opinio

Nosaltres i ells, els robots

Segons les previsions de la FIR, el 2020 més de 2,5 milions de robots seran utilitzats per la indústria mundial, amb taxes de creixement anual que superaran el 10%. Per al final de la dècada, s’espera que més de 330.000 robots de serveis professionals s’incorporin al mercat i la introducció de més de 42 milions de nous robots de serveis per a ús personal

Un robot no farà mai mal a la humanitat o, per inacció, permetrà que la humanitat pateixi mal. Aquesta és la llei 0 de la robòtica. La llei que aglutina el pensament d’Isaac Asimov a propòsit dels robots. Si haguéssim de fer cas d’aquesta llei, la utilització econòmica de la robòtica hauria de millorar el benestar i la qualitat de vida de les persones, cosa que exclouria una destrucció massiva de llocs de treball. Avui abordarem la relació entre nosaltres, els humans, i ells, els robots. Atenció, no és un article de ciència-ficció. Totes les dades, els exemples i els arguments són reals. Per a una introducció sobre el tema, vegin el monogràfic sobre robots de L’Econòmic del 14 al 20 de maig.

Primer. Un robot és un manipulador multipropòsit, controlat automàticament, reprogramable i que pot ser fix o mòbil. La Federació Internacional de Robòtica classifica els robots com a industrials (automatització industrial), robots de serveis personals (tasques no comercials, en general a l’àmbit domèstic, familiar o personal) i robots de serveis professionals (tasques comercials, en general manipulats per operadors degudament capacitats).

Segon. La nova onada tecnològica digital, la que es basa en les TIC i internet i desenvolupa tot un conjunt d’innovacions tecnològiques com la intel·ligència artificial, l’aprenentatge de les màquines o profund, la computació al núvol, les grans dades, la impressió en tres dimensions o la internet de les coses, ha transformat radicalment els usos i les aplicacions dels robots. Segons les previsions de la FIR, el 2020 més de 2,5 milions de robots seran utilitzats per la indústria mundial, amb taxes de creixement anual que superaran el 10%. Per al final de la dècada, s’espera que més de 330.000 robots de serveis professionals s’incorporin al mercat i la introducció de més de 42 milions de nous robots de serveis d’ús personal.

Els hotels, pioners.

Exemples. El juliol del 2015 es va fer el llançament de l’hotel Henn-na al Japó, el primer hotel del món amb personal gairebé exclusivament integrat per robots, amb la intenció de reduir dràsticament els costos laborals i augmentar l’eficiència. El maig del 2015 es va presentar Hadrian, el primer robot paleta de la història, que pot completar la construcció d’una casa en dos dies, tasques que per als paletes humans duren entre 4 i 6 setmanes. Watson d’IBM és una aplicació de tecnologies d’intel·ligència artificial dissenyades per la representació del coneixement, el raonament i l’aprenentatge automàtic al camp obert de la cerca de respostes. Les seves aplicacions són múltiples i el 2011 va guanyar als millors concursants del programa de preguntes i respostes de televisió Jeopardy. Els robots col·laboratius (co-robots), com Sawyer de Rethink Robotics, permeten la manipulació i els usos industrials, amb una inusual capacitat de comunicació amb els seus operadors o altres robots. Pepper de SoftBank Robotics al Japó, el primer robot personal ideat per acompanyar les persones, llegir les seves emocions i respondre davant el seu estat d’ànim, ha estat tot un èxit.

Repercussions. La preocupació pel futur del treball és un tema recurrent cada vegada que hi ha un procés de canvi disruptiu en la tecnologia. L’anàlisi econòmica ens ha ensenyat que la tecnologia no destrueix el treball, sinó que esbiaixa habilitats i destreses i desplaça tasques, feines, ocupacions i persones. En general i en el llarg termini, les conseqüències d’aquestes onades tecnològiques sobre el treball solen ser positives perquè es vinculen amb increments de la productivitat, nova activitat econòmica, més ocupació i millores salarials per a les persones que treballen a les empreses o els sectors vinculats amb la innovació tecnològica.

Segons alguns investigadors, el ritme de substitució del treball humà per part dels robots serà tan ràpid que difícilment es podrà compensar per la via habitual d’increments de demanda i productivitat. Altres autors defensen just el contrari i emmarquen la dinàmica actual en el context de les interaccions tradicionals entre tecnologia i treball. Però la robòtica és treball no humà, té unes característiques molt particulars i dinàmiques, ofereix un gran ventall de possibilitats d’utilització i alhora genera moltes pors. A pesar de les diferències de visió detectades sobre quines tasques, feines i activitats econòmiques seran les més afectades per la robòtica, hi ha un clar consens a assenyalar que la força de treball –actual i futura- s’hauria de dotar de les suficients habilitats i qualificacions que permetessin a les persones d’aprofitar les millors condicions de treball i salaris que impulsa la robòtica intel·ligent. Més feina i menys por.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.