El teletreball espera regulació per esdevenir una opció més
El confinament decretat arran de la covid-19 ha situat el treball remot com una modalitat laboral més, que empresaris i empleats tenen en compte
Líders i empleats s’hauran de formar en la nova cultura del treball remot
Gairebé tots tancats a casa durant setmanes per poder contenir la pandèmia. Quan el món es va aturar, el teletreball va propiciar que les empreses continuessin endavant amb la seva activitat. No totes, perquè depèn del sector i de la possibilitat de poder-lo posar en pràctica. Però el cert és que la covid-19 va fer visualitzar que altres formes de treball són possibles i, sobretot, efectives i productives.
Diversos informes que s’han realitzat després del desconfinament indiquen una alta acceptació del teletreball però una manca de preparació per assumir-lo. L’enquesta feta per la Fundació Factor Humà, Future for Work Institute, e-motiva i Both People & Comms va indicar que el teletreball es va triplicar durant la crisi de la covid-19, mentre que la macroenquesta realitzada per Factorial als seus principals clients va concloure que el 67% de les empreses no disposaven d’un pla de teletreball consolidat però que apostarien per aquesta modalitat a curt termini.
El treball remot ja es veu com una opció a incorporar. Tanmateix, necessita una regulació, uns protocols, que emmarquin les funcions, obligacions i drets d’empreses i empleats. “Hi havia molta resistència a implementar el teletreball, però aquesta ha estat una de les coses bones que ens ha deixat la covid-19, que ha obert la mirada”, afirma Aline Masuda, professora d’EADA Business School i autora de l’estudi Teletreball en temps de covid, conjuntament amb els estudiants d’MBA de l’escola de negocis Edgar Quero i Luciano Strucchi.
Del 5% al 40%.
Segons Masuda, “el teletreball ha de ser, abans que res, voluntari, totalment opcional. Allò ideal seria fer treball remot un parell o tres dies per setmana i la resta anar a l’oficina, per no perdre la relació amb els companys ni les oportunitats de promoció”. Però també sorgeixen altres qüestions que, segons Masuda, “seran complicades de consensuar”. Es refereix a les despeses de l’espai físic que utilitza el teletreballador. En aquest sentit, l’avantprojecte de llei ja deixa clar que les empreses hauran d’assumir “la totalitat de les despeses en què incorre el treballador des del seu domicili, tant directes com indirectes”.
L’avantprojecte també estableix el “dret a l’horari flexible”, que permet al treballador alterar la seva jornada, tot i que s’haurà de respectar el temps de treball i haver-lo pactat prèviament amb l’empresa. El text ha estat enviat als agents socials, amb qui es negociarà el contingut de la nova llei, que haurà de ser aprovada pel Consell de Ministres i passar després pel Congrés i el Senat.
“El teletreball és per flexibilitzar l’horari de feina, no només per conciliar la vida laboral i familiar”, indica Masuda. Durant la covid-19, “la barrera entre treball i vida familiar es va esvair. El risc d’estar permanentment connectat existeix, sobretot perquè les tecnologies ho faciliten. Llavors entra el risc de tenir treballadors cremats. El repte, doncs, de la nova llei serà negociar bé la desconnexió i la flexibilitat horària”.
Per Masuda, “es necessiten líders amb ment oberta, que sàpiguen treballar en equip, que gestionin la feina per objectius i que, sobretot, tinguin una cultura de la confiança. Fins ara hi havia por que amb el teletreball no es pogués controlar la productivitat, però ara ja no serà aquesta la que tindrà importància sinó els objectius, que també s’hauran de pactar amb el treballador i hauran de ser tant a curt com a llarg termini”. Assegura que “s’hauran de reeducar els líders i els empleats en la nova cultura del teletreball”.
Segons l’estudi d’EADA, les interrupcions familiars, un espai inadequat, la preocupació per la crisi i la connectivitat van ser les principals barreres que van sorgir amb el teletreball imposat a correcuita. I, tot i que un 48% dels enquestats van reconèixer tenir problemes per separar el temps personal del professional, la gran majoria es van mostrar satisfets amb el treball remot i creuen que s’hauria d’implementar en les empreses com una opció més. D’altra banda, diu Masuda, “també el medi ambient hi sortirà guanyant”.