Gran angular

EL CAFÈ EN CÀPSULA EXPLOTA

Les vendes d'aquest producte, molt més car que el tradicional, creixen en ple auge de les marques blanques per abaratir la compra d'aliments.Nestlé denuncia Sara Lee perquè fabrica dosis més barates que funcionen amb les seves Nespresso

Marcilla introdueix el nou format en les cafeteres tradicionals de sis tasses
Senseo competeix amb Dolce Gusto, que el 2011 augmentarà un 150% la producció

La crisi econòmica ha provocat canvis d'hàbits dels consumidors, que han oblidat els beneficis que, quan la cosa anava bé, trobaven en els iogurts amb bífidus actius o en les llets uperitzades o carregades d'Omega 3. No li troben el què a pagar més per uns aliments amb un suposat valor afegit en relació amb els normals, i la marca blanca guanya terreny, amb una excepció: el cafè, el producte més negociat en el món després del petroli. Sembla clar que els consumidors no volen renunciar almenys a un caprici, el del cafè en càpsula, cinc vegades més car que el normal: cada dosi de 5 grams de Nespresso de Nestlé costa uns 30 cèntims d'euro, amb la qual cosa el quilo surt a l'exorbitant preu de 60 euros (el Bonka pur de Colòmbia surt a 11,16 euros el quilo), inconvenient al qual cal afegir que només se'n pot comprar a les botigues de la casa o encarregar-ne per internet o per telèfon perquè te l'enviïn a casa.

Però no valen ni restriccions de compra ni preus: dos terços de les cafeteres exprés que es venen a l'Estat espanyol són d'aquesta marca, les vendes de la qual han crescut una mitjana anual d'un 30% des de l'any 2000. En aquest període, la multinacional suïssa ha venut més de 20.000 milions de càpsules -la meitat per internet, un 20% per telèfon i la resta a les botigues, de les quals n'hi ha 27 a l'Estat espanyol-, amb les quals va facturar 1.890 milions d'euros l'any 2009. Nespresso va demandar l'agost passat dos rivals acusant-los de fabricar còpies de les càpsules originals a preus més barats que violen la propietat intel·lectual de Nestlé sobre un producte que va treure al mercat per proporcionar al consumidor casolà un cafè exprés comparable al que se serveix a les cafeteries. Els competidors al·leguen que Nestlé intenta tancar-los el mercat d'un dels segments de major creixement del negoci cafeter, ja que les càpsules suposen entre un 20% i un 40% del valor de les vendes de cafè mòlt en el mercat europeu del cafè, que mou més de 13.000 milions d'euros, segons dades d'Euromonitor International.

Nestlé té 1.700 patents del producte -la majoria expiraran el 2012- i treballa per impedir als competidors accedir al sistema de càpsules d'alumini. Però la nord-americana Sara Lee ven des de mig juliol -de moment només en supermercats francesos com ara Carrefour, Auchan i Leclerc- la seva versió de les càpsules que es poden posar a les cafeteres Nespresso, amb la marca L'Or, a 29 cèntims d'euro la unitat, mentre que les de Nespresso costen en aquest país entre 34 i 49 cèntims. L'altra empresa demandada és Ethical Coffee –en la qual treballa Jean-Paul Gaillard, que durant deu anys va treballar per a Nespresso i que assegura que fa dos anys va trobar un defecte en les patents de la seva anterior empresa–, que ven als supermercats Casino càpsules biodegradables que poden substituir les de Nestlé a 25 cèntims cada una.

La lluita pel mercat que va explotar amb Nespresso no es limita a la creació de càpsules intruses. Altres companyies es dediquen a vendre el mateix sistema de màquina i les càpsules que hi són compatibles, entre les quals n'hi ha de catalanes. El grup d'electrodomèstics Taurus, amb seu a Oliana, comercialitza les càpsules Coffeemotion en paquets de 14 dosis, que s'utilitzen amb la seva cafetera Arezzo. Busi Cafès, de Santpedor, que des del 1996 fabrica i distribueix monodosis de cafè amb la marca Arabo, també es fa fabricar una gamma de màquines que funcionen amb el seu producte, entre les quals hi ha l'Arabo Espresso d'ús domèstic. En la mateixa línia, Tupinamba, de Canet de Mar, comercialitza les càpsules i les màquines Tupispresso, i també ha entrat en aquest mercat el seu soci de Sant Feliu de Guíxols Cafès Roura.

Al grup d'empreses que fan la competència al sistema publicitat per George Clooney amb màquines i càpsules pròpies s'hi ha afegit una gran multinacional. United Coffee, el major fabricant de cafè torrat per a tercers, amb clients com ara Carrefour i Lidl i proveïdor de Mercadona a través d'Unión Tostadora, planteja la venda a la gran distribució de cafeteres i càpsules de marca blanca no compatibles amb cap altre sistema. Al mercat espanyol podrien arribar en el segon semestre d'aquest any i a Suïssa la cafetera es ven a un preu que oscil·la entre 99 i 129 euros i les càpsules, entre 0,35 i 0,45 euros, contra els 0,55 i 0,60 euros del producte Nespresso en aquest país.

United Coffee intenta repetir enfront de Nestlé l'èxit que va tenir traient l'alternativa a la cafetera Senseo de Sara Lee. Sis mesos després que aquesta multinacional nord-americana tragués a Holanda aquest sistema -que funciona amb bosses monodosi que a l'Estat espanyol es venen a 2,49 euros cada 18 unitats-, United Coffee va posar en el mercat la seva versió en marca blanca i ja és el segon fabricant europeu d'aquest tipus de producte.

L'entrada en el mercat de Senseo va representar que Sara Lee entrava a competir directament en les vendes per supermercats i hipermercats amb Nescafé Dolce Gusto, que des del 2009 es fabrica a la planta de Girona i l'èxit del qual ha portat a ampliar aquesta fàbrica amb la finalitat de duplicar la capacitat de producció fins als 1.800 milions de càpsules anuals, amb la previsió per a aquest any d'augmentar-la un 150%, fins als 1.000 milions d'unitats.

L'explotació del gust del consumidor per la comoditat ja no es limita a les cafeteres exprés. La meitat de les cafeteres que es venen són de càpsules, però només un 13% de les llars tenen aquest tipus de màquines i algunes projeccions situen la seva penetració en el 25% d'aquí a quatre anys, de manera que queda molt negoci en les cafeteres clàssiques, les italianes. Marcilla -propietat de Sara Lee i que en un any i mig ha aconseguit amb Senseo el 20% del mercat espanyol de les monodosis- fabrica a Mollet del Vallès càpsules amb dosis per a sis tasses per a cafeteres tradicionals, que es venen en supermercats i hipermercats en paquets de quatre càpsules, que surten cadascuna a 1,99 euros (mescla i natural) o 2,49 euros (descafeïnat). Aquesta nova oferta no vol competir amb el cafè monodosi, sinó amb les marques de cafè torrat i mòlt, sector en el qual Marcilla té una quota de mercat del 22% i competeix amb Bonka (Nestlé) i Saimaza (Kraft).

Els productors confien que la venda de monodosis a particulars animarà un mercat madur. El 2009, el conjunt del mercat de cafès en la distribució per súpers i hípers va créixer un 1,2% i el segment de les monodosis només va representar un 1,9% del total, però la previsió per al 2010 és que aquest format hagi tancat amb un creixement del 154%.

L'auge de les càpsules en el mercat domèstic no es repeteix en l'empresarial. En l'hostaleria i la restauració es manté una forta implantació de la monodosi tova de paper i, segons els operadors consultats per Alimarket, la clau podria estar en l'alta qualitat del cafè que ja s'ofereix en els establiments especialitzats, els baristes dels quals es resisteixen a utilitzar un producte predissenyat. En el canal horeca (hostaleria, restauració i càtering), els sistemes de càpsules més implantats són els de grans torrefactors com ara Lavazza -companyia italiana per a la qual Ferran Adrià i Julia Roberts han fet publicitàriament un paper equivalent al de Clooney i John Malkovich per a Nespresso-, Cafento i Illycaffe. Un altre front obert és la renovació que els torrefactors estan impulsant en el servei de cafè per a oficines, on lluiten contra la idea que el producte que ofereixen és de poca qualitat; en aquest segment, destaca l'expansió de Tupispresso de Tupinamba.

599 tasses l'any.

El consum per càpita a l'Estat espanyol és de 3.9 quilos anuals en termes de cafè verd, equivalent a 599 tasses, segons la Federación Española del Café. El 58% correspon a la llar, mentre que el 42% es consumeix als 300.000 establiments hotelers que serveixen cafè. Dintre de l'àmbit de la llar, la major part dels consumidors opten pel cafè mòlt i el cafè soluble, mentre que en hostaleria predomina el consum de cafè en gra.

Pel que fa al tipus de cafè que més es consumeix a la llar, destaca amb un 45% el de barreja (natural més torrefacte), seguit del natural, amb un 32%, i augmenta la demanda del descafeïnat, que representa el 15% del que es consumeix a casa. Sobre els moments de major consum de cafè, en la llar destaquen l'esmorzar i altres menjars, mentre que fora de la llar predomina el cafè de mig matí, seguit pel de mitja tarda. La forma de consum preferida és amb llet, modalitat preferida per un 56% de la població i especialment quan es pren a casa. En hostaleria, el 75% dels consumidors es decanten pel cafè exprés.

En l'activitat de la venda automàtica de cafè (vending) en empreses, organismes oficials, centres d'ensenyament i centres sanitaris, hi ha operatives unes 80.000 màquines automàtiques, a través de les quals se serveixen 7.000 tones de cafè, la qual cosa representa un 12% de l'hostaleria.

60 €
Per quilo
és el preu a què surt consumir el cafè Nespresso, cinc vegades el cost del mòlt tradicional.
20.000
Milions de càpsules
ha venut la marca de Nestlé des de l'any 2000, amb un creixement mitjà anual del 30%.
13%
De les famílies
tenen a casa aquest tipus de màquines. La cafetera majoritària continua sent la clàssica de tipus italià.
154%
D'augment de vendes
de cafè envasat en format monodosi es va registrar l'any passat en els supermercats i hipermercats.

Com fer l'esnob i no desdinerar-se

Els que compren les càpsules i les màquines per treure'n el suc ho fan perquè la comoditat i la qualitat compensen el preu més car. Però també hi ha un sector de consumidors que volen presumir davant dels amics lluint sistema Nespresso sense desdinerar-se. Els més cutres poden aprendre, amb un vídeo que trobaran a www.el aderezo.com, com rentar una càpsula, omplir-la amb cafè normal, tapar-la amb paper de plata i estar à la page per quatre cèntims.

Per als que no siguin molt destres amb el paper Albal, l'empresa www.he-cap.com fabrica unes càpsules que es poden omplir amb el cafè que es prefereixi sense haver de complicar-se la vida amb el segellament, que costen 9,95 euros cada 100 unitats i amb les quals es pot seguir l'última moda cafetera amb un estalvi del 66%.

Triar la cafetera més apropiada per a cada gust

“No totes les cafeteres fan el mateix cafè. Pensi com li agrada el cafè i esculli el tipus de cafetera més apropiat”, explica Salvador Sans, tercer en la nissaga familiar de Cafés El Magnífico i president del Fòrum Cultural del Cafè (associació espanyola sense ànim de lucre per a la difusió de la cultura del cafè).

Si vostè prefereix el cafè concentrat i de sabor intens, triï una cafetera exprés; si, en canvi, desitja prendre un cafè suau i molt aromàtic, la seva cafetera ha de ser de degoteig (tipus Melitta), de con o de pistó.

Per aconseguir un cafè saborós, fort i aromàtic, triï una cafetera italiana. Quan hi posi el cafè mòlt, anivelli'n la superfície sense prémer-lo i graduï la flama amb baixa o mitjana intensitat, per evitar cremar el cafè (quedaria amarg i amb gust de cendra) i aconseguir la màxima exposició de l'aigua a la massa del cafè i, per tant, obtenir el màxim sabor. És recomanable curar la cafetera fent un primer cafè que no consumirà, per netejar-la i comprovar que la vàlvula de pressió funciona correctament.

La cafetera de pistó elabora un cafè suau, aromàtic i lleuger. En un recipient es col·loca el cafè mòlt i un èmbol comprimeix el líquid i deixa passar la infusió però no el marro. Sans recomana la cafetera de filtre per provar cafès d'origen, ja que respecta i realça millor les qualitats de cada cafè.

160 anys torrant a Catalunya

Una cinquena part de les empreses torradores estan integrades al Gremi de Torrefactors de Cafè de Catalunya, un sector que continua sent mol atomitzat tot i que en els darrers anys hi ha hagut processos de concentració. La més antiga és Cafès Garriga, creada l'any 1850 amb l'obertura d'una botiga al carrer del Carme de Barcelona i que l'any 2002 va inaugurar instal·lacions a Barberà del Vallès, després que als anys noranta va ser la base de la creació de la cadena Jamaica Coffee Shop de venda de cafès, tes i xocolates, actualment propietat del grup Rodilla. Una altra casa centenària és Cafè Rovi, de Sant Boi de Llobregat, fundada l'any 1890 i que el 2008 es va incorporar al grup Cafento, que ven càpsules Stracto que funcionen amb cafeteres Fagor. De la mateixa època és Cafès Tupinamba, fundada l'any 1897 en la Barcelona modernista, cosa que es nota amb la publicitat que es va encarregar a Ramon Casas.

El 1920, Narcís i Pere Cornellà començaven a torrar cafè a Girona, influïts per les vivències del seu pare a la guerra de Cuba, i el 1929 Germán de Erausquin creava Bracafé després de rebre l'encàrrec del govern del Brasil de representar els seus cafès a l'Estat espanyol amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona.

També forma part del gremi català d'importadors i torradors de cafè el grup Productos del Café, propietat de Nestlé, que va néixer el 1887 amb Cafés La Estrella de Badajoz, que el 1901 va patentar a l'Estat espanyol el cafè torrefacte. L'any 1984 s'hi va integrar Brasilia, la marca amb què treballa a Catalunya aquest grup, el més gran de l'Estat, amb capacitat per torrar i envasar 25.000 tones anuals.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a