Opinió

Propòsits econòmics de fi de curs

Val la pena veure-ho. Un recorregut pels voltants de Madrid impressiona: l’activitat de construcció en llocs com Valdebebas, Boadilla del Monte, El Cañaveral, Arroyo del Fresno, entre molts d’altres, és espectacular. Cap semblança amb Catalunya, que se situa en aquest sector a una distància abismal

Vagi per endavant: alguns vam ser massa pessimistes fa deu o dotze mesos quan avaluàvem com es comportaria l’economia catalana a curt termini amb la inestabilitat política. Vam infravalorar l’empenta que hi havia i ens va faltar confiança en la seva resiliència, és a dir en la capacitat del sector privat català d’obviar la crisi política i la falta de governs efectius. Ens va faltar “certesa liberal” en valorar la relativa residualitat del paper de l’administració pública en el progrés econòmic, almenys en terminis curts. Seria convenient en tot cas que, de cara al proper curs, no cometéssim una errada inversa pensant que podem continuar indefinidament immersos en la turbulència sense patir efectes relativament importants. Els debats i les reivindicacions polítiques no haurien de fer mal a l’economia. Un recorregut per les darreres setmanes ens dona pistes d’altres propòsits que també hauríem d’afrontar després de les vacances.

El madrid immobiliari.

Val la pena veure-ho. Un recorregut pels voltants de Madrid impressiona: l’activitat de construcció en llocs com Valdebebas, Boadilla del Monte, El Cañaveral, Arroyo del Fresno, entre molts d’altres, és espectacular. Cap semblança amb Catalunya, que se situa en aquest sector a una distància abismal. És preocupant i més si s’acaben confirmant els plans de l’Ajuntament de Barcelona i d’altres consistoris per dificultar les promocions. Coincideix amb l’Estat en peu de guerra amb les administracions locals i autonòmica de les principals associacions catalanes del sector, fartes d’arbitrarietats. No hi ha cap confirmació empírica que exigir, per exemple, un 30% d’habitatge social als promotors o altres traves millori ni el preu de compra d’habitatge ni el dels lloguers. Tot això fa preveure la importància que poden tenir les properes municipals per mantenir o frenar (difícilment per impulsar) l’activitat econòmica.

Barcelona i la tecnologia.

Diversos esdeveniments en les dues darreres setmanes per analitzar el binomi banca/finances i tecnologia. En un d’aquests esdeveniments, Francisco González, president del BBVA (i avui dia per quota el segon banquer de Catalunya) aposta decididament per la tecnologia, però alerta que hem de fer un gir complet a l’educació i l’ensenyament per confrontar els canvis amb garanties. En un altre lloc de la ciutat, bancs i Fintech’s reunides per Barcelona Centre Financer Europeu i per l’Institut d’Estudis Financers, s’obren a col·laborar més que a competir, especialment en les noves tecnologies que si bé faciliten enormement la relació amb el client, tenen encara per immaduresa problemes de compliment regulador, de seguretat de dades i d’eficiència. També en el món Fintech Barcelona va de moment endarrerida respecte a Madrid, però en aquest cas encara hi ha partit si remem en la direcció adequada, que no pot ser altra que generar un bon entorn i no posar traves.

Apoderament de l’estalviador/inversor.

En finances hem donat recentment molta importància a la regulació, sigui per preservar la solvència bancària o per protegir (potser massa paternalment?) l’inversor. Molta menys atenció a dotar el ciutadà d’eines pròpies per “autoprotegir-se”. Es tracta bàsicament de convèncer-nos d’evitar l’automedicació i fer prevenció, preocupant-nos més per les nostres finances personals i demanar sempre segones i terceres opinions professionals. En definitiva, reduir l’asimetria informativa en els serveis financers. De tot això en parlem en un esdeveniment de BetterFinance, la principal federació europea en favor dels clients de serveis financers. Cal que impliquem més la banca en aquest apoderament de l’estalviador. I com? Bàsicament reforçant el finançament (ja s’ha començat a fer) de projectes d’educació i capacitació financera que acabaran reduint els riscos que es reprodueixin episodis lamentables d’inapropiades subscripcions i col·locacions d’actius financers. Un propòsit més per al curs vinent.

Representants de la societat civil catalana.

Canvi de degà al Col·legi d’Economistes. Marxa un molt bon degà, J.B. Casas, i arriba un nou mister que és de la casa, Anton Gasol. Molta sort!

Tambors d’eleccions també a Foment del Treball, i a la Cambra de Comerç. Ens calen dirigents forts que facin valer el pes de l’empresa privada en l’economia catalana. Amb empenta i sense complexos. Són ells qui creen llocs de treball, generen i paguen una gran part dels impostos, i faciliten el creixement econòmic que pot garantir l’estat de benestar. Cal dir-ho i proclamar-ho més alt i més fort.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.