Focus

Les cambres es preparen per a un gir de 180º

Finalitza el període de transició des de la supressió de les quotes obligatòries i el govern central ultima una nova llei que podria dificultar la supervivència de les petites.

El govern preveu aprovar el nou projecte de llei
abans del Nadal
Després de fer durs ajustaments ara podrien necessitar ampliar plantilles

Les cambres de comerç afronten l'entrada al 2013 com un punt d'inflexió en la seva dilatada història, just aquestes setmanes s'han commemorat els 125 anys d'aquestes institucions. Un abans i un després que ve marcat per la finalització del període de transició que es va obrir quan el desembre del 2010 el govern socialista de Zapatero va suspendre per sorpresa l'obligatorietat de les quotes camerals, i per l'aprovació imminent d'un nou marc legal que marcarà el futur de les cambres no només pel que fa al seu finançament sinó probablement també pel que fa a la seva estructura.

L'expectació entre les cambres és màxima, sobretot perquè el govern està portant el procés d'elaboració del nou text amb absolut secretisme i són molt pocs els detalls que n'han transcendit, però també perquè la llei arribarà amb retard. I és que aquest desembre finalitza el període de transició fixat el 2010 quan l'anterior govern de Zapatero va decidir per sorpresa suprimir les quotes obligatòries que pagaven les empreses, i que representaven prop d'un 60% dels ingressos de les cambres. Enguany encara l'han pagat les empreses amb una facturació de més de 10 milions d'euros, però a partir de l'1 de gener l'única font d'ingressos que quedarà serà la comercialització de serveis.

La previsió del govern de Mariano Rajoy és que el nou projecte de llei entri al Consell de Ministres abans del Nadal, però un cop aprovada per l'executiu encara haurà de superar el tràmit parlamentari i això vol dir que difícilment hi haurà nova llei abans de la primavera. Això vol dir que les cambres començaran l'any sense cap finançament públic garantit. “Això serà una complicació afegida, nosaltres tenim preparat un pla B per involucrar les empreses de la comarca però primer ens agradaria saber com queda el nou marc”, explica el president de la Cambra de Comerç de Manresa, Pere Casals.

Aguantar els primers mesos del 2013 sense un nou sistema de finançament pot ser a més un nou torpede a la línia de flotació de moltes cambres petites o d'aquelles que estiguin més endeutades. En aquest sentit el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Joan Simó, es mostra convençut que “el 2013 hi haurà cambres que hauran de tancar”. Per al president de la Cambra de Comerç de Tortosa, José Luis Mora, sense finançament les cambres “tenim els dies comptats perquè cap no pot sobreviure només dels serveis a empreses”.

Al conjunt de l'estat hi ha 88 cambres de comerç i totes elles han portat a terme importants plans d'ajustament -s'ha passat dels 3.500 als 1.500 treballadors en dos anys- per assumir la pèrdua de les quotes obligatòries. El secretari d'Estat de Comerç, Jaime García-Legaz, ha declarat en més d'una ocasió que la voluntat del govern és que es mantinguin les 88 però això acabarà depenent molt de com quedi finalment el text de la nova llei. De moment l'únic que García-Legaz ha explicat és que els quatre àmbits principals d'actuació de les cambres que es marcaran a la llei seran la internacionalització, el suport als emprenedors, la millora de la competitivitat de la pime i altres funcions com la mediació entre empreses. A més les cambres podrien assumir un paper clau en el desplegament de la formació professional dual, això, és clar, amb permís de les patronals.

També se sap que el govern transformarà l'actual Consejo Superior de Cámaras en la futura Cámara de Comercio de España, a través de la qual s'articularà tota l'acció d'internacionalització. Quan falta conèixer al detall la nova llei el govern no descarta que aquesta Cámara de España gestioni un pressupost alimentat per aportacions de les grans empreses i que després distribueixi a les cambres territorials per a les seves accions a l'exterior. Això podria acabar beneficiant les cambres més grans, ja que són aquestes les que realitzen més missions internacionals. L'alternativa encara podria ser més perillosa ja que es correria el risc de repetir patrons poc eficients com el que impera per als ports i aeroports de l'Estat, on la caixa única serveix per finançar infraestructures deficitàries a compte de les que sí són rendibles.

Més enllà de l'aportació que facin les grans empreses a la Cámara de España la llei haurà d'establir un nou sistema de finançament que substitueixi les quotes obligatòries. Una possibilitat, seguint el model anglosaxó tan aplaudit pel govern en més d'una ocasió, seria assignar-hi una aportació directa via pressupostos generals de l'Estat. “Si les cambres segueixen sent institucions de dret públic i si està clar que compliran amb funcions públiques, sembla lògic que rebin una aportació econòmica de les administracions, no només de l'estatal sinó també de la Generalitat”, destaca el president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Marià Galí. Aquesta via, però, té dos inconvenients destacats, d'una banda la malmesa situació dels comptes públics i de l'altra la dificultat afegida que suposaria per a 2013 tenint en compte que els pressupostos de l'Estat ja estan tancats.

A l'altre extrem hi ha el model alemany que imperava fins a la reforma del 2010 i que es basa en les aportacions de les empreses calculades a partir dels impostos que paguen. “Seria un error perquè una cosa és demanar aquesta aportació per finançar la internacionalització però no s'entendria que aquests diners fossin per mantenir les estructures de les cambres”, destaca Joan Simó. Un altre problema l'apunta el president de la Cambra de Comerç de Palamós, Xavier Ribera: “Dependria de sobre quins impostos es fes, perquè si parlem només de societats això perjudicaria molt les cambres petites.”

El govern vol evitar sistemes que repliquin les quotes obligatòries, entre d'altres coses perquè es vol evitar les crítiques de la CEOE, que sempre va fer pressió per desfer el que considerava una competència deslleial de les cambres de comerç.

L'altra gran incògnita és com afectarà la nova llei al sistema d'eleccions a les cambres. Qui paga mana i per tant el futur model de governança tindrà molt a veure amb el model de finançament que finalment prevalgui. Això voldrà dir entre d'altres coses que si les aportacions de les grans empreses acaben sent un element clau el seu paper dins els plenaris de les cambres també ho serà. “Tot apunta que anem cap a una nova distribució dels plenaris i evidentment si hi ha empreses que paguen quotes voluntàries i que per tant se signifiquen estretament amb la cambra, hauran de ser compensades”, destaca Mora.

En qualsevol cas les cambres han volgut preparar el terreny que es trobaran a partir del gener. La Cambra de Comerç de Barcelona, una de les primeres que van aprovar un pla de reajustament, va presentar l'any passat el Club Cambra, que avui ja aplega nou cambres catalanes i que pretén esdevenir el paraigua sota el qual es prestin tots els serveis a empreses.

Tot i que per a molts el 2013 serà l'any en què les fusions s'imposin, de moment les cambres han optat com a molt per mancomunar serveis. A Catalunya l'exemple està a les tres cambres gironines (Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols) que van apostar per mancomunar serveis per tal de reduir costos i superar així la caiguda d'ingressos. La Cambra de Comerç de Reus no descarta buscar moviments així a la seva demarcació. “Aquesta és una opció que no descartem i que està damunt de la taula del Consell de Cambres Catalanes”, destaca el seu president, Isaac Sanromà.

Davant aquest complex escenari les cambres exigeixen més informació al govern per tal de preparar-se per al que vindrà. I és que com apunta el president de la Cambra de Girona, Domènec Espadalé, “segons com quedi la llei i en funció de les tasques que ens encomanen i del finançament que tinguem caldrà contractar nova plantilla tot just després d'haver-la reduït”. Les respostes a totes les incògnites es coneixeran a finals de mes quan el govern presenti la seva proposta. Fins que aquesta no superi el tràmit parlamentari les cambres seguiran en mínims.

Una guerra de poders

La Cambra de Comerç de Terrassa es va constituir el 29 de juny del 1886 i va ser la primera a Catalunya i la tercera a l'Estat espanyol. Avui a Catalunya hi ha 13 cambres de comerç que donen servei a les prop de 400.000 empreses que hi ha al Principat. Fins ara ni la crisi ni la supressió de les quotes camerals han forçat fusions, però la nova llei podria desdibuixar el mapa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a