Gran angular

Calen diners per apagar les nuclears

La falta de capacitat econòmica ha determinat que finalment s’ajorni el tancament de les centrals nuclears a Catalunya i a l’Estat espanyol fins a l’any 2035

Les elèctriques podrien repercutir els costos de tancar en el rebut de la llum
josep puig
president d’eurosolar
Diferir l’apagada amenaça la transició energètica
pep salas
smartgrid.cat
Les nuclears encara tenen molt de pes en el benefici de les elèctriques

Després d’un estira-i-arronsa entre el govern central i les elèctriques al voltant de quan s’havia de cloure la vida útil de les centrals nuclears, en el pla d’energia i clima (2021-2030) recentment presentat per la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, la promesa electoral de liquidar l’energia nuclear el 2025 no es mantindrà i no es faran efectius els tancaments el 2025, sinó entre aquesta data i el 2030, per a un grup de les instal·lacions, mentre que un altre grup tindrà com a data límit el 2035. Segons els experts, la impossibilitat econòmica d’escometre el tancament hauria pogut pesar molt en aquest retard, així com la intenció d’alguna elèctrica d’esprémer els rèdits de les seves centrals fins on sigui possible, i no assumir costos addicionals cada any a partir del tancament.

Pel que fa al mapa nuclear català, segons preveu el pla d’Energia i Clima, la central Ascó I (Endesa), que s’hauria d’haver tancat en complir quaranta anys d’edat, és a dir, l’any 2025, ara tindrà de coll entre el 2025 i el 2030, mentre que Ascó II (Endesa i Iberdrola) i Vandellós II (Endesa i Iberdrola) haurien de fer-ho entre el 2030 i el 2035.

Com explica Pep Sala, expert de Smargrid.cat i membre de la Comissió d’Experts de Transició Energètica, “finalment, el debat ha girat al voltant del problema econòmic, ja que no hi ha diners per assumir el tancament, i no pas sobre si el sistema energètic espanyol podria suportar o no el cessament de l’activitat nuclear”. Justament, en l’informe de l’esmentada comissió, es van dissenyar dos escenaris amb apagada nuclear, en què restava ben clar que no hi havia necessitat tècnica per endarrerir més el tancament. Val a dir, com comenta Sala que “quan es decideix tancar una nuclear, passa uns quants anys apagant-se, i generant costos afegits”: “De fet, durant els primers anys de tancament, es generen més costos de personal que si estigués funcionant.” I tampoc no es pot obviar que hi pugui haver “una incapacitat tècnica efectiva per desmantellar les centrals, ja que és un fet que de la universitat ja no surten enginyers per afrontar un procés tan delicat com aquest”

Esprémer fins al final.

Per Josep Puig, president a l’Estat d’Eurosolar, associació europea per a les energies renovables, és clar que en el sistema elèctric, hi ha sectors irreductibles que “volen esprémer fins al final les centrals nuclears, amb tot el risc que això suposa”: “Estem parlant de centrals que tenien una vida útil de 25 anys, que ja en fa 40 que funcionen, i alguns bojos diuen que es podria anar fins als 50. És clar, com que el mercat fa entrar sempre les centrals nuclears a cost zero, sempre és un negoci.” En aquest sector irreductible, Puig hi veu Endesa, “propietat d’Enel, que vol jugar a obtenir el benefici màxim d’Endesa, descapitatalitzant-la i treient-ne els màxims rèdits”. Val a dir que Endesa va dissenyar un pla d’amortització de les plantes nuclears a cinquanta anys, la qual cosa vol dir que encara li restarien 2.800 milions d’euros per amortitzar. Si l’apagada nuclear s’esdevingués als quaranta anys, el 2025, hauria d’afegir un cost addicional cada any de 190 milions d’euros, cosa que tindria un clar efecte en el seu compte de resultats en els anys a venir.

Com insisteix Puig, “les nuclears encara tenen molt de pes en els beneficis empresarials, ja que estan amortitzades, són tot ingressos, i al llarg dels anys no s’han fet prou inversions per evitar accidents”. Precisament, fonts de l’entitat ecologista Ecologistes en Acció, critiquen l’ampliació del calendari de tancament perquè “s’aguditzaran els problemes de seguretat, a mesura que els sistemes de les centrals es vagin envellint”: “Perllongar els permisos de funcionament implicarà costoses i complexes revisions de seguretat que forçaran les empreses elèctriques a invertir milers de milions d’euros que, sens dubte, repercutiran sobre el preu de l’electricitat.” L’allargament de la vida de les centrals augmentarà el volum de residus d’alta activitat, pel cap baix unes 175 tones l’any, “sense que hi hagi un mètode acceptable per a la gestió definitiva”, com denuncia Ecologistes en Acció, que percep una situació semblant pel que fa a la producció de residus de mitjana i baixa activitat.

Previsió equivocada.

Així doncs, tenim un problema econòmic de ca l’ample. Per dur a terme el tancament, com explica Pep Sala, “hi havia la previsió de recaptar uns 12.000 milions d’euros de les instal·lacions, amb el compromís que Enresa, la societat estatal encarregada de gestionar els residus radioactius, se’n fes càrrec de la meitat, mentre que l’altra meitat hauria de sortir de jugar al casino, és a dir, d’especular en els mercats financers. Però això ha fallat.” Ara mateix, el fons habilitat per Enresa per gestionar els residus radioactius, que es nodreix a través de quatre taxes, només ha aconseguit recaptar 5.000 milions d’euros, clarament insuficients. Cal tenir en compte, a més, que el cost estimat per al desmantellament és d’uns 3.000 milions d’euros per instal·lació, entre 25.000 i 30.000 milions per a tot el parc espanyol. Per assumir aquests costos desmesurats, Josep Puig tem que “les elèctriques acabin repercutint aquests costos en la part regulada del rebut de la llum”: “Tot dependrà del poder que els governs vulguin exercir sobre les elèctriques.”

No seria inversemblant que la dimensió del problema pogués provocar, segons interpreta Pep Salas, que “el 2028, quan en teoria s’han de deixar de recaptar els 3.300 milions anuals per eixugar el dèficit de tarifa, calgui seguir recaptant per fer front al tancament de les nuclears; podria ser tota una temptació per a les autoritats.”

Per Pep Salas, diferir el tancament de les centrals nuclears “amenaça la presa de decisions en el procés de transició energètica”. Com interpreta, si en algun lloc “hi ha d’haver un gran debat social sobre el tancament de les centrals nuclears és a Catalunya, on representen el 55% de la generació elèctrica, i com veiem els operadors no estan disposats a donar celeritat a l’apagada”.

Caldria remarcar, com no es cansen de fer des d’Ecologistes en Acció, que mantenir les centrals nuclears en funcionament dificulta la transició cap a un model basant en les energies renovables. L’escassa flexibilitat de les instal·lacions nuclears fa que l’apagada o l’encesa d’un reactor sigui un procés complex que duri unes 24 hores, per la qual cosa aquesta font d’energia conviu malament al mix elèctric amb fonts intermitents com les renovables. D’aquesta manera, no es pot desconnectar de la xarxa perquè les renovables hi vessin la seva producció. Aquest condicionant fa malbaratar molta energia, un problema que s’anirà agreujant a mesura que el desplegament renovable es vagi fent més gran durant els pròxims anys.

Una energia envellida arreu

Si fem una llambregada arreu del món, podem observar que l’energia nuclear denota un cert envelliment, atès que més del 60% dels 448 reactors en funcionament al món superen els trenta anys i al voltant del 15% han superat els quaranta anys. Així doncs, tot i que molts seguiran funcionant per més temps, molts hauran de ser retirats durant els pròxims vint anys. No deixa de ser preocupant que més d’un centenar de reactors, arreu, hagin demanat, i se’ls hagi concedit, autorització per operar més enllà dels quaranta anys. Un 70% d’aquests es localitzen als EUA.

Malgrat tot, està previst que la capacitat nuclear a escala mundial augmenti d’aquí al 2040, amb la Xina, que vol arribar als 125 GW, un valor superior a la capacitat actual de la UE (120 GW); els EUA (104 GW) i Rússia (25GW). Pel que fa a la UE, la Comissió Europea preveu un declivi de la generació nuclear cap al 2025, ateses la decisió d’alguns estats membres d’eliminar gradualment l’energia, com és el cas d’Alemanya, o de reduir la seva participació en el mix energètic, com vol fer França en els seus plans de transició energètica. Val a dir, però, que la tendència s’invertirà el 2030, quan està prevista la connexió a la xarxa de nous reactors i la continuació de les ampliacions de vida útil d’altres. La capacitat nuclear es mantindrà entre 95 i 105 GW d’aquí al 2050. Atès que la demanda d’electricitat augmentarà en aquest període, la quota de la nuclear minvarà, del 27,1% actual al 20%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.