Política

QUIM MASFERRER

ACTOR

“L’autodeterminació és només qüestió de temps”

“Veure tot aquest gros de gent que hi va, ara, és viure-ho com si l’independentisme hagués sortit de l’armari”

“No se’ls pot retreure gaire res... Per a mi el problema és a l’Estat espanyol, no aquí”

Quim Masferrer, aquell foraster tafaner que ens va descobrint realitats poble a poble, l’11 de setembre serà a Barcelona per fer el que fa anys que fa: manifestar-se per demanar la independència.

Preguntar-li si assistirà a la Diada és preguntar-li una obvietat?
No veig cap motiu per no anar-hi. Ja ho feia quan érem 15.000. Recordo, als anys noranta, quan agafava el tren per anar a l’Onze de Setembre i, a més, jo era dels que feien tot el seguici, començant per l’ofrena a Rafael Casanova; després, el Fossar de les Moreres, i a la tarda, la manifestació. I veure tot aquest gros de gent que hi va, ara, és viure-ho com si l’independentisme hagués sortit de l’armari. Perquè també recordo que en alguna entrevista, quan deia que era independentista, el locutor o locutora em mirava malament com pensant: “Però què estàs dient? Això serà contraproduent per a la teva feina!” La recordo, aquesta sensació.
El judici al Suprem empeny l’independentisme a esmolar aquest any un discurs més reivindicatiu?
És molt fotut, avui dia, trobar que encara hi ha mostres de vulneració dels drets humans i de repressió. I et preguntes com pot ser que l’any 2019 encara passin aquestes coses. Crec que, per part de la gent, hi ha d’haver una insistència a reivindicar el dret que tenim a decidir el nostre futur. I, en clau política, això ja ha tingut unes conseqüències, fins al punt que tenim presos polítics i exiliats. Per tant, la lluita ha de ser encara molt més forta. Davant la injustícia, sempre la força de la gent, i la voluntat del poble és la que ens ha permès aplacar-la. Ara tenim una situació especialment injusta: que no se’ns deixa votar.
Entre alguns sectors, hi ha sensació de desengany amb els partits. També s’hi compta?
Jo no parlaria de desengany. Tenim polítics presos, gent que s’hi ha jugat la seva llibertat. L’escenari no és gens fàcil. Aconseguir la sobirania del nostre país davant d’un estat com l’espanyol és un camí molt complicat. I més després d’aquest judici polític, en què una de les parts jutja l’altra. És com un Barça-Madrid en què l’àrbitre és Tomás Roncero i que, a sobre, es juga al Bernabéu. Als nostres polítics no se’ls pot retreure gaire res. Si hem arribat fins on hem arribat, ha estat gràcies a la voluntat de la gent, i ells s’hi han jugat la seva llibertat. Per a mi el problema és a l’Estat espanyol, no aquí. I sí, hem de reclamar la llibertat dels presos, però no oblidem que la gran demanda ha de ser la independència.
La relació d’una part de la societat catalana amb Espanya ja està trencada?
Sí, però també s’ha demostrat que una part molt important de la societat espanyola no ens vol. O, més ben dit, ens volen sotmesos i amb el cap cot. Hi ha un abans i un després de l’1-O. Que l’Estat enviï la seva policia a atonyinar els seus conciutadans és una cosa realment molt bèstia. Això ja és irreversible. Cada cop la desafecció és major, i no hi ha cap altra solució que votar. El gran problema és que no ens deixen fer-ho. Però l’autodeterminació és només una qüestió de temps. La gran pregunta és quant haurem d’esperar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.