Política

ANTONIO BALMÓN

ALCALDE DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT (PSC)

“Ningú pot sentir vergonya de pactar”

ajuntaments ·

“Els hiperventilats distorsionen la fotografia, hi ha normalitat i la qualitat democràtica no està en dubte”

“Del govern actual només en surten paraules i desideràtums, mentre tota la resta es podreix”

El PSC ha demostrat que és una força política viva i determinant allà on es concentra la major part de la població de Catalunya
El que passa a Catalunya, és un fracàs de la política; El PSC hi ha contribuït però molt menys que els altres partits
El 155 va servir per convocar eleccions, unes de veritat amb urnes que no venien de la Xina ni estaven amagades
Els estralls de la crisi econòmica es noten, vam fer una aliança cívica contra la pobresa, però és paracetamol social
A l’àrea Ribera-Salines hi ha previst quasi un 70% de VPO, que algú ens vingui a explicar això del 30%, aquí hem passat de pantalla!
Amb el problema d’habitatge no tenim respostes immediates perquè hem estat molts anys paralitzats
Hem transformat l’espai urbà amb espais verds i ens han donat un guardó, però el millor premi és el resultat de les eleccions

El 2004, Antonio Balmón va ser nomenat alcalde de Cornellà de Llobregat en substitució de José Montilla. Quinze anys després, acaba de renovar el càrrec.

En aquestes eleccions no només ha recuperat la majoria absoluta que va perdre el 2015 sinó que ha aconseguit ampliar-la fins als 14 regidors actuals. Satisfet amb els resultats?
Més que content, és un estímul per continuar fent les polítiques que hem fet aquests últims anys. Són uns resultats que estimulen i permeten, de forma estable, garantir el nostre projecte.
Tot i que no li fa falta el suport de ningú, ha tancat un acord amb els comuns i no descarta altres pactes puntuals. Per què?
Sempre hem fet el mateix, intentar ampliar l’espai polític de governança. Per això hem tancat aquest acord amb els comuns i, evidentment, quan s’obri el debat de pressupostos i altres debats sectorials farem una oferta a la resta de forces polítiques per arribar a acords puntuals. Crec que això dinamitza, dignifica i potencia la vida municipal i permet que les nostres actuacions tinguin més consens. Aquestes formes d’entendre la política local ajuden als climes polítics, però, sobretot, al clima de la ciutat.
Com ha viscut el que ha passat a pobles com Santa Coloma de Farners o Sant Cugat del Vallès en els actes d’investidura dels nous alcaldes, amb crits i insults cap als pactes tancats?
El que ha passat en aquests municipis és una fotografia distorsionada. Dona molt mala imatge però representa una minoria molt hiperventilada. Em preocupen aquestes confrontacions tan radicalitzades, però no ens enganyem: quanta gent va votar a Barcelona i quants eren a la plaça Sant Jaume cridant?
Creu que aquestes confrontacions tan evidents poden tenir efectes en el dia a dia d’alguns d’aquests municipis?
Crec que no, perquè la finalitat de la política local és teixir convivència. No soc capaç d’entendre que algú que es dedica a la política municipal, que està molt a prop de la gent i conviu amb tothom encara que pensin diferent d’ell, actuï per generar discòrdia. No seria un bon responsable de política municipal. Penso que, independentment del partit polític, tothom intenta protegir tot això, perquè és molt valuós.
L’alcalde de Castellar del Vallès, Ignasi Giménez, també del PSC, deia en aquestes mateixes planes que, després de veure la tensió generada en alguns plens, el preocupava la qualitat democràtica que deixarem als nostres fills. I a vostè?
Jo no ho crec, que estigui en dubte. És com aquesta minoria que va a futbol a cridar i fer malbé coses. Mediàticament tenen molt impacte però això no implica la qualitat esportiva ni la del conjunt de gent que va al camp. La qualitat democràtica es demostra amb la participació i això ja es va demostrar. Després hi ha responsables polítics més o menys desafortunats i també persones que van aquell dia al ple i evidentment distorsionen aquesta normalitat, però és això, una distorsió.
Quan sent que qualifiquen acords entre el PSC i independentistes de “pactes de la vergonya”, què sent?
Res. Un pacte es fa amb gent que vol actuar per la seva ciutat i que té uns objectius comuns o semblants. Crec que un no pot sentir vergonya de dialogar, arribar a consensos i poder establir acords. La vergonya és una altra cosa, és més aviat la incapacitat de poder pactar. I la vergonya també és la que sent algú que amaga amb quina gent pacta i què pacta. Això em preocupa més.
El PSC té en els governs locals una quarantena de pactes amb ERC o JxCat. Aquestes xifres demostren que la política local és un altre món?
Sí. Per començar, té dinàmiques personals i, per continuar, està basada en un programa local.
A Barcelona s’ha fet un cordó sanitari a l’independentisme?
I a Sant Cugat, on l’alcaldessa és d’ERC gràcies al suport del PSC i la CUP, què ha passat? Són ximpleries. Són paraules que queden molt bé però estan molt desgastades.
Al seu blog personal, avisava després de les eleccions que la política ha de ser respectuosa en les formes. No ho és, actualment?
Si la política no és educada i respectuosa, de quina forma podem avançar? He vist coses aquests últims anys, i ara aquests dies, que no m’agraden gens. Depèn de qui veig, no em sembla gent que es pugui dedicar a la política. La política és un espai de pedagogia i ha d’ajudar a millorar la vida de la gent, i quan un intenta incorporar-se a la vida política ho ha de fer perseguint aquest objectiu. I no cal usar paraules grosses per dir el que penses.
Parla del to de quins partits?
Parlo en general. No va per barris, això.
Quin balanç fa dels resultats del PSC a les eleccions municipals?
Ha demostrat que és una força política viva i determinant allà on viu la majoria de gent, on es concentra la major part de la població de Catalunya. És evident que hem tingut problemes en altres zones territorials on està molt més fragmentat l’espai polític, però, en canvi, a l’àrea metropolitana de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, el PSC manté una presència important i destaca amb alcaldies i projectes consolidats.
El bloqueig institucional, els polítics empresonats en espera de sentència... La situació actual és un fracàs de la política?
El que passa a Catalunya evidentment és un fracàs de la política. El PSC hi ha contribuït, però qui té la major part de la responsabilitat no és el PSC sinó altres forces polítiques. Per exemple, Ciutadans, que va guanyar les eleccions autonòmiques i no va assumir cap protagonisme, es va retirar. I també els partits del govern, que estan en permanent campanya electoral. Això és el que passa i aquesta és la imatge que donem. I és el problema que tenim els ajuntaments, que tenim una administració pública que és de tot menys un poder públic.
Han d’assumir moltes competències que no els pertoquen, els ajuntaments?
Més que assumir competències, el problema és que si no fos per les persones que treballen als hospitals o a les escoles o a tants altres llocs, res funcionaria, perquè no hi ha cap responsable polític que estigui pensant en això.
El gran problema és que fa dos anys i mig que tenim pressupostos prorrogats?
Jo mai he trobat una resposta a aquesta incompetència. El govern podria tenir una ànima més femenina. Diuen que les dones sabeu fer dues coses a la vegada, doncs el govern podria fer el camí del procés i el camí de gestionar un poder públic, però sembla que no. Només hi ha paraules i desideràtums, mentre la resta es podreix. El poder públic es podreix, a Catalunya.
Ha fet abans una petita autocrítica. Què no ha fet bé el PSC?
No vam tenir suficient força per demostrar que aquest camí ens portaria a una crispació, fragmentació i fractura social. En totes les nostres converses amb l’administració central vam intentar convèncer que havíem d’agafar un altre camí: de diàleg, de no alimentar més la crisi. I encara que no entrava dins les nostres competències polítiques, jo em sento una mica fracassat. Però des del punt de vista del que va passar a Catalunya, encara estic esperant que algú digui: “No va ser possible, ens vam equivocar.”
Es refereix a la fracassada declaració unilateral d’independència (DUI)?
A tot com es va fer. Després els protagonistes han escrit molts llibres. Diuen el que diuen, no ho dic jo.
Vol dir que els polítics que van impulsar la DUI van prometre una cosa que sabien que no podrien tirar endavant?
No tenien la fórmula de la Coca-Cola i ens van enganyar a tots. Ho diuen ells, no jo.
Però el 155 va ser una bona solució?
Era una conseqüència que l’independentisme podia haver evitat. I va estar a punt d’evitar-la, però altre cop la manca de confiança i lleialtat va provocar el que va passar.
Alcaldes socialistes com Jordi Ballart, de Terrassa, i Ignasi Giménez, de Castellar del Vallès, es van donar de baixa en rebuig al 155, tot i que Giménez s’ha tornat a afiliar. Què en pensa?
Reitero que el 155 va ser una conseqüència que es podria haver evitat. Però és que, a més, en el funcionament de la Generalitat no es va notar en res. No va ser una mesura agressiva, es van convocar eleccions i va desaparèixer.
Però entén els seus companys de partit i la seva reacció?
Jo, a la meva vida, no vaig notar el 155.
Però va servir per a alguna cosa? La crisi continua oberta...
Per convocar eleccions. Unes eleccions de veritat. Aquestes urnes no venien de la Xina ni ningú les amagava, eren urnes de veritat. Si els que es van presentar estaven en contra del 155, que no s’haguessin presentat.
Hi ha molts factors que han interferit en els últims temps en la política, com són el cicle electoral i el judici al procés. Fins a quin punt han afectat el govern de Pedro Sánchez?
És evident que són interferències importants i que no ajuden a crear un bon clima. Tenen un gran impacte i ja veurem com afectarà la sentència i quina resposta política hi donarà l’independentisme. No sé si hi haurà noves eleccions a Catalunya o s’ampliaran les discrepàncies dins del bloc independentista, però és evident que l’endemà de la sentència la vida dels ciutadans continuarà. Ja hem viscut massa dies històrics que ens demostren que l’endemà la gent s’aixeca i fa la seva vida diària.
Sí que critica la judicialització del procés, el fet que s’hagi arribat fins aquí.
Sí, crec que és un camí erroni. El que passa és que les dues bandes van intentar forçar totes les parts jurídiques i això comporta una sèrie de conseqüències.
Sobretot des que Sánchez va arribar a La Moncloa, es parla molt de diàleg, però realment és possible quan es fixen línies vermelles?
Si algú pensa que diàleg és dret a decidir, ho sento, aquesta pantalla ja la va cremar el senyor Artur Mas. Quan parlem de diàleg és analitzar la situació, mirar la societat i veure com tornem a recuperar la credibilitat davant d’ella. Significa concretar iniciatives que ens permetin a tots recuperar el paper dels poders públics. Vol dir tornar a mirar i observar com podem reformar espais i estructures jurídiques per millorar la nostra situació. El tot o res no existeix, en el diàleg. I si algú té ganes que torni l’extrema dreta, ànims, que ho posaran fàcil.
Què en pensa, de la proposta d’ERC d’incloure en el referèndum una tercera opció amb la proposta que fes l’Estat, com ara més autogovern?
La revetlla de Sant Joan ja ha passat. Són focs artificials. Tal com està el pati, o som capaços d’aixecar els ulls o no ens en sortirem. I entenc que costa crear les condicions, ho entenc perfectament, no penso que ningú ho tingui fàcil.
Com va rebre el PSC les esmenes a la totalitat dels pressupostos de Pedro Sánchez d’ERC o el PDeCAT?
Ja està passat, però era una oportunitat per tenir més diners per a Catalunya i més diners per a polítiques socials. Per sort, vam tornar a guanyar. Haurien pogut guanyar les tres dretes però la irresponsabilitat no té límits.
Parlem de Cornellà. On es noten més els estralls de la crisi econòmica viscuda?
Fa quatre anys vam decidir crear una aliança cívica contra la pobresa perquè crec que n’hem de parlar de forma franca. En aquest mandat hem contractat més de 1.900 persones en diferents plans d’ocupació i promoció municipal i, a més, hem creat el programa de rendes mínimes per a la gent que treballa i no arriba a final de mes. Mentre alguns fan discursos, nosaltres intentem afrontar el problema. Però són pal·liatius. Per a mi és paracetamol social, no me’n sento orgullós. No puc sentir-me orgullós d’explicar tot això perquè vol dir que les coses no van bé.
Aquí, a Cornellà, es va suïcidar una persona que estava a punt de ser desnonada. Hi haurà crisi mentre hi hagi un sol cas com aquest?
L’emergència la tenim cada dia. En habitatge no tenim respostes immediates perquè hem estat molts anys paralitzats.
Vol dir pel que fa a promoció d’habitatge protegit (VPO)?
Vull dir amb polítiques públiques, amb mesures, amb aportacions econòmiques... Vull dir en tot. L’habitatge és essencial, però no ens enganyem, portem anys de retard i això no es recupera.
Calen mesures valentes com ha fet Berlín congelant els preus dels lloguers durant cinc anys?
Berlín ha fet diversos programes i de moment no han funcionat. Ara han aplicat la mesura més dura, que jo he plantejat en algun ocasió. Crec que s’ha d’intentar veure si és possible dins el marc constitucional que tenim perquè parlem de propietats privades, però crec que sí que hi ha d’haver alguna mesura radical. Mentrestant, nosaltres aquest mandat hem fet 300 habitatges de protecció oficial que estan quasi acabats. Hem fet més que Barcelona sense fer tant soroll.
En faran més?
Sí, també sense fer soroll. No cal.
L’ombra de Barcelona és allargada?
No, no, Barcelona és la nostra ombra. Aquest és el canvi de ritme que s’ha produït els últims anys.
Cornellà de Llobregat va rebre l’any passat el premi Fulla Verda Europea pel seu compromís amb la sostenibilitat urbana. Volen seguir aquest camí?
Ho hem fet. Quedava tot un pla de construcció d’equipaments i retrobament dels barris més importants de la ciutat i vam decidir reflexionar sobre quina havia de ser l’orientació de la política municipal. Vam concloure que la millor contribució era naturalitzar una ciutat que sempre havia estat molt criticava per la grisor del seu espai públic. A més de la transformació de l’espai físic, també vam transformar les conductes relacionades amb els temes mediambientals. Està molt bé el guardó, però el millor premi va ser que el 26 de maig la gent va reconèixer tot aquest canvi, molt visible, d’incrementar els espais verds i la sostenibilitat del municipi.
Quins són els plans per a la zona Ribera-Salines, una de les grans reserves de sòl de la ciutat?
El projecte s’aprova per part del govern de la Generalitat integrat pel PSC, Iniciativa per Catalunya i ERC. És veritat que és un espai de la cultura agrària de la ciutat però està molt devaluat. La proposta aquí és donar una resposta a les polítiques socials d’habitatge. Hi ha previst quasi un 70% de VPO, que algú ens vingui a explicar això del 30%, nosaltres ja estem en una altra pantalla! La proposta d’actuació és un barri molt més ecològic, nous equipaments, parcs naturals i connectivitat.
Parlant d’infraestructures, els alcaldes del Baix Llobregat han fet pinya per tornar a reclamar la línia de tren entre Cornellà i Castelldefels. Sap en què ha quedat la demanda?
En infraestructures hi ha dues coses importants. Una que probablement començarem a final d’any, que és la transformació de l’antiga carretera de Cornellà a Castelldefels. Serà una gran proposta de transformació urbanística i de mobilitat perquè es podrà anar caminant i en bici i segregar l’autobús. Fa anys que anem darrere d’aquest projecte, però tot arriba.
I el tren?
I després hi ha aquesta proposta d’incrementar la presència del tren entre Castelldefels i Cornellà. Estem parlant d’una inversió molt important que som conscients que no serà immediata. Només el projecte són 50 o 60 milions d’euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.