Art

ANTOGNONI BRUNHOSO

PINTOR, ESCULTOR, NASCUT A ANGOLA, FET A AMSTERDAM, VIU I TREBALLA A CATALUNYA

“L’art ha de ser al carrer, ha de servir per donar gaudi i alegria”

El darrer dia d’agost va presentar a Sant Martí Sacalm, a la sala de plens de l’ajuntament de Susqueda, l’estrena mundial del documental de la seva vida, marcada per una recerca vibrant

Quan va decidir que presentaria el documental de la seva vida a Susqueda?
Amb en Jordi Carbonell d’Anglès van anar al pantà a buscar soques d’arbres tocades per l’aigua. Volia fer-les servir de base per a les meves escultures. En Jordi em va dir que hi tenia uns amics artistes, en Quim Xena i la Rosa d’Osor, una parella de músics que viuen sota el Far. Quan vam acabar la feina vam pujar a Sant Martí Sacalm. Allà em van acollir amb els braços oberts i aquí dalt, a tocar el cel, vaig trobar nous motius d’inspiració. Va ser per això que quan els productors holandesos van fer el documental i em van preguntar si volia presentar-lo a Amsterdam jo els vaig contestar que m’estimava més Susqueda, un paratge únic ple d’energia, harmonia i llibertat.
Vostè va néixer a Angola?
Exacte, a la ciutat de Malanje, el 7 de gener de 1962, un any després de l’inici de la revolució i de la lluita per la independència. Vivia a la regió de Tchokwe, al poble de Camaxilo. El 1975 alhora que vaig celebrar la independència d’Angola a Malanje i vaig viure l’inici de la guerra civil. Al final de l’any, la família es va mudar a Luanda, on vaig veure l’oceà per primera vegada. Ens vam estar a la capital fins al 1978, quan, veient que anaven mal dades, el meu pare, que era portuguès, va organitzar la fugida de la família a Portugal. Vam arribar a Europa el mes de març. A la metròpoli, hi vaig estudiar i viure una dècada.
I...?
La família es va establir a Bragança, on vaig fer l’educació primària, i finalment vaig poder entrar a l’escola d’art de Porto, i aprendre totes les disciplines.
Com va continuar?
El 1988, uns amics em van recomanar que em traslladés a Amsterdam. En principi hi vaig anar amb un cert esperit d’aventura, però allà la ciutat em va seduir, vaig descobrir una nova manera de viure i de veure l’art i m’hi vaig quedar 25 anys.
Un amor ‘fou’?
Era un espai ple de color, de llibertat, la creativitat es respirava a cada cantonada, la cultura era al carrer i allò em va ajudar a crear un estil propi, modern, vibrant, particular.
De què va viure?
Jo sempre he viscut de la pintura, ja fos pintant cases, venent samarretes pintades a mà o treballant amb un col·lega arquitecte amb qui vam fer projectes d’interiorisme i decoració. La meva era una proposta experimental que anava des de l’abstracció fins al figurativisme. Sense renunciar a les arrels africanes, la meva proposta artística conforma un món habitat per peixos, ocells, cases, cares i escenes en què jugo amb els colors brillants, les superposicions, les fluorescències que fusionen tant la llum d’Angola com els dies passats a Amsterdam. Per sort, allà vaig tenir molts encàrrecs, vaig poder exposar i decorar, dissenyar i pintar els interiors de cases particulars i locals d’oci.
Si li anava tan bé per què en va marxar?
Estava cansat de festes i celebracions, volia buscar nous reptes i, quan l’ambaixador d’Angola em va proposar fer una exposició a Catalunya, vaig decidir canviar d’aires i em vaig establir a Tossa de Mar, a Cala Llevadó.
Per què Tossa?
Estava fart de pluja i de no veure gaire el sol. Volia viure en un espai proper a la Mediterrània. Inicialment vaig viure de vendre samarretes i altres objectes pintats, i més tard vaig decorar diversos bars, restaurants i discoteques. Per exemple, una paret erma de molts metres quadrats que hi ha en un local proper a la platja de Lloret, la vaig transformar en una selva plena d’animals, palmeres, cares i misticisme. És la meva manera d’entendre la vida i l’art.
Complicada?
No soc gaire partidari d’opinar sobre la meva obra, però sí que puc assegurar que el meu estil reflecteix la història de la meva vida, impulsada per la creació i la independència. Crec que l’art ha de ser al carrer, ha de servir per donar gaudi i alegria. Com a artista que ha viscut sempre de la seva pintura, penso que és fonamental que l’obra no estigui subjecta a les imposicions dels marxants i sigui un paradigma de llibertat. Amb tot, he fet moltes exposicions i això m’ha permès anar endavant.
Ens havíem quedat a Tossa?
De Tossa me’n vaig anar a Bonmatí (la Selva), vaig viure en una masia, Can Verònic, on vam organitzar exposicions, performances, concerts, vaig combregar amb la natura i descobrir el batec de la terra.
Va deixar de ser un nòmada?
I tant que no, vaig passar per Tordera, Lisboa, després Girona i ara m’he establert a Sant Esteve d’en Bas, en una antiga fàbrica reconvertida en un passatge angolès. Em fa d’habitatge, d’estudi i està oberta a tothom.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.