Un espai per a l’oci. El dron ha estat el regal estrella dels últims cinc nadals, però entre falta de coneixements, normatives indefinides i instruccions en anglès o xinès... el primer vol acostuma a ser dramàtic i desencoratjador. Pot ser que una connexió fallida fa que el dron no voli, i es deixa al prestatge i s’oblida. Mirem que aquest regal, que és car, s’amortitzi. Hem posat en marxa el primer espai de pràctiques de vol indoor d’Europa. Personalment tenia una productora audiovisual i d’aquí vaig iniciar-me en els drons, em vaig treure el títol de pilot, etc.

El vol a l’aire lliure no està permès en nuclis urbans, i aquí es pot fer amb tot tipus de meteorologia o llum. En l’indoor resols els primers vols furtius al parc que poden ser decebedors per l’ansietat de fer anar el dron després d’un regal. Com moltes altres activitats, millor si els inicis es fan supervisat per un monitor. Evitem ensurts amb la primera experiència i fem que sigui positiva. L’indoor et fa adquirir habilitat, destresa i perícia pilotant perquè l’espai és reduït. Els qui competeixen l’utilitzen per practicar i els qui s’inicien, per fer-ho tutelats.

Si la primera experiència és bona i s’aprèn a poc a poc, el pas següent és acabar pilotant drons més potents o fer curses, fins i tot. El guiatge visual des de lluny dels primers vols s’acaba substituint pel guiatge amb la càmera dins del dron. Un cop domines la conducció visual, i fas unes piruetes, ja has de passar a les ulleres que et connecten amb la càmera. És el pas natural. No només per fer curses, sinó per veure paisatges o vistes des d’espais o alçades no accessibles. La tecnologia FPV (First Person View) et permet conduir-lo des d’un seient i amb unes ulleres que et mostren la imatge de la càmera del dron. La conducció amb ulleres et genera una gran adrenalina i emoció, a banda de la velocitat, que és lineal i prou.

No. Hi ha un examen teòric i practic, amb una prova de ràdio inclosa. I després et cal pràctica. L’Agència Estatal de l’Aire acaba autoritzant-te com a pilot professional. Hem passat de 200 a 1.500 en un any.

No es pot volar en nuclis urbans, ni prop d’un aeroport, ni sobrevolar persones ni aglomeracions, ni en una àrea metropolitana. Només en nuclis urbans allunyats 8 o 15 km d’algun aeroport. Gairebé tota la costa catalana està inhabilitada per fer volar drons perquè està habitada. La normativa facilita el guiatge visual, però no el pots fer servir en cas de perill, que sempre és massa subjectiu.

No s’ha fet definitiva des de novembre. Fins llavors i encara ara, hi havia dubtes sobre les normes i sancions per un mal ús. Millor prevenir que curar, però potser prevenim massa. No hi ha hagut gaires accidents. Amb els drons d’oci només et pots entortolligar els cabells o fer algun tall... Tot i així, la norma sembla fins ara correcta.

Hi ha aficionats que prèviament ho eren de l’aeromodelisme, però sobretot provenen del vídeo i la fotografia. Alguns drons ja duen la càmera incorporada per fer gaudir els amants de la fotografia aèria i els qui volen fer més piruetes. Però pocs s’hi guanyen la vida, encara.

Cada cop s’utilitzen més els drons com a eina laboral d’observació d’espais inaccessibles. Sobretot en l’agricultura, per al control de les plagues buscant colònies d’animals amb càmeres d’infrarojos, valorant la fertilitat del terreny, o en l’agricultura extensiva. Però també en la tipografia de precisió, reparació i control infraestructures elèctriques o embassaments o antenes... Les càmeres d’infrarojos o tèrmiques detecten la presència d’animals... Són ideals per a treballs perillosos on se substitueix les persones. Es poden comprovar línies elèctriques o embassaments des de la cadira de l’oficina o des d’un lloc segur... En l’àmbit del transport encara és experimental.

No. Però sí que fem tallers d’habilitats directives, lideratge, etc. Tot i que l’activitat principal és l’oci, en família o per a grups.

L’un porta a l’altre. Molts usuaris d’oci generaran pilots professionals de la F1 de l’aire, com els pilots d’avions d’acrobàcies, etc. Un dron de cursos costa entre 200 i 300 euros. Les ulleres de cursa valen quasi més que el dron. No és barat, però es poden buscar patrocinis perquè és un món per a totes les edats i amb força presència a les xarxes socials.