ecolasetmana

Festival grec a Canes

La cimera del G-20 hauria quedat millor a Sitges, perquè el sainet de Papandreu la va convertir en una sèrie de terror. Per Joan Poyano

L'eufòria de dijous a les borses es va tornar pànic dimarts, l'endemà que el primer ministre grec, Iorgos Papandreu, anunciés que posaria a referèndum l'acceptació de la injecció de 120.000 milions d'euros a canvi de més retallades. I el fantasma d'una recessió a final d'any porta el president del BCE a estrenar-se abaixant
el tipus

Dijous de la setmana passada, les borses van pujar amb eufòria pels acords de la UE que donaven més aire a Grècia. I provocaven sospirs d'alleujament als governants, que es preparaven per anar a la cimera del G-20 de Canes a passar per la cara de Barak Obama, xinesos i altres desconfiats uns acords que donaven corda al deute públic i a l'euro. Però l'eufòria es va tornar pànic dimarts, l'endemà que el primer ministre grec, Iorgos Papandreu, es va despenjar amb l'anunci que posaria a referèndum l'acceptació de la injecció de 130.000 milions d'euros a canvi de més retallades.

Total, que a Canes Angela Merkel i Nicolas Sarkozy no van dedicar-se a presumir sinó a pressionar els grecs. Les disquisicions sobre si Grècia sortiria de l'euro i de la UE o si calia fotre-la fora es van acabar dijous, quan entre una cosa -la pressió dels socis europeus- i una altra -la rebel·lió dels diputats socialistes del seu grup- Papandreu anunciava que es retirava el referèndum i instava l'oposició a fer un govern de concentració i aprovar les retallades al Parlament. Papandreu estava ahir a la nit pendent d'una moció de confiança, però al matí el ministre de Finances ja havia promès als socis de la UE que no es faria la consulta.

Mentrestant, el nou president del BCE, Mario Draghi, es va estrenar dijous abaixant el tipus rector de l'1,5% a l'1,25% perquè “el que veiem en aquests moments és un alentiment del creixement que apunta cap a una lleu recessió a final d'any”. Bona notícia (la baixada, no la recessió), però que no era suficient perquè els partits polítics comencessin a tirar coets a mitjanit, quan va començar la campanya de les eleccions generals espanyoles. Durant el dia n'havia sortit una de pitjor: L'atur registrat va pujar a l'octubre en 14.628 persones a Catalunya i en 134.182 al conjunt de l'Estat, un ritme de creixement que no es veia des del 2008, l'any en què més llocs de treball es van destruir. El mateix dia, els dos principals sindicats i la patronal firmen el tercer Acord Interprofessional de Catalunya, un preacord de “flexibilitat negociada” que lliga els salaris amb més factors a banda de l'IPC, com ara la productivitat.

La recessió que el BCE tem per a la zona de l'euro en conjunt s'acosta a l'Estat espanyol. Segons les dades proporcionades dilluns pel Banc d'Espanya, en el tercer trimestre el PIB espanyol no va variar en relació amb el segon, i la taxa interanual es va mantenir en un modest 0,7%. A més, el BE, que assenyala com a principal culpable de l'atonia econòmica la llarga crisi del deute sobirà, alerta que el sector exterior, que de moment es desmarca de l'atonia general, es podria desaccelerar amb vista a final d'any.

I el crèdit? No es pot esperar que s'animi. Segons les dades publicades referents al juny, la banca espanyola té 176.000 milions d'euros en actius tòxics immobiliaris, una quantitat que representa més de la meitat (un 52%) del total d'exposició immobiliària, i un 11,4% de la seva cartera creditícia.

La necessitat de fer fortes dotacions va determinar que Caixa Bank obtingués uns resultats de 845 milions d'euros en els nou primers mesos de l'any, un 16,6% menys que durant el mateix període de l'any anterior. Segons els resultats presentats ahir, les dotacions per insolvències van ser de 1.953 milions d'euros. Sense operacions extraordinàries, el resultat va ser de 921 milions, un 10,2% menys. L'entitat, però, ha reforçat la seva solvència, amb un core capital de l'11,8%, 2,9 punts per sobre del que s'havia assolit el desembre del 2010. El nivell de liquiditat es troba actualment entre els més elevats del sistema financer, amb 20.152 milions d'euros. El consell de Caixa Bank ha acceptat la renúncia del conseller Carlos Slim, considerat un dels homes més rics del món, i ha cobert la seva vacant amb el nomenament de l'independent John S. Reed, que ha estat president de la Borsa de Nova York i de Citigroup. Slim passarà a ocupar un lloc de conseller a Criteria Caixa Holding.

També ha presentat resultats el grup químic La Seda, que en els nou primers mesos de l'any ha reduït les pèrdues un 54%, fins a 16 milions d'euros, amb un volum de negoci de 896 milions d'euros, un 19,3%més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.