Eines

(Dis)capacitats laborals

Dues de cada tres persones amb discapacitat en edat de treballar són inactives. La UGT denuncia que no hi ha dades sobre quantes empreses incompleixen la Lismi, llei que obliga a reservar el 2% dels llocs de treball

Hi ha un sistema formatiu poc inclusiu i un mercat precari que desincentiva

No és cap secret que la crisi està provocant estralls en tots els àmbits, però hi ha col·lectius que en pateixen els efectes d'una manera més cruenta. La UGT de Catalunya, en el seu informe anual sobre la situació laboral de les persones amb discapacitat a Catalunya, denuncia “els greuges” que continuen patint, especialment amb relació a l'accés al mercat de treball. Malgrat que el 5,53% de la població catalana té algun tipus de discapacitat, al llarg de la seva vida el col·lectiu topa amb les nombroses barreres que s'interposen en un mercat que el sindicat defineix com a “gens inclusiu”, ja que dues de cada tres persones amb discapacitat en edat de treballar són inactives. Segons el Departament d'Acció Social i Ciutadania, hi ha a Catalunya 427.763 persones amb discapacitat legalment reconeguda (física, intel·lectual o sensorial). Poc més de la meitat -225.861, segons l'Observatori del Treball el 2009- es troben entre els 16 i els 64 anys, és a dir, potencialment actius. D'aquestes, la meitat tenen una discapacitat física, seguida per les malalties mentals (23,7%), la discapacitat intel·lectual (14,3%), la visual (6%) i l'auditiva (5,3%).

Cal tenir en compte, però, que analitzant les possibilitats d'accedir al mercat laboral el factor de l'edat no juga al seu favor. Així, “sis de cada deu persones són majors de 45 anys, fet que dificulta aquest accés tal com passa en el conjunt de la població”, segons la secretària de polítiques socials i igualtat de la UGT, Raquel Gil. El mateix es pot dir tenint present el tipus de discapacitat, ja que el col·lectiu més inactiu és el dels discapacitats per a la comunicació i l'aprenentatge, mentre que el més actiu és el dels sensorials (auditius i visuals). En general, però, la sindicalista creu que les persones amb diversitat funcional “han de lluitar contra barreres que els limiten l'accés laboral, com són un sistema de formació professional poc inclusiu i un mercat precari que desincentiva, amb baixos salaris i escasses possibilitats de promoció”.

Un 12% tenen estudis superiors, mentre que un 28,3% en tenen de nivell mitjà (fins a batxillerat). El 52,8% han acabat, com a màxim, estudis primaris. Cal canviar el model educatiu o reobrir el debat entre escoles d'educació especial i ordinària? Ensenyament va engegar el pla Aprendre junts per viure junts, que pel 2015 fixa l'objectiu que el 70% dels alumnes amb necessitats especials cursin l'ensenyament obligatori en centres ordinaris. El curs 2009/10, ho van fer 9.600 alumnes (el 59% dels discapacitats que estudien).

Un aspecte amb més ombres que llums és el de la llei d'integració social dels minusvàlids (Lismi), que fixa que les empreses amb més de 50 treballadors han de reservar el 2% dels llocs de treball a discapacitats. A Catalunya el 2009 hi havia 5.877 empreses amb 50 o més empleats (el 2,1%), mentre que el 97,9% són pimes, les que donen més feina als discapacitats. Gil lamenta que “no disposem de dades per saber quantes empreses incompleixen la llei”, però a l'Estat espanyol “alguns estudis les situen en el 70%”. Però el 2009, a Catalunya, es van realitzar 622 inspeccions, amb 44 infraccions detectades (el 7%).

CENTRES ESPECIALS.

Tot i el risc de tenir dos mercats de treball paral·lels, existeix una alternativa com són ara els centres especials de treball (CET), que asseguren un treball remunerat a persones amb discapacitat, ja que la seva plantilla ha de tenir un mínim del 70% de treballadors amb un grau de discapacitat superior al 33%. Segons la UGT, caldria promoure que fossin “plataformes per accedir a l'empresa ordinària”, un trànsit del qual tampoc hi ha dades. El cert, però, és que a Catalunya hi ha 207 CET -el 2008 eren 216-, que donen feina a gairebé 11.000 persones. Cinc d'aquests CET formen part del grup SIFU (amb 29 centres a Espanya i Portugal). El seu conseller delegat, Cristian Rovira, defensa aquest model d'empresa perquè ofereixen “serveis de qualitat a preus competitius”.

Des del Departament de Treball -del qual depenen els CET tot just des del 2009-, la consellera en funcions, Mar Serna, considera que “el treball és la millor política social”. El departament, de fet, va engegar fa un parell d'anys un pla per a la inserció laboral de persones amb discapacitat a Catalunya amb 60 mesures acordades amb sindicats i empresaris. Així, en el període 2008-2010, el govern ha destinat 220,5 milions d'euros a un pla que ha beneficiat 23.500 persones. Segons dades de Treball, s'han destinat 187,5 milions als CET i 33 milions per desenvolupar programes adreçats a millorar la inserció laboral en el mercat ordinari. Entre les mesures, hi ha el treball amb suport, un acompanyament perllongat en el temps a mida per a persones amb discapacitat que intenten inserir-se a l'empresa ordinària. En aquest capítol, el servei ha arribat, aquest 2010, a 1.300 persones. L'acompanyament és intens en iniciar-se la relació laboral i passa a ser periòdic, amb una mitjana total de dos anys, de forma gradual. Treball també ha creat tres taules territorials com a prova pilot -a Reus, Vilafranca del Penedès i Santa Coloma de Gramenet- per coordinar recursos amb altres entitats. Amb el col·lectiu de persones amb malaltia mental -més de 53.000 a Catalunya- s'ha promogut també una estratègia d'inserció de forma conjunta amb diverses associacions. La UGT valora el pla com un “avenç”, però Gil matisa que els objectius que han tingut un assoliment més baix han estat la disminució de les taxes d'atur i inactivitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.