opinio

La paradoxa d'Escòcia

La tercera via es fa un lloc en la campanya pel referèndum d'independència a Escòcia. El primer ministre britànic ha ofert noves transferències de competències, com sembla, en l'àmbit fiscal, ara que torna a liderar les enquestes per a les eleccions generals. Aquest moviment s'entén després que en els últims mesos les enquestes han anat mostrant un augment significatiu del vot favorable a la secessió i que la seva victòria a les generals del 2015 – la dels conservadors -, podria suscitar una preferència més gran pel sí atès el progressisme d'uns electors escocesos que marginen, eleccions rere eleccions, el partit del primer ministre. En aquest sentit, la batalla pel referèndum tindrà premi per a l'autogovern dels escocesos fins i tot si el no obté la majoria. Ja es fa difícil de creure que el no representi l'statu quo entre Londres i Edimburg, i aquest és un pas intel·ligent de Cameron i una garantia de dolça derrota pels independentistes en tal escenari. Perquè això passi la confiança dels favorables a una tercera via serà clau i el record d'una promesa semblant trencada per Margaret Tatcher serà una bona arma electoral per a Salmond. Paral·lelament, a Catalunya la tercera via no es fa un lloc i no pren forma, entre d'altres coses, perquè la confiança està trencada i sense la confiança no es pot construir res.

Malgrat això, als unionistes del “better together” se'ls ha obert un front nou. Les eleccions europees han jugat un paper important per al procés a Escòcia. Així com els euroescèptics del UKIP han resultat guanyadors d'aquestes eleccions al Regne Unit per primer cop en un segle de victòries electorals dels partits conservador i laborista, a Escòcia la seva presència ha estat molt limitada. Hi ha un abisme entre la interpretació que es fa de la Unió Europea per part d'anglesos i d'escocesos; així ho han demostrat aquestes eleccions. El sentiment de pertinença i de voluntat d'avançar en la construcció europea dels escocesos és molt alt i entra en contradicció amb una Anglaterra que abandona progressivament el compromís polític amb la UE. De fet, David Cameron va assumir el compromís d'organitzar un referèndum sobre la pertinença a la UE el 2017. Els resultats del UKIP són un clar avançament de quines són a dia d'avui les preferències dels britànics, però molt particularment dels anglesos.

Escòcia afronta, per tant, una paradoxa interessant. Per ser a la Unió Europea a llarg termini pot necessitar sortir-ne a curt. Un sí en el referèndum del mes de setembre la podria deixar –aquesta és la incertesa inevitable després dels resultats de les eleccions – fora de la Unió transitòriament, però li podria assegurar la seva pertinença a llarg termini sense dependre de la voluntat d'una cada vegada més gran majoria d'anglesos –i no de gal·lesos- que mostren la preferència per desfer el camí emprès en l'àmbit institucional europeu. Potser el UKIP, i particularment el seu recent èxit electoral, pot convertir-se en un enorme aliat dels independentistes d'Escòcia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.