opinio

Contra la burocràcia

Potser compartirà amb mi que darrerament hi ha hagut un increment asfixiant de la burocràcia en el nostre país. La crisi econòmica ha disminuït l'activitat privada i l'activitat pública, resultant en la darrera en reformes i retallades de despesa que han afectat de forma important els serveis i el pes pressupostari de l'Estat a l'economia. Tanmateix, la reducció pressupostària s'està acompanyant d'una onada burocràtica a molts àmbits de l'administració. Segur que s'han trobat amb infinitat de tràmits en què perdre-s'hi és el més normal, amb requeriments nous (inexistents fa un temps) però totalment supletoris, amb demandes de certificats o documents emesos per la pròpia administració que li demana, amb restriccions quantitatives i qualitatives de la informació que pot obtenir sense nous formularis i sol·licituds, etc.

La meva hipòtesi és que aquest augment de la burocràcia és un mecanisme defensiu del cos burocràtic de les administracions públiques. La manca d'activitat econòmica derivada de la crisi produeix també una menor activitat pública en molts àmbits (no és així en els serveis assistencials, per descomptat). En vista de les polítiques d'austeritat es fa més necessari justificar sous, equips i posicions administratives amenaçades per unes retallades que cada cop s'aproximen més al moll de l'os i en què trobar espais de nous estalvis és més difícil. Aquesta reacció defensiva denota una necessitat creixent d'obtenir seguretat dels cossos burocràtics (molt retallats, també cal dir-ho), que només poden trobar-la amb la rigidesa normativa i amb l'augment de la seva activitat mitjançant noves onades burocràtiques que justifiquin els seus llocs de treball.

La ciència econòmica ha mostrat que els buròcrates tendeixen a voler maximitzar els seus pressupostos i a perseguir el manteniment de les seves posicions de poder sobre aquests. Aquest fet és altament nociu per a la democràcia i per a l'economia. Ho és per a la democràcia perquè perjudica la confiança dels ciutadans en l'eficiència i eficàcia de l'Estat, organització pensada per resoldre problemes col·lectius, no per empitjorar-los. I perjudica l'economia perquè les seves rigideses i costos administratius suposen una càrrega que perjudica la productivitat i introdueix rigideses a una economia amb dificultats de readaptar-se als canvis del marc econòmic global.

Tots sabem que l'austeritat, per si sola, no ens traurà de la crisi. Tampoc l'endeutament perpetu suposa cap via de sortida sostenible. Si no hi ha reformes estructurals serà molt difícil trobar vies de reactivació. La lluita contra la burocràcia excessiva és una de les reformes que milloren la productivitat. Potser caldria posar més èmfasi en aquestes reformes i no deixar-ho tot en mans de la despesa. Això sí, la reforma obliga a eliminar interessos privats i captacions de rendes que s'utilitzen ineficientment. Reformar és això. Afectar interessos privats en la persecució dels interessos de la comunitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.