barcelona - 25 setembre 2010 2.00 h

Unes escenes massa quotidianes

El problema de l'economia submergida és que s'ha arribat a viure amb gairebé total normalitat i hi ha sectors, com ara el transport o els serveis assistencials, en què aquesta competència deslleial es fa especialment evident i perjudica seriosament la viabilitat de les empreses que juguen net

L'economia submergida és palesa en el sector agrícola Arxiu.

L'IVA reduït no ha ajudat a combatre el diner negre en el sector de la rehabilitació

b. roig - barcelona

Una tarda qualsevol a la sortida d'Ikea de Gran Via de l'Hospitalet del Llobregat. Als clients que surten dels magatzems els aborden entre deu i dotze persones que els ofereixen transport per als mobles que acaben de comprar. Evidentment, sense factura ni garanties, però a un preu més ajustat que el que ofereix la mateixa cadena sueca. És una d'aquelles escenes quotidianes que, per repetides, ja gairebé es veuen com a normals.

SECTORS MÉS PERJUDICATS.

Però són escenes que fan molt mal al sector del transport, que ha vist com des de l'inici de la crisi molts particulars i empreses recorren a aquesta competència deslleial. “Les empreses han optat per externalitzar els serveis de transport per reduir costos i en més d'un cas ens hem trobat que després segueixen requerint la feina als mateixos treballadors, però en negre”, explica el secretari d'acció sindical de CCOO a Catalunya, Simón Rosado. És una realitat que no se li escapa al Gremi de Transportistes de Catalunya. El seu vicepresident, Joan Cortada, afirma que en els darrers temps “hem vist com la nostra feina disminuïa perquè la gent fa servir més transportistes que estan en l'economia submergida”. El transport és un sector que sempre ha patit molt intrusisme de gent que ha fet una petita inversió comprant una furgoneta o un camió i ha ofert els seus serveis en negre, però la crisi, com admet Cortada, ha agreujat el problema. “Les empreses que portem tots els papers i els permisos en regla, i no són pocs, ens veiem molt perjudicades per aquestes persones, perquè ells poden oferir un preu més baix i al final ens treuen clients”, explica. Per això el vicepresident del gremi lamenta que l'administració concentri més esforços a controlar els permisos dels que ja són legals que no pas a sancionar els que queden fora del sistema. “El que passa, per exemple, a Ikea ho hem denunciat més d'una vegada, però no tenim constància que els Mossos d'Esquadra hi hagin anat mai”, afegeix.

Aquesta situació és molt similar a la que viu el sector de la construcció i, més concretament, les empreses de petites obres de rehabilitació. “Ja fa molt de temps que denunciem que hi ha moltes persones exercint aquesta activitat en negre, fins i tot persones que alhora cobren el subsidi d'atur”, explica el president de la Confederació Catalana de la Construcció, Néstor Turró. Amb la crisi aquesta situació encara s'ha agreujat més, perquè gent expulsada d'altres sectors han entrat en aquesta activitat.

El sector de la rehabilitació va aconseguir l'aprovació d'un tipus reduït d'IVA, però això no està ajudant gaire a fer aflorar l'economia submergida, perquè, d'una banda, es demanen molts requisits per poder-se aplicar la reducció i, de l'altra, la pujada del tipus impositiu i la crisi han fet que molta gent no vulgui ni tan sols pagar el 8% d'IVA. Un problema similar és el que explicava fa unes setmanes a l'Econòmic el delegat a Catalunya de l'Associació Professional d'Experts Immobiliaris, Joan Castella, que denunciava que “molts han tancat l'agencia immobiliària per la crisi, però segueixen exercint en negre”.

El sector de la neteja domèstica i de l'assistència a gent gran és un altre dels nínxols on l'economia submergida s'ha fet un lloc ben ample. Són majoritàriament treballs informals per hores i que sovint es fan sense contracte. En aquest sector —juntament amb la recollida de fruita o els tallers il·legals— és on es concentra més població immigrant. Des de Suara, cooperativa del grup Clade que es dedica a serveis assistencials, no es pateix tan directament el problema de la competència deslleial, ja que la majoria dels serveis que gestionen són de titularitat pública que s'adjudiquen a través de concursos, però la seva directora de màrqueting i innovació, Àngels Cobo, destaca que es donen casos en els quals les famílies “aprofiten els recursos que els vénen de la llei de dependència per contractar persones de l'economia submergida en comptes de professionals preparats”.

MENYS AUTÒNOMS.

Capítol a banda són els autònoms. Aquest col·lectiu ha estat un dels més perjudicats per la crisi i, segons dades de la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), Catalunya ha patit més que ningú la sagnia amb la pèrdua de més de 51.000 autònoms des del juny del 2008. No hi ha cap xifra oficial sobre el nombre d'aquests professionals —que no tenen dret a cobrar l'atur— que podrien haver-se passat a l'economia submergida, però tot apunta que podria ser un dels col·lectius que més han engreixat les llistes. En això es va mostrar molt clar, en una entrevista recent en aquestes pàgines, el president de la patronal de pimes de Foment (Fepime), Eusebi Cima, que va afirmar que “la majoria d'autònoms el que han fet és deixar de pagar per seguir treballant a l'economia submergida”.

Doble vara per mesurar el frau de guant blanc

El fet que l'economia submergida més visible és, paradoxalment, la que es fa al descobert, no vol dir que aquesta sigui la que més prejudicis genera a la hisenda pública. El frau que més pesa a la caixa de tots és aquell que cometen les grans corporacions o els grans patrimonis familiars, sobretot a través de les sicav. És per aquesta via que es deixen d'ingressar una gran part dels 38.500 milions que el Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) calcula que costa el frau fiscal.

El problema és que si un treballador es treu un sobresou en negre, li pot caure tot el pes d'Hisenda, que no és poca cosa, però quan un gran patrimoni —ben assessorat per algun despatx d'advocats estrella— obre un compte a Suïssa per evadir impostos, al final no li passa res. Aquest és, si més no, el missatge que ha donat l'administració de l'Estat en la gestió dels 3.000 comptes detectats a l'HSBC suís. En comptes d'obrir investigacions i aplicar sancions, el govern els ha donat l'opció de regularitzar la seva situació.És la doble vara de mesurar que denuncien des de Gestha i que fa que molts ciutadans se sentin emparats moralment a l'hora de cometre frau.