Doncs perquè formen part del nostre patrimoni. A Calonge creiem que tenim varietats de ceps de vinyes que efectivament pensem que s’han perdut, especialment arran de la plaga de la fil·loxera, un insecte que a la segona meitat del segle XIX, entrant per França, es va anar estenent, fent estralls a les vinyes. Què volem fer? Doncs intentar recuperar moltes d’aquestes varietats anteriors a la fil·loxera, datar-les, fer l’estudi del seu genoma i registrar-les. Aquest punt el portem en col·laboració amb la Universitat de Girona (UdG), que, a la vegada, està buscant la implicació d’altres universitats, perquè és un treball complex.

Disposem d’un estudi fet per la Universitat de Montpeller, el qual ja ens va avançar que a Calonge hi havia varietats úniques de ceps.

Exactament! El que hem plantejat és que un cop recuperades, amb el que comporta de fer-ne el seu estudi, doncs plantar-les en el mateix espai, estem parlant de les Gavarres, on eren abans que arribés la plaga de la fil·loxera.

Gràcies a un conveni que hem signat amb en Joan Rosselló, propietari d’un terreny a les Gavarres que havia estat dedicat al conreu de les vinyes. Uns camps que encara conserven els murs de pedra!

I un espai d’estudi! En Joan el cedeix a la nostra fundació, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni treballarem des d’aquesta vinya per plantar aquestes varietats que anirem recuperant.

Doncs a moltes i, a més, caldrà fins i tot posar noms nous! Algunes, com picapolla o moscatella, es coneixen així perquè al llarg dels anys els mateixos pagesos els hi hem donat un nom. D’algunes d’aquestes varietats de ceps ens han dit que ja no en queden a cap més lloc, tret de Calonge. En canvi n’hi ha d’altres que no sabem què són. Veiem uns ceps que encara perviuen i que no sabem què són i que no tenen ni nom. D’aquí la importància del projecte; recollir aquests ceps que van arribar a superar la fil·loxera, així com els canvis en els cultius, l’efecte de les cooperatives, entre molts condicionants, plantar-los i fer-ne, evidentment, vi! Aquesta vinya també acollirà altres varietats de ceps, no només els anteriors a la fil·loxera, perquè el que volem és tenir un espai on conservar-ne les varietats. Com he dit abans, això, tot el que veu [mira els camps de vinyes] forma part del nostre paisatge, certament, però també és part essencial del nostre patrimoni. D’aquí la importància de recuperar aquests ceps.

El descobriment de sabors totalment nous! Nous per nosaltres, és clar! D’uns ceps que han perviscut durant més d’un segle, que han estat als camps, però que la seva memòria s’havia anat perdent. Ara els podrem tenir en una vinya i fer d’una varietat recuperada vi. Serà tot un descobriment! A més, ens permetrà també lligar-lo amb llocs i gent per mantenir viva aquesta memòria.

Si tenim, com li deia, un cep que no sabem quin nom té, doncs caldrà posar-n’hi un. Per això la nostra intenció és donar noms locals, de masos, de persones i de llocs. Aquest punt és important perquè volem situar en el món del vi el municipi de Calonge i Sant Antoni.

La Fundació Remença XXI fa un intens treball per activar, gestionar, promocionar, investigar, protegir, desenvolupar i donar a conèixer la Zona d’Interès Etnològic de Calonge i Sant Antoni i Vall-llobrega, així com verificar i, a la vegada, garantir l’origen i l’autenticitat dels seus productes. Això ja ens permet també generar interès i promocionar els nostres productes i, com deia, posar-los en el mapa del món del vi. Això sí, sense renunciar a una manera tradicional amb la qual hem treballat des de fa segles. Això per nosaltres és irrenunciable.