Gran angular

La URV té un impacte al territori de 570 milions l'any

Un estudi publicat amb motiu dels 20 anys de vida de la universitat revela el seu pes econòmic i el xifra en el 3,3% del PIB de la demarcació i el 0,3% del PIB català

L'estudi conclou que cada euro de despesa de la URV
genera 4,7 euros a l'economia

Què suposa a un territori tenir una universitat? No hi ha dubte que quan es parla de la possibilitat que una ciutat aculli un campus universitari nou solen faltar mans per aplaudir i, al contrari, cada cop que algú gosa insinuar que no cal tanta disgregació d'estudis superiors –a Catalunya hi ha fins a 12 universitats– perquè a efectes d'eficiència, eficàcia i estalvi més valdria tenir els estudis concentrats en un gran nòdul de formació sòlid i potent, les veus de crítica es multipliquen. Però, des del punt de vista dels números, què representa tenir universitat o no tenir-ne?

Un estudi realitzat per Maria Llop, Federico Pablo, Josep Maria Piñol i Mercedes Teruel sota la direcció d'Agustí Segarra posa xifres a l'impacte que ha tingut la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, un cop s'han complert 20 anys des de la seva posada en funcionament. L'exhaustiva anàlisi, publicada recentment amb el nom d'El poder de les idees, es dibuixa com a una segona part d'un diagnòstic realitzat l'any 2002 coincidint amb la primera dècada de vida de la universitat tarragonina. El cas és que un dels aspectes en què posa èmfasi El poder de les idees és en l'impacte econòmic que ha tingut l'URV en l'arrencada de la dècada del 2000. L'impacte calculat és de prop de 570 milions d'euros anuals i es remarca que la universitat ha estat un important pol generador de llocs de treball.

UN PES AL SUD.

La radiografia dels 20 anys d'activitat serveix per posar de manifest, segons apunta el gabinet de comunicació i relacions externes de la URV, “la importància estratègica” que tenen les universitats públiques “per garantir el progrés social i econòmic del país i, en particular, el paper de la URV en el seu territori de referència, les comarques del sud”.

D'acord amb les dades que presenta l'estudi, “la URV es posiciona com a un dels principals motors de canvi, innovació i qualitat de vida a les comarques meridionals del país”. En els seus vint anys d'història i amb prop de catorze mil estudiants de graus, màsters i doctorats, la universitat ha refermat les seves activitats de formació i recerca i s'ha consolidat com a institució docent de referència.

OCUPACIÓ.

Prenent com a base les dades relatives al final de la dècada es detalla que, per exemple el 2009, en termes de producció, l'impacte de la URV va representar el 0,33% del PIB català i el 3,3% de la demarcació de Tarragona. En termes d'ocupació, els efectes derivats de la URV van representen el 0,25% dels ocupats totals a Catalunya i el 2,2% dels ocupats a les comarques tarragonines. Els percentatges es refereixen a un total de 66.669 llocs de treball anuals.

D'acord amb aquest resultats, els autors de l'estudi conclouen que la Rovira i Virgili “ocasiona efectes força positius sobre l'activitat productiva i l'ocupació de l'entorn”.

De la mateixa manera, durant el període 2000-2009 la presència de la URV va generar uns efectes totals de 5.721 milions d'euros. El consum dels estudiants (el 76% dels quals tenia la residència en municipis de la demarcació) va representar el 36% del total de l'impacte calculat; el consum dels treballadors, el 29%; la inversió de la universitat, el 19%, i les compres corrents i l'activitat de la Fundació URV el 10,5% i el 5,5% respectivament.

L'estudi també valora un aspecte controvertit -per la seva dificultat de càlcul- com és l'efecte multiplicador de cada euro que té relació amb la universitat. Així les coses, segons els autors de l'estudi per cada euro de despesa efectuada en relació amb la URV –ja sigui despesa de la mateixa universitat, els estudiants, la plantilla de professorat o el personal administratiu–, es generen a l'entorn de 4,7 euros a l'economia nacional. Aquest efecte multiplicador és molt alt i supera els estimats per altres estudis d'aquest tipus realitzats els últims anys respecte a diverses universitats i territoris. (Segons un estudi del 2008, en el còmput de les universitats públiques estatals l'efecte multiplicador mitjà és només d'1,63 euros).

PREFERÈNCIES.

Durant l'any 1999 els titulats de la URV representaven un 5% de tots els titulats catalans. Deu anys després, la universitat tarragonina ha vist créixer el seu pes fins al 6,5%, la qual cosa s'atribueix a una millora en la diversificació de les titulacions i l'augment del nombre de places ofertes.

En aquest sentit, si durant el curs acadèmic 1990/91 es van matricular 6.028 estudiants, el curs 2010/11 ho van fer 12.858. L'estudi afirma que la URV es posiciona com a universitat de referència per les comarques del sud del país, però és un lideratge molt just ja que gairebé la meitat dels estudiants tarragonins van escollir altres universitats –les dades aportades revelen que el 59% dels estudiants del Camp de Tarragona i el 51% de les Terres de l'Ebre cursaven estudis a la URV.

Sobre l'accés al món laboral, en el cas de la cohort de 2004, el 89% dels llicenciats van trobar la primera ocupació a la demarcació.

Conferència de premi Nobel a Reus

Quan el professor Finn Erling Kydland va començar el seu discurs de dijous a la Facultat d'Economia de la URV a Reus, va fer gala de conèixer el terreny que trepitjava i va dir que recordava, de visites anteriors, “l'encant de Tarragona” i les evocacions agradables que guardava “del Priorat i el vi negre”.

El Nobel del 2004 va desgranar les teories sobre dinàmiques macroeconòmiques i les causes que hi ha darrere els cicles econòmics. Un cop més va demostrar saber on era perquè va parlar dels efectes nocius que té per al creixement que un govern no mantingui una política econòmica clara, ferma i previsible. En aquest sentit, va donar exemples de països que han evolucionat de manera molt diferent tot i arrencar de punts semblants. Va rematar la intervenció amb una nova referència, ara ja sense insinuacions, a l'Estat: “Acabar amb la incertesa és clau.” Kydland va sentenciar que el problema de l'economia estatal és que “mentre que els salaris han pujat, la corba de la productivitat és totalment plana des del 1997/98”. Amb tot, va dir que “la situació és millor que el 2005/06 perquè tothom és ara conscient dels problemes, i això fa possible que la gent es mogui per resoldre'ls”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a