Les eleccions amb més particularitats
La Cambra de Barcelona viu un dels processos electorals més disputats de la seva història: s’hi presenten quatre candidatures i un grup d’independents per ocupar les 40 cadires a què s’accedeix per sufragi. Es tracta d’uns comicis amb molts canvis previstos
Fa més de cinc anys que les eleccions s’haurien d’haver celebrat
Les eleccions a la renovació del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona han tingut tradicionalment unes particularitats que es comencen a esvair. En unes eleccions en què històricament hi ha hagut una participació molt baixa (2% de l’electorat, en el millor dels casos), poca diversitat de candidats (i de dones) i un sistema de vot per correu postal poc transparent, les eleccions del maig del 2019 s’albiren farcides de canvis.
A la Cambra de Barcelona, com a la majoria d’institucions empresarials del país, ha estat habitual que els candidats (si n’hi havia més d’un) pactessin abans de presentar-s’hi perquè ningú quedés com a perdedor, però aquest cop i com a fet insòlit s’hi han registrat quatre candidatures, a més d’un grup de dones independents sota el paraigua de l’associació 50a50, creada per augmentar la presència femenina en institucions i patronals. Ara com ara, les dones a penes tenen el 10% de presència en el ple cameral.
Les quatre candidatures, una de les quals fruit de la fusió entre dues llistes, i una col·legiada impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), opten a liderar el ple de la Cambra de Comerç de Barcelona. Si ens remuntem al 1995, només en dues conteses electorals es van enfrontar candidats, a la resta ja només se n’hi presentava un.
A més, les candidates femenines o la diversitat racial a les vocalies ha estat tradicionalment un fet anecdòtic. En canvi, en les candidatures en pugna ara, s’ha anat un pas més enllà.
Del 2 al 7 de maig, via telemàtica, i el 8 de maig, presencialment, hi ha 400.000 electors (inclou grans empreses, pimes, cooperatives i autònoms) que estan cridats a les urnes per renovar el ple.
Per primer cop, doncs, es podrà emetre el vot telemàticament, una modalitat que ha portat cua, i sobre la qual el Ministeri d’Indústria es va mostrar reticient, però que s’ha acabat instaurant, tal com demanava la Generalitat. A les eleccions anteriors, només un 9,2% dels votants ho va fer de manera presencial, la resta ho va fer per correu postal, un sistema que es va demostrar poc fiable. De fet, el 2010 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va considerar nul el 100% del vot emès por correu postal el 2013, amb la particularitat que només 700 dels 390.000 van votar el 2010. “La majoria de les empreses i autònoms no saben ni que poden votar”, denunciava alguns dels candidats.
En aquesta ocasió, les fonts consultades expliquen que es preveu una participació molt més elevada. D’una banda perquè el fet que hi hagi més candidatures en disputa fa que les campanyes arribin a més gent i, de l’altra, perquè la demostrada capacitat de mobilització d’una organització com l’ANC ha fet que el coneixement del procés electoral de la Cambra de Comerç de Barcelona s’hagi disparat.
Sigui com sigui, el procés electoral decidirà la composició de 40 dels 60 seients que conformen el ple, que després és l’encarregat d’escollir el president de la Cambra.
Els 20 membres restants corresponen a les organitzacions empresarials (6), que faran les seves eleccions al juny, i a les empreses que fan una aportació voluntària més alta (14) a la Cambra, que permet que es reservin (principalment les grans) una cadira a partir d’una aportació 75.000 euros anuals.
Particularment, la Cambra té des del 2014 el mandat prorrogat. Justament aquell any tocava convocar eleccions, però no es va arribar a engegar el procés perquè la nova llei bàsica general de cambres no es va desenvolupar fins al desembre passat.
Amb l’aixopluc 50a50
La recentment creada associació 50a50, que aspira a aconseguir una representació paritària en institucions i òrgans de poder, no només ha impulsat la candidatura de quinze dones, que es presenten a diferents vocalies de la Cambra de Barcelona de manera independent (tres de les quals també són en altres candidatures), sinó que també ha fet que les diferents candidatures es despertessin i hagin incorporat més dones a les seves llistes. Carol Daunert, portaveu de les candidates de 50a50 creu que afavorir la presència de noves cares a les cadires de la cambra és el primer pas cap al canvi.
Joan Canadell
candidatura col·legiada
Un lideratge econòmic sense submissió als interessos de fora
P Tot i que Joan Canadell, cofundador de Petrolis Indepents, no es presenta com a candidat presidenciable, és el cap visible de la irrupció d’una candidatura col·legiada independentista, patrocinada pel Cercle Català de Negocis (CCN) i per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). La candidatura –que compta amb noms com el del cofundador de Petrolis Independents; el director general de Bonpreu, Joan Font; l’actor Joel Joan, i el gerent de Catgas, Pere Grau– està formada per quaranta empresaris que aspiren a aconseguir el màxim nombre possible de seients en el ple de la Cambra per tal de condicionar l’elecció d’un president que defensi el projecte independentista.
Els impulsors de la candidatura esperen que la Cambra tingui “un lideratge econòmic i sense submissió als interessos d’oligopolis i empreses amb seus no catalanes”. Él seu programa és l’únic en què es parla del foment del cooperativisme en el marc d’una economia sostenible i amb valors, però comparteix amb altres candidats idees com el foment del talent i les polítiques d’ocupació i d’emprenedoria.
Enric Crous
candidat
Una candidatura amb el 70% de pimes, el 45% del territori i un 30% dones
P Si tu no votes, res no canviarà és el lema de la candidatura, fruit de la fusió de dues, la d’Enric Crous (Interprofit) i la de José María Torres (Numintec). El lema, per cent, l’han agafat prestat de la campanya socialista que va idear José Zaragoza.
La seva candidatura, que va estar a punt d’incorporar el col·lectiu de dones 50a50, es presenta com a aglutinadora de la petita i mitjana empresa. El mateix president de PIMEC, Josep González, ha fet públic el seu suport i ha estat present en les diverses presentacions.
La candidatura d’Enric Crous, que ha estat director general de la cervesera Damm i president de Cacaolat, es presentava com “la gota malaia per denunciar el dèficit d’infraestructures, el sobrecost de l’energia i el nyap de Rodalies”. De la llista de vocals que formen part de la candidatura, el 70% són pimes, hi ha un 30% de dones i un 45% són empreses del territori.
En aquesta candidatura hi ha empresaris vinculats a FemCat, com Oriol Guixà, de la Farga; Imma Amat, d’Amat Inmobiliària, i Joan Font, de Bonpreu.
Carles Tusquets
candidat
Propers a les grans empreses, però forts per no ser instrumentalitzats
P “Se m’acusa de continuista quan jo no estat mai dins de la Cambra”, es defensava Carles Tusquets, que encapçala la candidatura Equip Cambra Tusquets, i a qui s’acusa des de diferents tribunes de ser el representant continuista.
President de l’entitat financera Mediolanum, es presenta a les eleccions com a representant de l’empresa de la seva propietat Trea Capital.
Es tracta d’una candidatura que es mostra obertament propera a les grans empreses i que es contraposa a les altres candidatures que remarquen la necessitat de reforçar el teixit de la petita i mitjana empresa. Tusquets explica que si ell dirigeix la Cambra, serà una institució suficientment forta perquè no pugui ser instrumentalitzada per cap poder polític.
Aquesta candidatura té el suport d’empreses i empresaris com l’hoteler Jordi Clos, Seat, Planeta, l’expresident del Barça Joan Gaspart, Ramón Asensio (Roca Sanitario), Amanat Hussain (Condis), Lluís Vendrell (Unión Suiza) i Pere Vicens (Vicens Vives).
Ramon Masià
candidat
‘Empresaritzar’ la institució amb criteris empresarials
P La candidatura Anem per Feina, que lidera l’advocat i economista Ramon Masià, va ser la més matinera a presentar-se. El novembre del 2017, es va registrar amb un programa basat en l’objectiu d’“empresaritzar la Cambra”, seguint les petges de les cambres alemanyes. La seva ambició és renovar la institució “perquè funcioni segons criteris empresarials”, explica,
També es comprometen a dotar de més autonomia les delegacions de la Cambra arreu del territori i a focalitzar la seva atenció en els autònoms i les microempreses: “Impulsarem canvis per defensar els seus interessos”, diu el seu programa. Masià, empresari de la consultora ServiAux, coneix molt bé el funcionament de la Cambra. Nebot d’Antoni Negre –anterior president–, que li va organitzar la campanya i estret col·laborador de l’actual, Miquel Valls, fins que la seva relació es va anar distanciant (li va presentar una moció de confiança), ha estat membre de l’executiva des de fa vint anys. També formen part de la candidatura Ramon Sagalés, Asha Miró i Xavier Conesa.