opinio

Les beques de Wert

José Ignacio Wert s'ha pres molt seriosament el seu paper com a independent al govern del PP i per aquest motiu ha donat mostres sobrades de ser el ministre que més ideologia aplica a les seves polítiques i intervencions. Amb les seves recents propostes i proclames morals per a les beques universitàries Wert ha obert un nou front, situació en què sembla trobar-se a gust, però que el situa com a clar candidat a la sortida en la primera crisi de govern de Mariano Rajoy. Massa fronts oberts i cap de tancat satisfactòriament. Fins i tot les files del Partit Popular semblen començar a moure's en direcció contrària a la del ministre.

Wert i la vicepresidenta del govern cometen dos errors amb la proposta de modificació de les condicions de les beques universitàries que, com saben, comportava com a principal element la fixació d'una nota del 6,5 per poder gaudir del finançament públic. L'argument és que cal incorporar la meritocràcia al sistema de beques i que aquestes serveixin per filtrar aquells que no haurien de seguir estudiant a la universitat.

El primer error és confondre excel·lència amb igualtat d'oportunitats. Les beques universitàries són concebudes per permetre l'accés a la universitat a aquells que tenen motivació i talent suficient – com la resta d'alumnes que superen les notes de tall – però que els seus recursos econòmics podrien actuar com a barrera que impedís la seva formació universitària. Res no tenen a veure aquestes beques amb els mecanismes d'excel·lència, que són bons i desitjables en tot sistema educatiu. Les beques d'excel·lència poden complementar-se premiant els millors alumnes –com ho fa l'exempció de matrícula quan un estudiant obté la matrícula d'honor– o atorgant beques per a l'extensió universitària a l'exterior quan aquests desitgen seguir formant-se amb màsters i doctorats en institucions internacionalment reputades. O fins i tot fomentant la seva incorporació a projectes d'investigació dels grups de recerca de les universitats.

Que les beques assegurin la igualtat de condicions no vol dir que existeixi un finançament incondicionat. La mateixa justícia del sistema de beques queda vulnerat per aquells penques -que també existeixen– que gaudeixen de finançament públic i que no realitzen cap esforç per justificar el que els contribuents els concedeixen. Però és una nota del 6,5 aquest filtre? El segon error és confondre una nota determinada amb aquest filtre, ja que el 6,5 no és més que un valor arbitrari, subjecte a molts condicionants sovint externs a l'alumne, però que sobretot vulneren el principi d'igualtat d'oportunitats. Si demanem als estudiants no becats un 5 en totes les assignatures per obtenir el grau, no hauríem de penalitzar els estudiants becats amb més nota que la que requereix superar el grau. Els mecanismes de penalització no poden basar-se en les notes sinó en altres aspectes relacionats amb el no seguiment de les assignatures matriculades i l'acumulació de suspensos reiterats. Wert, de moment, segueix fent mèrits per no merèixer la nostra beca al seu treball.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.