opinio

Sacyr, marca Espanya?

Els sobrecostos en les grans obres públiques són un fet universal, com ho mostren els estudis que han avaluat els megaprojectes arreu del món, on el 86% dels projectes de transport han infraestimat els costos. Tanmateix, tothom que tingui un mínim contacte amb el sector de la construcció sap que els sobrecostos i les modificacions formen part del marc normal de funcionament i relacions en què s'opera a Espanya. De fet, Immaculada Rodríguez (PSOE), quan era secretària general d'infraestructures, va declarar que el 98% dels contractes de l'Administració Central s'havien modificat des de 1996. Aquests sobrecostos són marca Espanya, per bé que Espanya no en té el monopoli. Podem evitar els sobrecostos? Les desviacions poden obeir a factors interns i a factors externs. Els primers depenen de la constructora i de la seva capacitat d'estimar els costos i avançar possibles obstacles en l'execució. Aquests haurien de disminuir amb el pas del temps i l'experiència, però els estudis mostren que els sobrecostos es mantenen sistemàticament inalterables, cosa que sembla apuntar que les empreses (1) avancen la possibilitat de renegociar i actuen de forma agressiva en els concursos i/o (2) existeix un biaix cognitiu que fa que els planificadors siguin excessivament optimistes en obres amb incertesa.

D'altra banda hi ha els factors externs, que no depenen de la constructora. Aquests poden ser riscos per força major, decisions preses unilateralment per l'administració que modifiquen el projecte o derivats dels mercats interrelacionats (preus dels materials, mà d'obra, etc.). Gran part d'aquests riscos poden incorporar-se al contracte, però aquests són inherentment incomplets, ja que és impossible tenir incorporades totes les contingències possibles. Per tot això els sobrecostos poden minimitzar-se, però difícilment evitar-se. Una estratègia de millora és fixar-nos en els països nòrdics. Allà els sobrecostos sistemàtics deixen de ser un afer propi de l'àmbit de la contractació pública per passar a ser-ho de l'àmbit de la defensa de la competència. Si una empresa sistemàticament reclama modificacions i presenta sobrecostos s'associa a una pràctica anticompetitiva, i per tant pot ser sancionada. Als Estats Units el mecanisme es basa en l'autoregulació del mercat privat mitjançant un sistema d'incentius que limita els sobrecostos sistemàtics obligant les constructores a disposar d'una assegurança privada que garanteixi el compliment del contracte en temps i preu. Aquestes empreses disciplinen les constructores i poden negar o encarir les primes a les constructores més sospitoses de no respectar els contractes. És cert que a Espanya també és possible presentar aquestes assegurances, però és una opció molt poc escollida per les constructores, que prefereixen els avals bancaris o les fiances monetàries. També en contractació pública, compartir models amb el selecte grup de països mediterranis, com França, Grècia, Itàlia i Portugal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.