Gran angular

La gestió de l’energia suma la ‘blockchain’

L’Institut Català d’Energia (Icaen) s’endinsa en un projecte que utilitza aquesta nova tecnologia per administrar l’autoconsum de manera descentralitzada

L’aplicació no serà senzilla i ja han sorgit els primers entrebancs
Els ajuntaments seran l’autoritat que validarà la cadena de blocs

Es tracta d’un projecte encara en fase embrionària, però sens dubte obre la porta a un futur descentralitzat de la gestió de l’energia procedent de l’autoconsum. L’Institut Català d’Energia (Icaen) fa gairebé tres mesos que ha endegat l’ióCAT, que utilitzarà la blockchain Ethereum per gestionar i facturar l’autoconsum d’energia produïda per panells solars que s’instal·laran a les teulades i als terrats dels edificis del país.

Lluïsa Marsal, responsable d’innovació tecnològica i d’acció internacional a l’Icaen, que encapçala la direcció del projecte, explica que “es va triar la xarxa Ethereum perquè és més versàtil que la de Bitcoin, que només permet enviar dades i diners”: “En canvi, la d’Ethereum, permet incorporar aplicacions i personalitzar-les.” Marsal assenyala, a més, que “la xarxa Ethereum està evolucionant cap a l’algoritme de baix consum energètic Proof-of-Stake, que ja podria estar implementat la tardor vinent, un viratge que implicarà afegir una reducció de costos energètics molt important”. Un altre dels motius d’haver triat aquesta xarxa és la seva rapidesa en les transaccions. “Mentre que a la xarxa Bitcoin t’has d’esperar uns deu minuts perquè aquesta estigui incorporada i la rebi el destinatari, a Ethereum aquest temps es redueix a deu segons”, comenta Marsal.

L’ió, la criptomoneda.

L’Icaen crearà també una moneda virtual, l’ió, que els usuaris de la xarxa faran servir per transaccionar energia i alhora podran utilitzar els sobrants per al pagament d’impostos municipals. La gestió dels ions es farà “a través de la cartera que l’usuari tindrà instal·lada al seu mòbil”: “L’aplicació llegirà dades d’un lector de consum energètic i facturarà a l’usuari en ions, tot a través de l’aplicació”, explica la responsable d’innovació tecnològica i acció internacional a l’Icaen.

Per gestionar la xarxa blockchain en què es basa l’ióCAT s’ha triat l’algoritme de consens Proof-of-Authority. Aquest algoritme requereix que tots els nodes que validaran les operacions d’aquesta xarxa tindran una identitat reconeguda. Els Proof-of-Authority seran els mateixos ajuntaments. “En ser un projecte promogut per l’administració pública, s’han de ensenyar totes les cartes, ser totalment transparent. El fet que la identitat dels nodes sigui coneguda elimina el risc de corrupció i dona seguretat dins la pròpia xarxa. T’hi jugues la identitat”, assenyala Marsal. Aquesta transparència afecta també el ciutadà, que també estarà identificat.

La utilització de la blockchain en la gestió de l’energia permet prescindir de les companyies elèctriques i situar el rol dels agregadors en el manteniment d’aquestes microxarxes”, rebla Marsal. Assumpta Farran, directora de l’Icaen, preveu que quan desapareguin les limitacions a l’autoconsum en la normativa actual, el rol dels agregadors es veurà incrementat. Allò que es vol provocar amb l’ióCAT, segons explica Marsal, “és que el ciutadà es pugui connectar a la xarxa i vendre la seva energia sense intermediaris”. “De moment, plantegem comunitats aïllades que han d’acabar provocant canvis en el model energètic actual.”

Ara per ara, la normativa limita l’autoconsum i la compartició d’energia entre individus, fins al punt que ho fa tècnicament i econòmicament inviable. Per donar solució provisional a aquest entrebanc legislatiu, l’ióCAT planteja la creació de microgrids (microxarxes) aïllades, que cobreixin tots els habitatges d’un mateix edifici. La blockchain és el gestor descentralitzat que permet, a més, transaccionar energia amb la criptomoneda que es crearà, l’ió, “que equivaldrà a un KW/h, només tindrà valor energètic i només es podrà utilitzar per a un intercanvi energètic o per pagar impostos”, detalla Marsal.

La creació d’aquests microgrids als edificis d’habitatges no contravé cap legislació en vigor. “La llei obliga a tenir una entrada de la xarxa de distribució per poder accedir a la cèl·lula d’habitabilitat”, puntualitza Farran, “i aquesta entrada es manté per a consums permanents, però la major part del consum, sobretot el que prové de la climatització, es farà a través de la xarxa que proposa l’ióCAT. L’energia es recollirà a través de les plaques solars instal·lades a les teulades o als terrats i s’emmagatzemarà en bateries o en vehicles elèctrics situats a l’aparcament de l’edifici, ja que aquests són bidireccionals quant a emmagatzematge d’energia.”

Així, l’ióCAT es basa en una dual grid (‘doble xarxa’). D’una banda, el comptador de la companyia elèctrica es manté, però a la mínima potència, “al qual es connectaran tots els electrodomèstics i aparells que estan endollats permanentment –com la nevera– i, de l’altra, la xarxa d’autoconsum de la comunitat, a la qual es connectaran tots els aparells que utilitzen l’electricitat de manera més intermitent”, diu Marsal.

La posada en pràctica de l’ióCAT no serà senzilla i ja han sorgit els primers obstacles. “El municipi d’Avià ens va demanar participar en el programa pilot. Volien posar plaques solars a totes les teulades per criteris estètics, per donar unitat visual al municipi. Era una bona decisió dels arquitectes municipals, però des de Patrimoni Cultural no els han autoritzat perquè seria lleig. Com a administració pública, la nostra missió és vetllar pel bé comú i, en aquest cas, la sostenibilitat municipal ha de prevaldre a criteris estètics”, argumenta Marsal.

Dimensió.

Per als involucrats en el projecte, “aquest té sentit si hi ha les garanties que pot créixer”. Per això, Marsal, doctora en Sistemes Intel·ligents i també en Urbanisme i Planificació Territorial, ha iniciat un treball de recerca per detectar on són les barreres que impedeixen que els municipis del país puguin tenir plaques solars. “La resolució d’aquests conflictes establiran precedent”, assegura.

Per Farran, “el ciutadà és la nova clau del mercat elèctric”. Explica que es tracta “d’una nova economia distribuïda que incorporarà generació i mobilitat elèctrica”, i reconeix que les companyies elèctriques el poden bloquejar. “Hi ha un coll d’ampolla que requereix una reflexió, perquè si el bloquegen s’estaran bloquejant els drets de les persones a generar la seva pròpia energia.”

Jordi Damià, professor d’Estratègia d’Eada Business School i CEO de la consultora Setesca, assenyala que el projecte haurà de superar tres esculls per poder esdevenir realitat: “En primer lloc, la normativa actual ha de canviar; en segon, és necessari que s’abarateixin els sistemes que produeixen aquestes energies netes perquè ara el temps d’amortització és massa llarg i, en tercer, la utilització d’aquesta nova tecnologia haurà de ser massiva. En cas contrari, estarem parlant de comunitats aïllades.” Tanmateix, Damià reconeix que l’ióCAT és un primer pas, i “això és bo”.

Com una taca d’oli

JLL, companyia de serveis professionals i de gestió d’inversions, experta en el sector immobiliari, va anunciar a finals del juny passat que utilitzarà la tecnologia blockchain en les taxacions immobiliàries. “La taxació és una operació complexa que requereix dades fiables tant del venedor, com del cadastre, el registre o el comprador, i validar cada un dels seus informes i dades porta temps. Gràcies a la tecnologia blockchain aquestes validacions es faran de manera automàtica i en la cadena de blocs, i no serà possible manipular o canviar cap dada per cap de les parts”, va explicar Isaac Pernas, director de Tecnologia de JLL, empresa que ha posat en marxa la iniciativa de bracet de la consultora internacional Everis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a