Brexit dur? Fins a l’últim sospir
El 29 de març és, en principi, la data límit per a la sortida del Regne Unit de la UE. Malgrat tot, encara hi ha esperança
Del patiment pel trencament, no se’n lliurarà cap dels dos protagonistes
Fins ara, tot indica que el 29 de març és la data límit perquè la marxa definitiva del Regne Unit com a soci de la Unió Europea es faci efectiva. Els parlamentaris no accepten l’acord a què ha arribat la primera ministra, Theresa May, del Partit Conservador, amb els encara socis europeus. Per tant, l’anhelat, dins la fatalitat, Brexit suau s’està esvaint de l’imaginari i, malgrat que es confiava que no arribaria el moment d’haver d’aplicar una pla de sortida dur, el tenim a les portes. Ara tot són corredisses.
Tant és el pànic que el Parlament britànic va aprovar a finals de febrer una esmena que preveu la possibilitat de votar, el 14 de març, endarrerir la sortida en cas que els parlamentaris rebutgin definitivament el pla presentat per May, una votació que es durà a terme dimarts vinent. Fins i tot ja hi ha qui parla d’una segona consulta sobre el Brexit. Som on érem el 23 de juny del 2016, el dia en què es va fer la pregunta per primer cop.
“La situació és preocupant, sobretot per a les empreses”, comenta Christopher Dottie, president de la Cambra de Comerç Britànica a Espanya, que és pessimista pel que fa a un segon referèndum o a la convocatòria d’eleccions generals.
Els efectes.
Pel que fa a la inversió britànica a Catalunya, Dottie està convençut que “les empreses trobaran la manera de continuar allà on són, però serà més complicat atreure noves inversions”. A la inversa, també es patirà. El 2017, segons Pimec, 3.330 empreses catalanes van exportar al Regne Unit, el 28,5% del total de l’Estat, i 3.984 van importar, un 14,1%. Per no parlar dels 2,1 milions de turistes britànics que ens van visitar.
Ramon Tremosa, economista i eurodiputat, assegura que “amb la sortida del Regne Unit es trenca l’equilibri nord/sud d’Europa. Sense Londres, l’eix Roma-París-Madrid té majoria absoluta al parlament”, i això serà determinant per al futur de la UE. El sector financer també es veurà compromès, sent com és la City un dels centres de l’economia mundial. El sector financer, diu Tremosa, “concentra el 27% del total de la IDE al Regne Unit, i Londres és una de les portes d’entrada d’aquesta inversió a la UE”.
També hi ha espai per a l’esperança. Per Nigel Hayes, economista i professor a EADA Business School de Barcelona, “la probabilitat de no arribar a un acord és molt petita”: “S’acabarà votant una pròrroga o bé hi haurà un acord d’última hora per a la sortida. I si no hi ha pròrroga, hi haurà eleccions, que no canviaran gaire les coses, però sí que es donarà la paraula als ciutadans i potser fins i tot es convocarà un segon referèndum sobre el Brexit.” Tanmateix, segons Hayes: “Qualsevol solució ens deixarà en pitjor lloc d’on som ara. Hi haurà acord, n’estic segur, però serà un procés dolorós.”
Consells per a noves regles comercials
Pimec ha fet arribar una sèrie de consells per als empresaris que es puguin veure afectats pel Brexit. Entre d’altres, la patronal recomana revisar els aranzels i altres taxes que graven l’exportació dels productes en països no comunitaris, així com els requisits de documentació i homologació d’aquells que s’importin del Regne Unit. Caldrà revisar les certificacions de productes, així com els contractes de subministrament per adaptar-los als nous costos. També alerta sobre les noves condicions pel que fa a productes i components d’origen britànic per a la posterior exportació a altres mercats.