Focus

Descontrol general ‘vs.' esforç dispar

Estat, autonomies i ens locals es van afegir a la festa de la bonança econòmica. Per ara, però, els sacrificis d'austeritat són desiguals

L'administració espanyola podria aprimar l'estructura per reduir el dèficit
L'Estat espanyol té un dèficit quant a control del resultat de les polítiques públiques

Els deu anys abans del 2008 van ser una festa de l'abundància a l'Estat espanyol. El diner circulava amb facilitat i tothom va gastar molt més del que tenia: administracions (Estat, autonomies i ens locals), empreses i ciutadans. Ara, després de quatre anys d'estrènyer-nos el cinturó per corregir els excessos, els sacrificis no s'han acabat sinó que s'agreugen. L'Estat espanyol té un dèficit del 8,9% del PIB i enguany s'haurà de disminuir fins al 5,3%, tal com exigeix Europa i volen els mercats. Això són 3,6 punts de reducció de dèficit estructural, un esforç que s'ha de repartir entre les administracions públiques. Les comunitats autònomes tenen un objectiu de dèficit de l'1,5%, l'administració de l'Estat, del 4%, i els ajuntaments, del 0,3%. Per la catedràtica d'Economia Pública de la UB, Núria Bosch, aquests objectius “no corresponen amb el volum de despesa que gestionen” les administracions. El 36% de la despesa la gestionen les comunitats autònomes, mentre que l'administració de l'Estat n'assumeix el 21%. “Semblaria més realista que es fixessin els objectius de dèficit d'acord amb els volums de despesa que suporta cada administració i d'acord amb les competències que té cadascuna”, afirma Bosch. I més, tenint en compte que les comunitats autònomes tenen traspassades dues de les competències més cares de gestionar: Sanitat i Educació.

A més, sobre el paper, comunitats autònomes com Catalunya es queixen que els plans d'ajust de cada administració són desiguals quant a sacrificis. L'administració de l'Estat redueix el seu dèficit augmentant els ingressos a través d'impostos, retallant pressupostos i les assignacions que destina a les autonomies i als ens locals, però no ha aprimat la seva estructura ni tampoc no ha revisat les duplicitats administratives. Contrariament, aquí, l'administració pública ha suprimit un 5% els complements salarials dels treballadors públics i ha reduït plantilles en empreses públiques. “Probablement l'Estat tindria molt més per reduir si tingués un concepte d'ell mateix més federat i no tant centralista”, explica el catedràtic d'Hisenda Pública de la UB, Joaquim Solé i Vilanova.

SOBREDIMENSIÓ.

Per Bosch, el problema de les duplicitats administratives es remunta a l'inici del traspàs de competències, quan l'administració espanyola “no es va aprimar” i va mantenir ministeris com els de Sanitat, Educació i Cultura. És una opinió matisada pel professor d'Hisenda Pública de la Universidad Computense de Madrid, Jorge Onrubia, que considera que “sí que hi va haver un aprimament”, tot i que accepta que “és veritat que potser no es va acabar d'acomodar l'estructura de funcionaris”.

Llavors, què podria fer l'administració espanyola per reduir el dèficit que no estigui fent ara? El catedràtic d'Economia de la UB, Germà Bel, és taxatiu en els seus dos exemples. “S'hauria de suprimir la comunitat autònoma de Madrid. Tenir una comunitat autònoma al districte federal és bastant inaudit”. També per estalviar, segons Bel, una bona opció seria traspassar les competències en infraestructures de transport. “La capacitat de malgastar de l'Estat en infraestructures és brutal”, afirma. De fet, la ineficiència per infrautilització d'algunes infraestructures construïdes al conjunt de l'Estat com aeroports, línies ferroviàries o autovies que no van enlloc és motiu de debat entre la societat civil des que va començar la crisi. Dimecres, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, es va mostrar convençut que si Europa intervingués l'Estat espanyol “el primer que faria” seria fer aturar les obres de les línies d'alta velocitat sense retorn econòmic. Com a exemple, Recoder va citar la licitació de fins a 2.200 milions d'euros en el període que va de febrer a maig d'enguany en la línia d'alta velocitat a Galícia, i va dubtar que aquesta inversió fos “necessària”. Per Solé Vilanova, però, “obres faraòniques se n'han fet a tots els nivells de govern de l'Estat: ajuntaments, comunitats autònomes i administració espanyola”. “S'han fet piscines cobertes per poblacions de menys de 5.000 habitants i tenim les millors biblioteques d'Europa! Potser no caldria...”, afirma el catedràtic.

PROBLEMA ENDÈMIC.

Tant per Solé Vilanova com per Onrubia, tothom s'ha excedit en la despesa i en general hi ha un “endarreriment cultural” quant a gestió dels recursos. Per Onrubia, més que centrar-se en la supressió d'òrgans públics o direccions generals duplicades, la clau per estalviar és que les administracions redefineixin les seves estructures en funció de l'eficiència. “Tenim un problema de governança de la gestió pública i s'hauria de fer una inversió en termes de cultura financera”, indica Onrubia. Pel professor, hi hauria d'haver auditories sobre l'impacte de les polítiques públiques per valorar-ne l'eficiència i evitar abusos. Onrubia assegura que les democràcies més avançades comptabilitzen els costos en els diversos nivells de govern, mentre que aquí “no sabem quan ens costa un servei públic”, subratlla. Tot i així, Onrubia creu que aquestes polítiques de control s'han d'iniciar en època de creixement i que a l'Estat espanyol “mai no es va trobar el temps per fer-ho”. Un dèficit que està íntimament lligat a la manca de transparència de les administracions que ha derivat, en molts casos, en casos de corrupció i abús. “No hi ha un control basat en la lògica del resultat”, lamenta.

Onrubia, però, confia que la crisi i el fet que hi hagi més vigilància d'Europa obligui els governs a parar més atenció en la gestió dels recursos públic. Un primer pas ha estat el llum verd del Consell de Ministres a l'avantprojecte de la llei de transparència, que augmenta la vigilància sobre l'actuació dels càrrecs públics i regula que una mala gestió pugui arribar a ser delicte.

Incompliments amb Catalunya

El reclam majoritari de Catalunya és que l'Estat pagui els 759 milions d'euros que deu al país en concepte d'infraestructures corresponents al 2008 en virtut de la disposició addicional tercera de l'Estatut. Però aquest no és l'únic desajust. El govern d'Artur Mas denuncia que ha de fer front a més despesa social amb menys ingressos provinents de l'Estat, cosa que provoca que Catalunya hagi d'ajustar el pressupost fins arribar gairebé al moll de l'os. Com per exemple, el Departament de Presidència ha habilitat una pàgina web on denuncia que l'Estat espanyol dilueix el dèficit que té centrifugant-lo cap a les autonomies. El govern critica dèficits com els 55 milions que l'Estat deixa de pagar en concepte del desplaçats atesos sanitàriament a Catalunya i la retallada que hi ha hagut en moltes partides, com la de polítiques actives d'ocupació, l'eliminació total dels fons de polítiques d'integració de la immigració i la reducció del 90% dels ajuts per al cinema en català.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a