Superar la incertesa per seguir transitant
La inversió en energies renovables pot ser un eix per al redreçament econòmic
La radiació solar pot fer de la Península un lloc atractiu per a la indústria
Paradoxalment, la incertesa sobre la transició energètica arran de la crisi sanitària s’emmarca en una veritable eclosió de les renovables a Europa, amb un primer trimestre de l’any en què van produir 303 TWh, un 61% de la generació d’electricitat, vint punts més que durant el mateix període de l’any passat. És clar que amb una caiguda de la demanda del 27% que, en conseqüència, ha fet miques els preus, amb una davallada de 20 euros (37%): de 54 a 34,9 euros per MWh.
Pot la covid-19 suposar un fre, un altre, al canvi de paradigma energètic, o és simplement una conjuntura desfavorable que se superarà en els pròxims mesos? Per a Josep Maria Montagut, portaveu de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials, “potser es frenen algunes inversions en energies renovables, però en tot cas seran les de caire especulatiu, les que volen, per exemple, construir una gran planta per fer ràpidament negoci”: “Els agents tradicionals del sector, en canvi, no crec que es tirin enrere.”
Futurs incerts
Tampoc no creu que l’autoconsum, que estava previst que enguany s’enlairés de tots els promotors, s’aturi: “Si bé és cert que si el PIB cau –alguns auguren que fins a un 8%– deixarà en stand by moltes inversions, no hem de perdre de vista que per a les pimes, invertir en autoconsum pot afectar la seva competitivitat a mitjà i llarg termini.” És clar que caldrà canviar-ne la regulació, al seu parer: “No té sentit, com disposa ara la regulació, que l’autoconsum, pel que fa a compartir, quedi limitat a 500 m. Així no es promou, per exemple, que es comparteix l’energia als polígons.” En aquest sentit, Montagut és dels que pensa que el Plan Nacional Integrado de Energía y Clima (PNIEC) del govern espanyol caldria ser revisat, i “reorientar-lo cap a l’estímul de l’autoconsum, amb crèdits a tipus d’interès baixos, i desenvolupant una fiscalitat verda sobre productes com, per exemple, alguns derivats de paper elaborats amb energia del carbó”.
Diverses veus del sector consideren que amb la crisi, el PNIEC és paper mullat, i que s’haurà de reescriure amb un tarannà més ambiciós, elevant molt més el llistó d’inversió pública que preveu, que ara és només del 20%.
En aquest debat, hi ha mals averanys, com el que diu que el petroli a preus per terra, d’una banda desincentiva les petrolieres a invertir en les seves divisions de renovables, o que una gasolina regalada pot fer minvar, si més no a curt termini, l’atractiu del cotxe elèctric en el mercat.
Conjuntural.
Dins de l’òptica del got mig ple, Emili Rousaud creu fervorosament que “la inversió en energia neta ha de ser el vector més fort per sortir d’aquesta crisi, i podem observar com tots els països van en aquesta línia; ara el sector estar aturat, perquè els diners cercaven rendibilitat, però revifarà”.
I no es pot perdre mai la perspectiva estratègica. “La península Ibèrica és la regió geogràfica d’Europa amb més radiació solar, i també hi ha un gran aprofitament del vent”, per la qual cosa pot ser una zona idònia per a la implantació industrial: “Si la indústria de mica en mica s’automatitza, el vessant més important en què podrà reduir costos serà l’energia.” A més, Catalunya i Espanya es podrien convertir en actius exportadors d’energia.
Caldrà veure quina és la voluntat política. Per a Pep Salas, cofundador de km0 Energy: “Hem de veure si els governs s’escolten més el poder econòmic que representa les energies fòssils o els científics que els demanen menar cap a una nova realitat.” I tot diferenciant entre una transició com la que pot plantejar el Green Deal de la UE i l’emergència climàtica: “En el primer cas pots anar fent, però en el segon, la urgència et demana concentrar la intensitat econòmica en el canvi de model.” Així doncs, si cal fer un sobreesforç d’endeutament, “cal orientar-lo en aquesta direcció, tot modificant la matriu productiva per fer-la menys dependent del petroli”. Salas apel·la a la conscienciació ciutadana: “Serà la pressió de la gent la que podrà fer aquesta reorientació estratègica, i contrarestar els esforços d’involució que puguin venir d’una altra banda.” I sense oblidar que en vint anys, els danys del canvi climàtic seran irreversibles.