i institucions que ens deixen capital per deixar aquests diners. Són aportacions petites, algunes de mils d’euros, que no donem mai d’entrada, sinó periòdicament.
Quins negocis han finançat?
Acabem de deixar diners a dones africanes de Calella que importen roba per vendre a l’estiu. Un cop compleixen amb les quotes, els concedim un altre microcrèdit. Parlem de negocis petits i ajustem el pressupost perquè no hagin de patir per retornar la quota.
El projecte DonaxFutur s’estén al territori.
Treballem amb ajuntaments i consells comarcals, ja que és un bon complement perquè ens derivin dones que necessitin aquest suport. Creiem que amb les associacions de dones del territori s’ha de sumar i compartir.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.