Gran angular

El nou empleat: virtual i aïllat

Les plataformes de ‘crowdemployment’ han provocat la segmentació de les feines i l’augment de la inestabilitat

La legislació no té en compte els nous perfils i els experts reclamen accions

En els anys daurats de l’empresa fotogràfica Kodak, la seva plantilla sumava 145.000 treballadors. Instagram, la popular xarxa social en què es comparteixen fotos a través d’una app, només dona feina a 18 persones.

Els efectes sobre el mercat de treball del capitalisme de plataforma (un moviment encunyat pel professor anglès Nick Srnicek, a l’eclosió d’Uber, Airbnb, Deliveroo etc.) són múltiples. Amb les plataformes digitals han arribat noves maneres de treballar.

Ens trobem al davant d’una realitat laboral emmarcada en el que es coneix com el crowdemployment, una plataforma en línia que permet accedir a un grup indefinit i desconegut d’organitzacions o persones per adquirir serveis o productes específics.

Hi ha un cert consens entre els experts en dret laboral que aquesta economia col·laborativa en particular està contribuint a la precarització de les condicions laborals. “Ens trobem al davant d’una economia basada en plataformes digitals que concentren els recursos, desertitzen la competència i fan expandir la mercantilització a tots els camps privats amb l’ús de treballadors autònoms sense protecció social”, explicava David Murillo, professor de ciències socials de Dret del Treball d’ESADE, durant una jornada celebrada a l’escola de negocis sobre aquest tema.

Els experts fan una doble classificació, d’una banda les plataformes de crowdemployment sota demanda de feines tradicionals (taxistes, repartidors, paletes...), que tenen una dimensió local i que tenen en l’usuari el consumidor final. De l’altra, la plataforma de crowdemployment ofereix tasques en línia a tot el món. Es tracta d’un servei virtual, però que està fet per persones. El seus consumidors poden ser tant empreses com institucions o persones.

Els casos més exemplificadors de la primera categoria són els que treballen a Uber, Deliveroo, Glovo, etc. Tots tenen uns trets comuns, donen el seu servei sota demanda, amb unes infraestructures pròpies (cotxe, bicicleta, etc.) i en una plataforma que no és propietat dels treballadors, sinó d’una empresa global.

La plataforma exerceix un control sobre el treballador a partir d’algoritmes que li assignen comandes i el monitoritzen. “Sota el paraigua d’una relació mercantil, hi ha una relació laboral. No he vist control superior sobre l’empleat que en les plataformes digitals”, explicava M. Luz Bataller, directora general d’Inspecció de treball de Catalunya a la trobada d’ESADE.

L’altre perfil es visualitza clarament amb la plataforma Amazon Mechanical Turk. Creada el 2015, permet posar en contacte empreses amb professionals que s’ofereixen per a feines que requereixen intel·ligència humana, com la traducció de textos, la verificació de dades, la revisió de documents, etc.

La segmentació de les tasques arriba a nivells extrems com el de contractes d’un minut i feines que es paguen a només 1 cèntim d’euro. “Quan comences has de treballar un mínim de 20 hores per aconseguir cobrar 10 euros”, explica una traductora de francès domiciliada a Barcelona. El control és estret. De fet, la plataforma tecnològica té, a més, clàusules que prohibeixen la interacció fora de la plataforma.

Ara com ara, a l’Estat espanyol només un 3% dels treballadors viuen de les plataformes digitals, però la tendència a l’alça sembla imparable. En països com Itàlia el percentatge arriba al 22%, i Ucraïna s’ha convertit en el paradís de les plataformes de crowdnemployment. “Hem passat de les formes de treball estables a les de poca durada. Cada microtasca és externalitzada a un nombre molt alt de treballadors repartits per tot el món que competeixen entre ells amb preus a la baixa”, explicava Anna Ginés, professora de Dret del Treball d’ESADE a la Law School-URL.

Tot i que el darrer any s’han dictat sentències que considera als riders de Deliveroo falsos autònoms en aquests nous perfils, la legislació laboral encara no els té en compte, i no estan ni definits com a tal. De fet, la morfologia del contracte laboral no ha canviat, n’hi segueix havent només de dos tipus: el d’assalariat o el d’autònom. Això exclou un nou col·lectiu que ha perdut drets laborals. “Cal una modernització de la legislació per protegir una manera de treballar nova”, recomanava Adrian Todolí, professor de Dret del Treball de la Universitat de València.

El paper del sindicat

Mentre la precarietat i la devaluació laboral s’estenen, els sindicats perden pes. Amb la revolució tecnològica, la manera de fer dels sindicats està en crisi. Ho va anunciar el professor de la London School of Economics, Richard Hayman, l’any 1999 i ara es confirma.

Les noves maneres de treballar han fet perdre la major part del que aglutinava el treballador per fer germinar l’acció col·lectiva.

L’empleat de la plataforma digital no sap qui és el seu cap, no comparteix espai amb altres empleats com ell, no té una identitat professional i el fet de competir per cada tasca el mou a tenir comportaments molt individualistes.

S’obre el gran repte de fer casar el sindicalisme clàssic amb els nous reptes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a