Focus

Prozac per a les farmacèutiques

Les retallades i el canvi de les regles del mercat obliga al sector farmacèutic a repensar un model empresarial que necessita transformar-se per competir al món. Les fusions entre companyies o les aliances per potenciar la inversió en la recerca són alguns dels remeis que s'han prescrit les firmes més actives

El futur recent obliga les companyies a associar-se i a col·laborar
No es poden mantenir els privilegis de marca una vegada caducada la patent
La biotecnologia i els genèrics seran les àrees amb més desenvolupament
Les ‘biotechs' nascudes la darrera dècada poden ser una font d'innovació
En dos anys, la indústria farmacèutica perdrà el 27% de les vendes

En els darrers 15 anys l'administració central -el principal client de la indústria farmacèutica- ha aprovat 29 decrets de retallades en el preu dels medicaments, amb la intenció de contenir la despesa farmacèutica. Segons les darreres dades del Ministeri de Sanitat, l'any 2010 va tancar amb un descens de la despesa farmacèutica del 2,36%, mentre que el 2004 va créixer per sobre del 10%. Enguany, fins al mes de juliol la tendència va continuar a la baixa i més que ho farà després que el 21 d'agost s'aprovés un nou decret llei que a més d'una rebaixa del preu de referència dels fàrmacs introdueix noves mesures, com l'incentiu a la prescripció per principi actiu -el metge no recepta un medicament sinó la molècula, i el farmacèutic lliura al malalt el producte més barat.

Les darreres mesures d'ajustament que se sumen als dos reials decrets llei de l'any passat d'ajustament han estat la gota que han fet vessar el got de la paciència del sector que valora en 1.000 milions d'euros la reducció de les vendes a Catalunya aquest any i en 900 milions l'any passat -3.900 milions per al conjunt de l'Estat els dos anys-. “En dos anys la indústria farmacèutica perdrà un 27% de les seves vendes per aquests decrets”, subratlla Jordi Ramentol, president de la patronal Farmaindústria. Fonts de l'organització expliquen que aquesta davallada acabarà repercutint en les seves plantilles amb una destrucció d'ocupació de fins a 15.000 llocs de treball, tenint en compte també els treballadors indirectes.

Josep Castells, president executiu de l'Institut Universitari de Ciència i Tecnologia (IUCT), creu que el pitjor és que amb la rebaixa global de preus, es dona un cop molt dur a la capacitat d' innovació de les pimes farmacèutiques catalanes, que en percentatge de facturació han d'invertir més en R+D que les multinacionals per mantenir la competitivitat.

Lluny de donar per tancat aquest procés de retallades, l'administració espanyola entén que continua havent-hi marge de reducció de la factura farmacèutica per aconseguir rebaixar el dèficit sanitari. Rafael Borràs, director de l'àrea de bioindústries i farmàcia de la consultora Antares Consulting, explica que per a l'administració es tracta d'una mesura fàcil per atacar el dèficit públic. “La farmacèutica és una partida molt neta, en canvi entrar en redistribució de serveis hospitalaris resultaria massa complex quan vols una reducció de la despesa immediata”, diu Borràs.

Catalunya té, segons aquestes previsions, molt més a perdre, perquè acull el 47% de les empreses farmacèutiques existents a tot l'Estat, i és el territori on el sector té més pes respecte del PIB.

Hi ha un altre llastre que ofega especialment les empreses de menys dimensió que és l'impagament de les administracions. Mentre a Europa es triga a pagar una mitjana de 62 dies, a l'Estat espanyol arriba fins als 251 dies. Les últimes dades de la Federació Espanyola d'Empreses de Tecnologia Sanitària apunten que la xifra mitjana de retard és de 347 dies, mentre que els laboratoris farmacèutics en algunes comunitats autònomes triguen a cobrar les seves factures fins a 709 dies.

MALALTIES.

Però a més de la pressió de l'administració per reduir el preu de la recepta farmacèutica i la penosa morositat, el sector té altres mals que estan empenyent-lo a una transformació, i que no són només d'àmbit estatal. Un és la propulsió que està agafant el mercat de genèrics (EFG) -la marca blanca d'un medicament que es pot comercialitzar quan caduca la patent d'una especialitat. A nivell europeu, es calcula que entre un 35% i un 40% del mercat protegit perdrà la patent en cinc anys. Només el 2011, hi havia previst a l'Estat espanyol el llançament de 12 genèrics de forta repercussió en el mercat. I a més a més, les polítiques actives en el foment de la prescripció de genèrics i per principi actiu, són un catalitzador clau perquè el mercat augmenti i per tant les marques perdin el privilegi d'exclusivitat que tenen durant els deu anys de protecció de patent. Ricard Meneu, de l'Institut de Recerca en Serveis de Salut, recorda que aquestes mesures de foment de l'ús de genèrics més barats forma part del pacte pel qual s'atorguen les patents. “Quan finalitza la protecció és comprensible que qui patenta aprofiti la tirada de la marca per vendre, però això ja està fora dels privilegis atorgats, i no crec que se'ls hagin de garantir quan el que es va pactar ja s'ha extingit”, diu Meneu.

A banda de la pèrdua previsible de les patents, cada cop les carteres de productes de la indústria farmacèutica s'està renovant menys. De fet els experts parlen, que el sector fa uns anys que passa per una crisi particular, que és la de la innovació. No és que ja estigui tot inventat, que sí que n'hi ha molt, però el cert és que cada cop la indústria farmacèutica té més dificultat per trobar noves molècules. Assolir-ho no és una tasca fàcil. A més de l'elevat cost per treure al mercat nous fàrmacs (al voltant dels 1.000 milions d'euros per producte), es triga una mitjana de 10 anys des que es comença a fer recerca fins que surt al mercat, fet que requereix un potent múscul financer. Josep Castells creu la capacitat inversora en desenvolupament de nous fàrmacs cada cop està més condicionada, “sobretot a les empreses que fan innovacions i especialment a les més petites”, diu. Per la seva banda Rafael Borràs considera que les dificultats en l'obtenció de noves molècules ha fet perdre la fe en l'R+D i el seu retorn.

Però tot i que hi ha moltes empreses que esperen lamentant-se que els mantinguin els privilegis, d'altres han començat la seva transformació particular. Borràs assegura que la indústria farmacèutica camina cap a un canvi de paradigma en què les companyies s'han d'organitzar de manera diferent, amb més segmentació i més focalitzades en l'augment de la rendibilitat i l'eficiència.

FUSIONS.

Per tot plegat, els experts asseguren que està havent-hi una autèntica ebullició en processos de fusió. Fonts consultades parlen de tres operacions en un estat bastant avançat a Catalunya. “El futur recent obligarà moltes companyies a associar-se i col·laborar estretament”, explica Borràs. En aquest sentit una de les principals accions per a la col·laboració és bàsicament via centres de recerca externa. I en aquest aspecte, les firmes biotecnològiques amb esperançadors projectes de recerca hi tenen molt a dir. Josep Castells preveu que la fornada de firmes biotechs nascudes a Catalunya la darrera dècada poden ser una bona font d'innovació que poden absorbir les farmes més punteres. Però cal considerar que aquestes biotechs són molt dèbils financerament per la seva naturalesa, d'alta inversió en R+D i poca facturació inicial.

Un altre dels medicaments que han pres algunes empreses farma han estat les inversions en el camp biotecnològic, ja sigui directament les que menys, ja sigui amb participacions empresarials en petites biotech. Neogenius, és una mostra il·lustrativa d'aquesta aliança. El grup Esteve va crear amb la biotecnològica Palau Pharma i la farmacèutica Almirall una agrupació d'interès econòmic que es dedica al desenvolupament de fàrmacs per combatre l'artrosi.

Per altra banda, per agafar múscul financer i aguantar la crisi, la píndola que s'han subministrat altres empreses farmacèutiques ha estat la capitalització en els mercats. Almirall per exemple va decidir sortir a borsa l'any 2007, o d'altres han fet polítiques de reinversió de beneficis per assolir la fortalesa suficient per resistir en moments de vaques magres. Són justament aquestes les que a més han optat per potenciar la internacionalització dels seus negocis per guanyar dimensió, i no dependre tant del mercat interior i dels canvis normatius.

DIVERSIFICACIÓ.

Les empreses més fortes econòmicament han incorporat la fórmula magistral de la diversificació, amb noves línies de negoci com la veterinària, la cosmètica, l'alimentació funcional, la higiene personal o els tests de diagnòstic, amb inversions significatives en R+D en aquests camps. “La biotecnologia i els genèrics seran les àrees amb més desenvolupament, seguides d'OTC -medicaments que estan fora de la seguretat social- i diagnòstic, de manera que permeti el control de diferents aspectes de la cadena d'atenció”, preveu Borràs. El cert és que els darrers anys a Catalunya, moltes de les empreses farmacèutiques de dimensió més reduïda han volgut apostar per la recerca en les noves formes d'administració dels medicaments i canvis en els excipients per millorar el gust o la tolerància o la combinació de principis actius que redueixin el nombre de preses en pacients polimedicats. La firma Lipotec, per exemple ha desenvolupat una tecnologia pròpia de microcàpsules perquè amb una sola presa dosifiqui durant un mes el medicament.

Ricard Meneu, en canvi creu que l'adaptació de la indústria està centrada bàsicament en el canvi de la força de vendes, amb retallades considerables en les àrees de visitadors mèdics i fent créixer la de visitadors de farmàcies en el cas de les empreses que tenen secció de genèrics important.

Des de l'associació de visitadors mèdics de Barcelona expliquen que aquest col•lectiu ha disminuït sensiblement en dos anys. La mateixa organització profesional ha passat de 2500 associats a uns 1800. “Hem tingut un procés de desinflament similar al del boom immobiliari”, expliquen des de l'associació.

Almirall i Esteve: nous aires i noves amistats

Almirall, una de las principals companyies farmacèutiques de l'Estat, ha fet de la internacionalització la seva gran aposta de futur. En els darrers anys ha desplegat dotze filials repartides entre Europa i Amèrica Llatina, i amb plans de continuar augmentant. De moment ha aconseguit que el 45% de les seves vendes provinguin dels mercats internacionals. La companyia espera que amb l'arribada al mercat de nous fàrmacs que està desenvolupant s'impulsi la facturació en les filials a partir del 2013. Algunes de les accions de resposta a la crisi ha estat reorganització de l'activitat comercial amb una retallada de 221 llocs de treball.

Per la seva banda la farmacèutica Esteve va decidir impulsar la seva aliança amb el sector biotecnològic per ampliar la seva cartera de productes en desenvolupament. De fet la firma va implantar en el Parc Científic de Barcelona dos laboratoris i a més col·labora amb l'Institut Català de Recerca Química de Tarragona, amb qui dissenya noves molècules.

Un sector amb ‘sobredosi' a Catalunya

Catalunya concentra quasi la meitat de les 300 empreses farmacèutiques que hi ha a tot l'Estat, que donen feina directa a unes 20.000 persones i 80.000 de manera indirecta. La patronal assegura que de cada lloc de treball directe que genera, se'n creen 4 d'indirectes. La farmacèutica s'enorgulleix a més de representar el 33% de la recerca que realitza el sector privat, que en xifres totals representa una inversió de 400 milions d'euros anuals d'R+D.

És a més a Catalunya on són les seus i l'origen de les empreses de capital local més grans de tot l'Estat com Esteve, Almirall, Grífols o Uriach i a més compta amb un ampli teixit de petites i mitjanes empreses. Tot i que també hi són les seus de multinacionals com Novartis o Boeringer Ingelheim. Madrid concentra la seu per a tot l'Estat de grans empreses internacionals.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a