Empat tècnic i ovació
Els nominats als premis Gaudí 2020 es van fer ahir la tradicional foto de família, amb molta gent jove i equilibri entre homes i dones
Nou dones assegudes a primera fila per només tres homes i, en conjunt, 38 dones per 41 homes. La tradicional foto de família dels nominats als Gaudí, que aquest any s’ha fet abans de Nadal per l’avançament general de tots els premis, visualitzava ahir al migdia a l’hotel Arts de Barcelona la progressiva incorporació de les dones al sector del cinema i una paritat dels nominats que no és imposada per quotes. De fet, tres dels quatre directors són dones, i totes tres hi eren ahir, assegudes a primera fila: Belén Funes (La hija de un ladrón), Lucía Alemany (La innocència) i Neus Ballús (El viatge de Marta).
L’únic home nominat en aquest apartat, Carlos Marques-Marcet (Els dies que vindran), està enllestint a València el rodatge de La mort de Guillem. També s’hi veia molta gent jove. Isona Passola relativitzava aquests números en la copa de cava posterior, i assenyalava que un dels motius és que a Catalunya les produccions són cada cop més petites i precàries, i això afavoreix aquests perfils. També es queixava de l’èxode massiu de professionals cap a Madrid i altres indrets pels greus problemes de finançament del cinema català.
Sigui com sigui, la foto es va fer entre somriures, sobretot quan alguns que feien tard s’incorporaven a correcuita –no direm noms–. Després de cinc minuts de clics i flaixos d’una desena de fotògrafs i càmeres de televisió, la sessió es va tancar amb una llarga ovació. Al mal temps, bona cara.
Alguns dels protagonistes comentaven després les seves sensacions en aquesta recta final de la dotzena edició dels premis Gaudí. Belén Funes no s’esperava mai haver aconseguit tretze nominacions per La hija de un ladrón: “Fer una pel·lícula és un procés llarg, enrevessat i dur, i quan la fèiem no ens ho esperàvem. Estem molt contents i agraïts pel reconeixement que és per a tot l’equip, no només per a mi.”
Doble embaràs
Maria Rodríguez Soto, finalista a millor protagonista per Els dies que vindran (deu nominacions), també deia que se senten molt feliços: “Aquesta pel·lícula ha estat molt especial, vam rodar un any i mig, ha estat un llarg viatge, amb dos embarassos, a la realitat i la ficció, i acabar amb aquest reconeixement és molt bonic.” Lucía Alemany (set nominacions per La innocència) se sent amb “un conjunt d’emocions, totes juntes: un aclaparament, una alegria i un agraïment molt gran, i també una miqueta de pressió i responsabilitat, i inclús d’estrès”.
Neus Ballús, que té quatre nominacions per El viatge de Marta, va comentar el tema de la igualtat de gènere: “Sí que es valoren bé els projectes liderats per dones i es veu a les nominacions que hi ha molta presència, però s’hauria de veure al global de la indústria en quina proporció estem.”