Societat

La mala connexió a internet dificulta el teletreball i el seguiment del curs escolar en alguns pobles rurals

Vilanova de Sau, les Llosses i l’Estany denuncien que no es pot combatre el despoblament sense tenir aquest servei bàsic

Els pobles rurals porten anys amb problemes de connexió a internet i mala cobertura. Amb la irrupció de la covid-19 i el confinament, aquestes mancances s’han agreujat fins al punt que a municipis com Vilanova de Sau, l’Estany o les Llosses no es pot fer teletreball ni seguir les classes online o, si es fa és, és molt en precari. Els ajuntaments reclamen a l’administració poder tenir aquest “servei bàsic” per deixar de ser “ciutadans de segona” i denuncien que no es pot atraure població i combatre el despoblament rural sense tenir-ho solucionat. En cas d’avaria per la falta de manteniment de les línies, els ciutadans es queden desconnectats, una situació que crea molta angoixa en situacions d’emergència sanitària com l’actual.

Els veïns de Vilanova de Sau, a Osona, estan patint les conseqüències de no tenir una bona connexió a internet. El seu alcalde, Joan Riera, denuncia a l’ACN que les instal•lacions estan “obsoletes” i que Telefònica ja els ha dit que “no faran el manteniment” dels pals i les connexions perquè s’espera que arribi la fibra i no els surt a compte fer-ho en un municipi petit. Detalla que hi ha pals tombats i arbres que xafen els cables, però que no hi ha manera que ho arreglin.

No tenir cobertura és un problema vital i posa l’exemple dels avis que estan connectats amb el medalló de teleassistència en cas de necessitat. L’alcalde explica que ell, personalment, va haver de fer la connexió d’un veí de 87 anys que portava nou mesos amb els fils a terra perquè el pal estava podrit.

Riera també es queixa del servei de les operadores en cas d’avaria. “Només fas que parlar amb màquines i no t’entenen”, detalla. I admet que, només a base de pressionar i insistir molt, t’acaben fent cas. Ho sap bé en Josep Maria, un veí que ha estat dos mesos sense internet i en ple confinament. Després de moltes gestions fallides, l’operari ho va venir a arreglar i en vint minuts ho va resoldre. Creu que el principal problema és que s’ha “subcontractat un servei bàsic” que està en mans d’empreses privades. Entén que per a una empresa “no surt a compte” venir a fer manteniment i reparacions als pobles petits i, per això, creu que hauria de ser un servei públic. Es queixa que això el condiciona la feina i li suposa una despesa important de diners. Segons diu, el 90% de la feina la fa de forma telemàtica i ja ha hagut de contractar més dades del mòbil perquè “es queda sense en un tres i no res”.

Fer sessions de psicologia amb interrupcions constants

A qui també li ha condicionat molt la feina a casa ha estat a la Marta Coma, psicòloga. Amb la covid-19 va passar a fer les sessions online però la mala cobertura fa que es talli sovint o que la pantalla quedi pixelada. Al final, ha optat per escurçar les converses o donar hores quan va millor la connexió. Coma explica que en el seu camp és molt important establir un “vincle” amb el client mentre es fa la teràpia. “Si estàs enmig de la sessió i la conversa es talla o hi ha dificultats, aquest vincle es perd i fa més difícil poder fer la feina”. És per això que reivindica poder tenir els mateixos serveis que altres ciutadans que sí disposen de bones connexions en el seu dia a dia.

Malgrat tot, Vilanova de Sau confia tenir la solució en les properes setmanes. Han començat les obres d’urgència per passar el cable de fibra òptica i ja s’han instal•lat les caixes de distribució a una part dels habitatges després d’arribar a un acord amb l’operadora Goufone d’Osona, que aposta per portar la fibra als pobles. “Hem estat la mosca collonera i ara som una prioritat”, admet l’alcalde. Faltarà arribar a les masies disseminades, però també buscaran la manera per fer-ho.

A les Llosses no es pot fer teletreball amb condicions

A Les Llosses, un municipi de prop de 220 habitants situat a 9 km de Ripoll, la fibra no ha arribat encara i això impedeix als seus habitants poder fer teletreball.

El seu alcalde, Andreu Llimós, admet que el confinament ha “agreujat” el dèficit de cobertura. Creu que les antenes no estan prou dimensionades i que la demanda ha crescut perquè hi ha hagut propietaris de segones residències que passen el confinament al Ripollès. Entenen que és complicat fer arribar la connexió a un municipi amb 114 km2, però creu que és un servei essencial que, en el seu cas, els deixa en una condició de “ciutadans de segona”. “Sabem que és costós de recursos i temps, però creiem que s’ha de solucionar i que cal fer-ho aviat”, remarca. I recorda que des de les administracions es parla molt del “repoblament rural” i el reequilibri territorial, però sembla que internet sempre “es deixa per més endavant” i no acaba d’arribar mai.

Els problemes amb la cobertura venen de fa molts anys. Aquest és un municipi de cases disseminades i sense nucli on les operadores han descartat fins ara fer-hi arribar la fibra perquè no hi ha prou negoci. L’Eleonor ho sap molt bé perquè aquests dies de confinament ha hagut d’anar al seu lloc de feina, l’Ajuntament, al no poder fer-ho des de casa. Explica que des del 13 de març que van tancar l’edifici i que des de llavors hi treballa amb una altra companya mantenint les distàncies de seguretat. “Per sort visc al mateix municipi on treballo”, afirma.

Aquesta veïna explica les vicissituds que estan fent aquests dies a casa per poder seguir les obligacions escolars de les seves dues filles. Tenen dues connexions a internet que no passen de les 3 megues i han de fer torns perquè el sistema aguanti. Les videoconferències amb els ordinadors no són opció i només ho poden fer amb el mòbil fent de ’router’, un sistema amb un cost molt alt per les dades mòbils que es gasten. “Això es pot fer puntualment, però no pas per fer teletreball”, admet la veïna. D’altra banda, també han avisat a l’institut on estudia la filla petita de les franges horàries que no es podrà connectar per no coincidir amb la filla gran que estudia a la universitat i que també ha de seguir el curs telemàticament. Explica que aquesta situació de confinament ha accentuat encara més la sensació de no tenir les mateixes condicions que la resta de ciutadans.

Al poble també hi ha una estudiant que ha demanat poder utilitzar una connexió d’internet a un espai annex a l’Ajuntament per poder seguir el curs. Ja fa temps que es va crear per si algun veí ho necessitava.

A l’Estany obren l’hotel d’entitats per als estudiants

A l’Estany (Moianès) estan en una situació similar. Aquest municipi de 400 habitants només té fibra òptica a l’escola i la població s’ha d’espavilar amb els seus ’routers’ de casa. El problema és que com que estan en una zona “fosca” on no hi ha bona cobertura, les famílies tenen moltes dificultats per poder-se connectar, sobretot les cases més disseminades. Des del consistori s’ha acordat que alguns joves estudiants acudeixin en hores convingudes a l’hotel de les entitats perquè puguin treballar amb el wifi d’allà i poder descarregar-se el material per seguir el curs. “Hi havia dies que la connexió a casa era tan lenta que no podien fer res”, detalla el seu alcalde, Salvador Tressera. Altres edificis públics on també hi ha wifi oberta és a la sala de lectura i la sala polivalent, però amb l’estat d’alarma estan tancats al públic. L’Ajuntament ja havia acordat amb una empresa fer arribar la fibra, però la irrupció de la covid-19 ha paralitzat la instal•lació.

A Molló fa dos anys que tenen fibra i estan teletreballant amb normalitat

A l’altra cara de la moneda hi ha municipis rurals com Molló (Ripollès) de 350 habitants. Des de fa prop de dos anys que ja disposen de fibra òptica i, per tant, el confinament els ha enganxat ben preparats. El seu alcalde, Josep Coma, explica a l’ACN que aquests dies s’ha vist que és un “servei bàsic” i que s’està fent servir no només per fer teletreball sinó per formar-se, entretenir-se i estar en contacte amb la família. “La connectivitat és un servei bàsic més, sobretot si es vol fixar població al territori”, assenyala. Un objectiu que encara pren més força si el municipi està en un entorn rural i s’enfronta al despoblament.

Per aconseguir-ho, l’Ajuntament va arribar a un acord amb Goufone que sí que apostava per fer arribar la fibra a pobles petits. El que van fer va ser passar el cable aeri des de Camprodon, arribar a Molló i després a Espinavell i a altres masies disseminades dels diferents veïnats.

I aquests dies de molta demanda en fan un balanç molt positiu. I posa l’exemple del seu cas particular. Coma és professor de Geografia a la Universitat de Barcelona i aquests dies ha pogut impartir classes per videoconferència i exàmens sense cap problema. En alguns moments es connecta també amb estudiants de diferents punts del món perquè participa en un màster internacional. “Hem descobert una nova manera de treball que és possible i suposo que haurà vingut en part per quedar-s’hi”, conclou.

La Generalitat va anunciar aquesta setmana les obres d’emergència del tram Bagà-Puigcerdà per acabar el 2020 amb totes les comarques connectades amb fibra òptica. En total, són deu projectes aprovats per via d’urgència entre els quals hi ha Castellterçol-Moià, Súria-Solsona o Móra la Nova-Falset, entre d’altres. El desplegament permetrà connectar deu capitals de comarca en un moment en què la covid-19 ha incrementat entre un 50% i un 80% el trànsit d’internet. Un servei que el Govern considera de “primera necessitat”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.