Gran angular

Patir la sequera de microxips

La crisi mundial de subministrament d’aquests components posa en qüestió el model actual de globalització

Potser serà necessari racionalitzar l’ús dels xips
Europa s’ha de plantejar fabricar productes clau per a l’economia

La crisi mundial de subministrament de xips, que afecta tots els sectors industrials que incorporen digitalització, gairebé tots, posa en qüestió el disseny actual de l’economia global i interpel·la un bloc econòmic com la UE perquè, dins les prioritats estratègiques, incorpori la fabricació de microxips dins de les seves fronteres, si no volem que pateixin fabricants de mòbils, televisors, ordinadors, neveres, cotxes però també la ciberseguretat o el desplegament del 5G.

Si no és així, amb endarreriments en el proveïment, que ha passat del normal de 8-12 setmanes a les 30, s’aboquen al col·lapse indústries com ara l’automobilística, submergida plenament en la digitalització i que, segons algunes estimacions, amb aquesta crisi haurà tingut unes pèrdues de 90.000 milions d’euros.

concentració.

A l’hora de cercar respostes al perquè d’aquesta crisi, es diu que això es veia a venir en estar centralitzada la fabricació mundial a dos estats, Taiwan i Corea del Sud, que acaparen el 83% de la producció de xips de processador i el 70% de xips de memòria, tot en mans d’un petit reguitzell d’empreses: TSMC, Samsung, GlobalFoundries i STM Electronics. Així, un problema local, com ara la sequera persistent que pateix Taiwan -les factores de microprocessadors necessiten un enorme consum d’aigua-, pot esdevenir un problema global de grans dimensions.

Però potser hi ha raons més pregones, com explica Miquel Serracanta, professor del màster en supply chain (cadena de subministrament) a EAE: “La covid hi ha tingut alguna cosa a veure, si tenim en compte que en estimular el teletreball ha demanat un esforç més gran en digitalització, la qual cosa multiplica la demanda de xips.” Mòbils, ordinadors, però també neveres, patinets o cotxes, necessiten xips, així que “en una estructura de subministrament en què dos països es fan càrrec del 83% de la fabricació, tot i que els fabricants s’hi escarrassin, no s’arriba a satisfer el proveïment i els estocs s’exhaureixen”.

En termes geoestratègics, és clar que es tracta que hi hagi més diversificació global, i és per això que la UE, en la seva prospectiva per als pròxims 10 anys, es planteja que un 20% dels xips de darrera generació de la demanda mundial es fabriquin a territori comunitari. Però, com diu Serracanta, “no és tan senzill, perquè obrir una nova fàbrica requereix entre 18 mesos i tres anys, i pot suposar una inversió de 8.000 milions d’euros”.

Potser caldrà pensar en solucions de més abast, de racionalització de recursos: “Haurem de determinar quin és el millor ús dels xips, fixar prioritats entre productes de més i menys valor afegit. Pot ser que ens replantegem que tot hagi de ser connectable.”

Caldrà pensar que no podem deixar aturades les fàbriques de cotxes, que no estan acostumades a treballar amb estoc, o l’expansió del 5G, i renunciar al fet que una aspiradora o un raspall tinguin el seu xip?

I un altre risc és l’encariment de béns de consum: “Si el fabricant d’ordinadors i cotxes ha de pagar 10 vegades més pel xip, això repercutirà en el preu final.” De fet, ja ens hem trobat que el preu del semiconductor principal, el silici, s’ha disparat un 20%.

El professor d’economia i finances d’EADA, Joan Tarradellas, vol dur aquesta crisi de subministrament molt més enllà: “La pandèmia ha deixat més clar que mai que patim una gran dependència d’Àsia, i no només en xips, sinó en tota la cadena de subministrament.” Així doncs, “no pot ser que depenguem d’una sequera a Taiwan, cal que Europa fabriqui aquells productes que són clau per al funcionament de l’economia”.

Tarradellas observa que els EUA “ja s’han posat les piles”, i l’administració Biden ha demanat al Congrés 50.000 milions de dòlars per fabricar semiconductors. Val a dir que la quota de producció de xips als EUA respecte dels que es fabriquen arreu del món havia caigut del 37% del 1990 al 12% del 2021. “Europa s’ha de plantejar fabricar xips però, és clar, és una decisió privada, i això demana uns mesos abans no es concreti, per la qual cosa hi podrien entrar els ajuts europeus.” Amb la materialització de grans fàbriques de microprocessadors als EUA i la UE, “ja no hi haurà tanta dependència”. Val a dir que el moviment dels EUA s’emmarca en la seva guerra particular amb la Xina, que s’ha anat abocant a l’acaparament de xips durant els darrers temps precisament per no frenar la seva producció, tot important el 2020 xips semiconductors per un valor de 226.500 milions d’euros, un 25% del que es gasta en petroli.

En la previsió de Joan Tarradellas, després de l’estiu es podria arribar a una situació de certa normalitat, però no és descartable que “els preus de molts béns vagin cap amunt, tot sumant-hi l’alça que poden experimentar els preus del petroli”.

Banderes de conveniència

Ja ho té la globalització, que un productor sigui nominalment d’un país però hagi instal·lat les seves plantes de producció arreu del món. En el top 10 dels fabricants de semiconductors, el líder, Intel, amb un 15,6% de quota de mercat, dissemina les seves capacitats per estats asiàtics com ara Corea, Malàisia i la Xina, entre d’altres. Altres grans jugadors estatunidencs d’aquest mercat, com ara Micron, amb un 4,9% del mercat; Qualcomm (4%); Broadcom (3,5%); Texas Instruments (2,9%), i NVIDIA (2,2%), fan el mateix, tot fabricant al costat de les plantes dels grans productors asiàtics, com ara els coreans Samsung (12,5%) i SK Hynix (5,6%), la taiwanesa MediaTek (2,4%) i la japonesa Kioxia (2,3%).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.