Política
XAVIER PELLICER PAREJA
DIPUTAT DE LA CUP
“L’èxit s’obté amb una població mobilitzada”
“A Sabadell es va posar fi als setze anys del govern corrupte i clientelar del PSC”
“L’ús de la força ha de ser l’última ràtio i la seguretat és que la gent arreli als barris”
La primera ocupació
Xavier Pellicer escull aquesta fotografia de l’any 2005 quan va fer una roda de premsa perquè esperava un judici, acusat d’usurpació, en haver ocupat una antiga fàbrica (ara hi ha pisos) per denuncia r l’especulació immobiliària, amb el centre Social Sabadell i el CSA Els Maquis. El van absoldre. Per a ell és important perquè considera que va marcar l’inici d’un nou cicle en la defensa de l’habitatge i per “alliberar” espais com a centres socials, seguint l’estela del moviment dels anys noranta.
Diputats de la CUP no hem estat sancionats en anar contra desnonaments, però altres persones sí
L’acord antifeixista és no comptar amb l’extrema dreta. I cal combatre el verí que van inoculant
Xavier Pellicer s’estrena com a diputat de la CUP al Parlament de Catalunya, amb la motxilla plena d’acció reivindicativa al carrer i de ben jove. Va en Renfe i bicicleta des de la seva ciutat, Sabadell, al Parlament. “Si Renfe va bé, trigo 25 minuts; si no, una hora i mitja, i és un espai de treball”, explica, i confessa: “No miro l’hora que surt el tren perquè mai surt a l’hora.”
A Twitter es defineix com “Alegre i combatiu”.
La combativitat és necessària, perquè si no no canvien les coses, i al final estem lluitant per tenir un món millor i unes vides dignes. Mantenir l’alegria mentre tens una actitud de combat són dos elements importants que intento que em defineixin en la meva acció política, col·lectiva i personal.
Per què va decidir entrar en la política activa?
Considero que ja vaig començar a fer acció política als anys noranta a la meva ciutat. A l’institut, iniciant vincles socials i preguntant-nos per les injustícies i aproximant-nos a l’esquerra independentista.
Quants anys tenia?
Uns 14 anys. A partir de la música alternativa ska, anava amb amics a concerts, i la realitat és que hi havia un auge força important de l’extrema dreta, no organitzada però sí present en barris i ciutats de l’àrea metropolitana. Era, entre cometes, un combat diari de mantenir unes posicions antifeixistes, independentistes i de fer-te respectar davant certes actituds. Era un dia a dia mogut. Aquí va començar el meu compromís.
I l’entrada al Parlament?
Él pas a la política institucional, a primera línia, són aquests primers sis mesos al Parlament. Tot i que he estat dedicant una part de la militància a projectes locals, com ara Crida per Sabadell, un espai polític format per la CUP, Entesa per Sabadell i el Moviment Popular de Sabadell. A partir del 2013 es fa un projecte molt xulo a la ciutat, que és aglutinar tota l’esquerra alternativa i transformadora i fer un projecte en clau de ciutat i entrar en el govern local. Aquí veus els límits i les potencialitats d’intentar transformar la societat des d’una perspectiva revolucionària i des de les institucions.
I es poden fer canvis?
Sí, tot i que et trobes moltes resistències. Les experiències d’èxit i de canvi són quan ho fas en uns àmbits on hi ha una població organitzada i mobilitzada i que vol tirar endavant aquestes reivindicacions. De forma aïllada, des de les institucions és molt complicat. Per això des de la CUP defensem la mobilització al carrer, que hi hagi un moviment articulat per recuperar un servei que està privatitzat o mobilitzar-se per aturar un pla especulatiu.
Què han pogut canviar a Sabadell?
Sobretot el que es va fer és parar el que havia estat la dinàmica dels últims setze anys del govern absolutament corrupte i clientelar del PSC. De cara enfora costa de veure aquesta acció, però és una tasca de fer auditories, de xoc contra les empreses que havien fet el que volien amb els diners públics a través de concessions. I, en paral·lel, desplegar propostes alternatives, com ara en l’àmbit de l’habitatge.
Entrar en una institució com el Parlament, allunya el polític del carrer?
Podries estar tancat quinze hores al dia fent coses al Parlament i no haver fet res útil per a la societat. Amb el bagatge i l’experiència de companys de la CUP que ens han precedit i de les experiències locals, vens amb una sèrie de prevencions, com tenir els objectius molt clars i quina és la tasca important que s’ha de fer col·lectivament, que ja està passant al carrer.
Per exemple?
En l’àmbit de l’habitatge hi ha un problema brutal de la situació d’especulació amb un bé essencial per a la vida. Els 9 diputats de la CUP no ho podem resoldre, però sí que podem plantejar reformes legals i, alhora, donar suport al moviment per l’habitatge i la gent que posa el cos per aturar desnonaments, i estar presents en aquells desnonaments on la gent cregui convenient que hi siguem, i que es faci visible.
Les entitats denuncien que Interior els està multant pel fet de posar-se davant un desnonament.
Això es fa per la llei mordassa, de la qual el Parlament va aprovar el 2015 una resolució que no s’usaria per represaliar mobilitzacions. Per tant, el govern té una obligació, que és deixar d’aplicar la llei mordassa i retirar les multes.
Ha rebut alguna multa?
No. Un fet curiós és que els diputats i les diputades de la CUP que hem anat a desnonaments no hem rebut cap sanció i altres persones sí.
Què passa? Es discrimina el ciutadà?
Que ho expliquin. La nostra posició és clara i el compromís que va agafar el govern és retirar totes aquestes sancions quan es vulneri el dret de manifestació. Les multes són una estratègia d’aturar mobilitzacions i no anar a l’arrel del problema.
En la darrera comissió d’Interior vostè es referia a l’acord antifeixista per no donar corda a propostes de Vox, com ara reforçar la prefectura de la Via Laietana de la policia espanyola, que ara sembla compartir el PSC. La seva estratègia és ignorar-los?
L’acord antifeixista és no comptar amb l’extrema dreta per a cap element rellevant del Parlament. Tampoc soc partidari d’ignorar-los. S’ha de combatre el verí que van inoculant i les mentides que diuen. S’ha de valorar què cal fer en cada cas.
Un dels fronts de la CUP és canviar el model policial. Quin proposa?
Ho plantegem més d’emergències a curt recorregut, com són polítiques públiques d’habitatge, retirar sancions de la llei mordassa o acusacions particulars. A llarg termini, un dels temes centrals és que cal crear un òrgan de fiscalització i control independent, públic i amb capacitat de sanció dels cossos policials, com ja tenen una setzena d’estats. I, a la llarga, treballar quin és el model de seguretat, el paper de la policia. La nostra proposta és un model de defensa comunitària.
Què vol dir?
A grans trets, que la legitimitat de l’ús de la força policial sigui l’última ràtio. Les condicions de seguretat són que la gent visqui segura als seus barris i pobles. I això passa per un determinat urbanisme, sense que t’aixafi un cotxe, amb un sostre garantit, tenir una feina i recursos. Quan enforteixes els llaços d’una comunitat, l’arreles. I després hi ha la percepció de la seguretat, que l’estan convertint en un negoci, com ara la necessitat de posar alarmes a les cases, i cal evitar que influeixin en l’acció pública.
Associat a Can Capablanca
“Sense cap dubte es menja més bé al restaurant Can Capablanca que al Parlament”, afirma Xavier Pellicer responent a la pregunta plantejada. Can Capablanca és el nom del Casal Independentista i Popular de Sabadell, creat el 2011 i situat ara en dues naus al barri sabadellenc de Gràcia. Acull diversos projectes d’entitats, com ara una ràdio, un bar restaurant i un teatre. Pellicer és un dels socis i s’ha implicat al restaurant, a través de la cooperativa de treball associat Flama Roja. Explica que ha estudiat dret no per exercir com a advocat, sinó “per vocació” i per tenir més eines en “la tasca antirepressiva”, com a portaveu d’Alerta Solidària i acompanyant les famílies, en situacions que a voltes admet que són “dures”, tot i que alhora gratificants quan implica que es pren consciència de la repressió. Del judici als processats per terrorisme en l’operació Judes, sosté que “ja s’ha guanyat a la societat catalana, que ha vist que és un muntatge”. A l’estiu ha carregat piles anant a la muntanya i a la platja, i en l’aturada estival també ha fet una revisió de la feina a la cambra, “del que fem bé i del que cal canviar”. I de llibres? Ens recomana Els desposseïts, d’Ursula K. Le Guin.
Xavier Pellicer Pareja
Xavier Pellicer (Sabadell, 1983) és graduat en dret (UOC) i llicenciat en sociologia (UAB). Militant al Casal Independentista i Popular Can Capablanca i a Alerta Solidària.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.