opinio

Les normes del joc

Em vaig fer empresari amb 26 anys amb ganes de tenir un projecte propi amb beneficis socials. Va ser una carrera amb alguns èxits i força fracassos, però amb convicció

La dita diu que qui emprèn, se la juga. Tot projecte comporta sempre un marge d'incertesa. Però els inversors que conserven el seny avaluen les possibilitats de sortir-se'n abans d'arriscar els seus diners, una anàlisi principalment basada en el terreny i les normes del joc. Són uns paràmetres que també serveixen per valorar les possibilitats de culminar una aventura com l'escalada al cim de l'Everest o arribar al pol sud des de la costa de l'Antàrtida. Es pot girar un temporal que t'obligui a estar tancat a la tenda; et pots lesionar; se't pot estripar un dels guants... Hi ha molts d'imponderables, però les temperatures mai no passaran de gèlides a tropicals. Si fos així, ningú no s'arriscaria a emprendre l'aventura. L'esperit quedaria amputat.

I és així com han quedat les aspiracions dels empresaris del sector de les energies renovables i eficients incloses en el règim especial, un àmbit que crea llocs de treball qualificats i que és una aposta de futur i sostenibilitat. Ho és, però deixarà de ser-ho. D'aquí a uns mesos es veurà com queda l'escenari després del revés del Consell de Ministres, que ha suspès tot el marc tarifari que regulava les diverses tecnologies. És una decisió inesperada i indefinida que posa el sector en escac.

Els emprenedors estan acostumats a gestionar incertesa, però necessiten un context amb ànim de modernitat, que aspiri a formar part del club dels millors. Seguretat jurídica i coherència. Sense aquestes condicions, el que queda amputada és la creació de llocs de treball, riquesa i lideratge d'un sector amb valor afegit, llarg recorregut i destí inevitable.

Em vaig fer empresari amb 26 anys amb ganes de tenir un projecte professional propi, expansiu, enriquidor i amb beneficis socials. Va ser una carrera amb alguns èxits i força fracassos, però amb convicció. He donat la mateixa importància als resultats econòmics i a la consecució d'objectius mediambientals. Fa 8 anys que vaig derivar cap al sector de l'energia eficient i renovable. Això m'ha permès fer negoci i treure'n rèdits mediambientals. És una inversió de temps, diners i il·lusions per crear un projecte empresarial sòlid, no especulador, que potenciï la R+D+I, que permeti captar talent i dinamitzar l'economia del nostre país. Catalunya és capdavantera a l'Estat en la instal·lació de plaques solars a través d'una àmplia xarxa de petites i mitjanes empreses. Però les coses han canviat. Portats pels resultats a curt termini, l'executiu de l'Estat ha abandonat els empresaris del sector a la cuneta. Ha canviat les normes del joc. En definitiva, és com si el clima del pol sud hagués passat de gèlid a tropical.

L'Estat demanava inversions en una energia més neta i menys dependent del petroli i dels mercats exteriors, que són inestables i complexos. A canvi, oferia un marc legal que garantia un mínim de seguretat per generar beneficis socials i empresarials. Ara ha menyspreat l'esforç, ha traït els que van confiar en aquesta proposta, ha anul·lat l'aposta per una economia de futur basada en el talent, el desenvolupament tecnològic i el respecte per al medi ambient.

Es tracta, per tant, d'unes mesures basades en el curtíssim termini i d'una claudicació en relació amb els lobbies de les grans energètiques. Dels que ens volen convèncer que la solució és cremar més carbó, més petroli, o més urani.

El sector de les renovables i l'eficiència energètica s'ha d'adaptar al canvi de les normes del joc. En canvi, l'Estat espanyol i la Generalitat es mostren disposats a empassar-se les lleis actuals, per emmotllar-se a les exigències d'un complex monumental i de mal gust com l'Eurovegas que promou una economia antiga i buida de valors de tota mena i que, a més a més, posaria en perill l'aqüífer del delta del Llobregat i ens hipotecaria la imatge de Barcelona i de Catalunya durant moltes dècades. Potser els emprenedors i el talent local hauran d'obrir joc fora d'aquí, si és que no hi ha lloc pels projectes amb sentit. Tot plegat, una qüestió de normes i joc.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a