Eines

Paca Tricio

Presidenta de la Unió Democràtica de Pensionistes i Jubilats d'Espanya (UDP)

“És una ignomínia i un insult dir que la gent gran ens vam lliurar de la crisi”

Al jubilat mai se l’ha escandallat, se l’ha considerat sempre una despesa

El gener del 2018 els pensionistes vau rebre una carta de l’aleshores ministra, Fátima Báñez, que us anunciava un augment de les pensions del 0,25%. Quina va ser la seva reacció?
La d’emprenyar-me; li vaig retornar la carta dient-li: “Gràcies però no accepto almoines.” Penso que va ser un gest molt mesquí i desconsiderat cap a un col·lectiu, de nou milions i mig de persones, que han portat aquest país a la democràcia i s’han tirat a les espatlles la crisi i per això el país no ha fet fallida. El mínim hauria estat un “gràcies”.
Els economistes van dir que la crisi l’havien patit els joves i que la gent gran no havia perdut poder adquisitiu.
La situació dels joves durant la crisi ha estat catastròfica per culpa d’una reforma laboral desastrosa. Això és una cosa i una altra ben diferent és que la crisi només la paguessin els joves. La crisi la vam pagar les famílies dels joves, amb aportacions perquè poguessin sobreviure, hipotecant les nostres cases perquè no els traguessin les seves als nostres fills i tenint cura dels nets. Dir que les persones grans ens vam lliurar de la crisi és una ignomínia absoluta, un insult més dels molts que s’han dit.
Són comentaris com aquests els que van fer que sortíssiu al carrer?
Sí, va ser la suma de moltes coses. Recordo que la directora gerent de l’FMI, Christine Lagarde, va dir: “Els ancians viuen massa i això és un problema per a l’economia global.” En altres paraules, que més valdria que ens moríssim. Jo vaig fer una piulada demanant-li que prediqués amb l’exemple.
En termes estrictament econòmics, són una càrrega.
Quan tot es mesura en termes de productivitat, en el moment que deixem de ser productius destorbem i se’ns fa invisibles.
La vostra és una lluita per deixar de ser transparents?
Sí, estem fent el mateix camí que el feminisme va fer al seu moment. Nosaltres parlem d’edatisme, que és tractar les persones per raons d’edat, igual que la dona pel fet de ser dona o el discapacitat per la seva condició de discapacitat. Per què posem etiquetes als ciutadans? Tots ens mereixem respecte. Serem una gota malaia, pim-pam, pim-pam, fins que se’ls obri el cervell.
Què hauria de canviar en la societat perquè se us veiés com l’actiu que sou?
En català existeix la paraula escandallar, que significa valorar una cosa en tota la seva dimensió, a consciència. A la persona gran mai se l’ha escandallat, se l’ha considerat sempre una despesa. L’any passat vam ser el 15% del PIB d’aquest país. Quan s’obren els hotels a l’hivern i es genera ocupació per als joves i aquests paguen impostos, no estem fent aportació a l’economia?
També sou clau en la conciliació de les famílies. Caldria que es valorés econòmicament aquesta aportació?
No volem que es valori econòmicament, jo no vull que em pagui ningú per quedar-me amb els meus nets, només vull que m’ho reconeguin com a ciutadà, res més.
Més enllà de l’economia, se senten poc valorats?
Més que això, ens han fet invisibles, la qual cosa és un dispendi econòmic per al país. Ens hem guanyat el dret a una pensió que no perdi valor i, per tant, que es revalorin amb l’IPC, i primer les més baixes, perquè hi ha persones que estan cobrant 400, 500 i 600 euros. No hi ha família que pugui viure amb això! Paguem els polítics perquè s’asseguin i parlin i ens expliquin com ho faran. Perquè potser nosaltres tenim idees millors.
I quina idea tenen perquè el sistema de pensions sigui sostenible?
Doncs com en altres èpoques: amb immigració controlada i donant feina a la gent que ve i que aquesta gent pagui els impostos. També podríem premiar la natalitat, com passa a França, per exemple. A Espanya tenir fills està penalitzat i per això els joves no en tenen, perquè no poden ni mantenir-se per ells mateixos i han de continuar depenent del seu pare i de la seva mare, que és una vergonya! No és només la persona gran, que és un tap en aquest país, hi ha molts taps perquè no se solucionen. El 1982, en la primera Assemblea Mundial de l’Envelliment es va dir que el món envellia, i 37 anys després continuem dient que el món envelleix i no s’ha fet res.
Les mobilitzacions han fet efecte en la classe política i en la societat en el seu conjunt?
En totes dues, potser en uns menys que en uns altres. La classe política ha quedat ben parada i s’ha preguntat: “Aquests que no havien sortit mai, què fan ara tots junts?” Doncs el que fem és defensar un dret constitucional que és la revaloració de les pensions, però sobretot reclamem respecte, reconeixement i que ningú ens tracti com a ciutadans de segona.
Moltes gràcies.
No, no, no, una mica més. Per què no em pregunta per què ens han buidat la caixa de les pensions? De la caixa de les pensions es van agafar diners perquè l’Estat els va necessitar i nosaltres ho vam veure bé; però aquest país està creixent i ja és hora que es tornin els diners amb interessos de mercat. Pregunti’m per què s’ha condonat el deute dels bancs; pregunti’m per què s’han fet aeroports on mai ha volat un avió?
Estem en una societat molt passiva?
Estem en una societat que es defensa molt poc i fan amb nosaltres el que els dona la gana.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.