Gran angular

Compartir pis ara és fer ‘coliving’

És un producte residencial per facilitar l’aterratge d’estudiants i professionals estrangers que fan estada en una ciutat

La covid-19 ha imprès velocitat a les transformacions, i el sector immobiliari no és pas una excepció. Tothom té clar que la societat que surti de la pandèmia es relacionarà de manera diferent amb els espais on viu i conviu. Per això caldrà fer un gran esforç de transformació dels immobles que es quedin obsolets i adaptar-los a nous usos.

Per exemple, les oficines. Què en serà si moltes persones teletreballen? “Les empreses voldran espais de treball flexibles, que puguin contractar per metres quadrats i per dies o hores; això significa un desplaçament progressiu cap als coworkings”, pronostica el professor d’economia de la UB Gonzalo Bernardos en la presentació de l’informe del mercat immobiliari de Forcadell.

Per les mateixes raons de flexibilitat i comoditat, també han emergit amb força els colivings, una proposta residencial importada dels Estats Units i pensada per facilitar l’aterratge de professionals i estudiants que arriben a una ciutat per fer-hi una estada no gaire llarga. El coliving no resol només on viure, sinó que fomenta la ràpida integració del nouvingut gràcies a l’esperit de comunitat que hi regna. I va més enllà, perquè l’objectiu és que sigui un entorn d’interacció, que generi sinergies i fomenti els contactes professionals. De fet, una de les singularitats és que cada nou integrant ha de passar per un procés de selecció que confirmi que és adequat per a la comunitat. El coliving combina espais privats amb espais comuns.

Els primers espais d’aquestes característiques van sorgir a Silicon Valley, pol d’atracció de professionals tecnològics de tot el món, i aquest esperit global s’ha conservat en l’expansió del concepte arreu, tot i que adaptant-se a cada realitat urbana i a la normativa de cada lloc. A Barcelona, encara és un concepte molt nou, si bé en els darrers anys ha despertat amb força, en alguns casos, com a evolució del pis d’estudiants de tota la vida.

Segell català.

Inèdit, una plataforma d’allotjament per a estudiants i professionals, reivindica el lideratge del coliving amb segell català. La seva fundadora, Laia Comas, va viure una experiència d’estudiant frustrant a Lisboa pels problemes amb l’allotjament, i va pensar que es podien fer les coses molt millor. La seva resposta va ser muntar Inèdit el 2011. L’empresa acompanya els propietaris de pisos que els vulguin transformar en colivings, tant en el disseny com en la comercialització i la gestió, és a dir, la selecció dels anomenats colivers, el suport administratiu en la seva arribada i la dinamització de les comunitats: “Preparem activitats d’oci, però també resolem problemes; som com àngels de la guarda, i durant el confinament hem tingut molta gent angoixada a qui hem ajudat”, explica Comas. Ara disposen de 170 places a Barcelona i volen estendre el negoci a l’àrea metropolitana i a altres ciutats, però la covid ha aturat el projecte. Els seus usuaris són majoritàriament estrangers, i en un 40%, nòmades digitals, que de mitjana s’hi estan uns sis mesos. Inèdit defensa un model de coliving ben ubicat i circumscrit a un habitatge individual, al davant del que comprèn tot un edifici: “Quan es reconvertixen edificis sovint es maximitzen els espais per fer-hi habitacions en detriment dels espais per compartir i la conseqüència és que la gent fa més vida als apartaments”, diu.

Certament la promoció de colivings en edificis és una activitat d’inversió a l’alça. La xarxa d’agències immobiliàries Comprarcasa explica que els darrers dos anys ha fet de mitjancera en vint projectes a l’estat adreçats a identificar solars i edificis per rehabilitar i convertir en colivings. Darrere d’aquestes operacions hi hauria socimis o inversors professionals, en molts casos internacionals. “Aquest tipus d’inversions poden generar rendibilitats properes al 7,5%, al davant de les fórmules d’arrendament residencial, que poques vegades superen el 5,5%”, explica Iraido Rodríguez, directiu de Comprarcasa. A més de bons rendiments, també són operacions força estables perquè es desenvolupen en mercats madurs com són les grans ciutats.

Innovació.

Per la seva banda, Ferran Font, director d’estudis del portal immobiliari Pisos.com, afegeix que molts inversors també valoren el plus d’innovació i desafiament tecnològic que porten associats -els coliving han de tenir un òptim desplegament TIC-: “Les grans promotores, aquelles que aposten pel build to rent (‘construir per llogar’) volen un coliving en la seva cartera”, assegura.

Sense oblidar les gestores d’hotels, com ara la catalana Smart Rooms Co, amb marques com Yurbban o UMA Suites, que acaba d’anunciar que obre el primer coliving a Colòmbia: un edifici de 28 plantes a Bogotà.

Ara bé, al professor de la UB Gonzalo Bernardos no li surten els números: “El coliving reclama molts metres quadrats per a espais comuns i això fa que siguin més difícil de rendibilitzar”, assegura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.