Gran angular

Recuperacions sense creació de treball?

La llei d'Okun postula l'existència d'una relació negativa entre taxa d'atur i creixement de l'activitat econòmica (sovint mesurada a través del creixement del producte interior brut). Aquesta llei, doncs, recull la idea que en un context recessiu l'atur augmentarà de manera inevitable. Cal destacar també que, segons aquesta llei, la taxa d'atur varia en el sentit contrari a les variacions del PIB però sempre en menor proporció

La crisi econòmica actual s'està caracteritzant per dos trets clarament distintius respecte a d'altres crisis recents. D'una banda, el seu impacte sobre els comptes públics a molts països desenvolupats està portant a una major durada de la crisi, però, d'altra banda, també s'està caracteritzant per un major impacte sobre el mercat de treball, un impacte clarament superior al que sembla que es correspondria amb la caiguda de l'activitat. El cas espanyol és el clar exemple de totes dues característiques que també s'estan donant, però, a d'altres economies desenvolupades com ara els Estats Units. De fet, la constatació d'aquest “desmesurat” impacte negatiu sobre el mercat de treball ha portat alguns investigadors a argumentar l'existència de canvis en una de les relacions econòmiques que s'havien mostrat més estables durant els últims 50 anys: la llei d'Okun.

La llei d'Okun postula l'existència d'una relació negativa entre taxa d'atur i creixement de l'activitat econòmica (sovint mesurada a través del creixement del producte interior brut). Aquesta llei, doncs, recull la idea que en un context recessiu l'atur augmentarà de manera inevitable. Cal destacar també que, segons aquesta llei, la taxa d'atur varia en el sentit contrari a les variacions del PIB però sempre en menor proporció. Aquest últim punt és el que es qüestiona en l'actualitat. De fet, diferents analistes han plantejat que les darreres tres recessions als Estats Units han estat seguides de períodes d'expansió en què pràcticament no s'han creat llocs de treball i, per tant, en què la taxa d'atur no s'ha reduït amb la mateixa velocitat amb què s'ha recuperat el creixement de la producció. Aquesta situació és la que s'ha batejat com a “recuperacions sense creació de treball” o jobless recoveries i és la que porta a qüestionar la validesa en l'actualitat de la llei d'Okun.

En un treball molt recent, Ball i altres (2013) 1, en canvi, no troben evidència que les prediccions de la llei d'Okun no s'hagin complert durant les tres darreres recessions sinó que, segons aquests autors, el que ha passat és que la recuperació de la producció durant les recuperacions ha estat d'una magnitud clarament inferior a la que s'havia produït en el passat i, per aquest motiu, observem una major resistència de l'atur a disminuir. En aquest sentit, Galí i altres (2012)2 argumenten que l'etiqueta “sense creació d'ocupació” és clarament inapropiada. Segons aquests autors, el que ha caracteritzat les tres darreres recessions des d'aquesta perspectiva és la lentitud amb què s'han recuperat els nivells de producció previs a la crisi i, per això, parlen de “recuperacions lentes” o slow recoveries en lloc de jobless recoveries.

SITUACIÓ TRANSITÒRIA.

La preocupació ara és si aquesta situació és transitòria o si, per contra, a partir d'ara haurem de viure amb la possibilitat que es produeixin crisis de més durada i amb un major impacte sobre el mercat de treball. Per això, és important intentar analitzar quins són els factors explicatius d'aquesta situació a les darreres recessions. En primer lloc, una possible explicació estaria relacionada amb el fet que les darreres crisis han estat diferents de les anteriors per la combinació de factors negatius que han afectat simultàniament l'economia. En el cas de la recessió actual, la crisi del sector financer, aturada del comerç internacional, pèrdua de confiança en els bons sobirans, etc. Si aquesta fos la principal explicació, la bona notícia és que probablement resulta difícil pensar que a partir d'ara totes les recessions s'hagin de caracteritzar per la combinació de diferents pertorbacions que tot i ser transitòries acabin tenint impactes relativament llargs. La segona explicació se centra en el canvi de model productiu en què els ajustaments es produeixen més en el marge intensiu (hores treballades) en lloc de l'extensiu (llocs de treball). La idea és que si les empreses utilitzen mecanismes d'ajust de la seva plantilla que els fan acomiadar menys treballadors durant les recessions, quan es produeix la recuperació també es creen menys llocs de treball. Aquesta explicació pot ser vàlida per a algunes economies en què l'atur no ha crescut tant durant aquesta recessió, com ara Alemanya, però no tant per als Estats Units o Espanya. Una tercera explicació està relacionada amb l'efectivitat de les polítiques d'estímul durant la recuperació i, més concretament, amb la incapacitat de la política monetària expansiva en un context on els tipus d'interès eren excepcionalment baixos durant la recessió i, per tant, no hi ha marge per reduir-los encara més durant les fases de recuperació. Aquesta situació sí que sembla caracteritzar l'evolució recent de l'economia americana durant les darreres recessions i posa de manifest la importància del debat actual sobre com s'ha de dur a terme la política fiscal als Estats Units. Per sort, sembla que s'ha evitat el perill del “precipici fiscal” o fiscal cliff, és a dir la reducció automàtica de la despesa pública per reduir els seus nivells d'endeutament, però caldrà veure quins ajustaments es produeixen finalment i com afectarà la seva incipient recuperació i, en un món globalitzat, la resta d'economies desenvolupades.

1 Ball, L.; Leigh, D.; Loungani, P. (2013), “Okun's Law: Fit at Fifty?”, NBER Working Paper 18668

2 Galí, Jordi, Frank Smets, and Rafael Wouters (2012). “Slow Recoveries: A Structural Interpretation.” NBER Working Paper 18085.

Mercat de treball i volatilitat econòmica

Altres autors consideren altres mesures de funcionament del mercat de treball com ara la seva volatilitat i la comparen amb la volatilitat en l'ocupació. Aquest és el procediment utilitzat en un treball recent per Faccini i Bondibene (2012). Aquests autors comproven que la volatilitat de l'atur és clarament superior a la volatilitat del PIB a tots els països analitzats entre 1975 i 2009 i que hi ha importants diferències entre països que només s'expliquen en part pels diferents marcs institucionals d'aquests països. Com podem veure al gràfic, a Espanya els cicles econòmics recents han estat (fins ara) relativament més suaus que a altres països desenvolupats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.