opinio

Els millors anys de la nostra vida

Qui no ha reflexionat alguna vegada sobre els millors anys de la seva vida? Tendim a situar-ho en intervals temporals, en dècades concretes o en experiències ja viscudes relacionades amb èpoques també fàcilment identificables. Els vint? Els trenta? Quan estudiàvem a la universitat? Quan els fills eren petits? Tanmateix, han pensat mai que els millors anys de les nostres vides bé podrien ser els anys electorals? Els anys electorals són aquells en què els preus dels serveis públics amb cofinançament d'usuari es congelen o augmenten menys del que seria necessari per acompanyar-ne els costos. La despesa pública tendeix a desfer-se de les restriccions habituals i allò que no ens podíem permetre en anys anteriors aconsegueix fer-se un lloc prioritari en els pressupostos. Són els anys en què els treballadors públics guanyen poder adquisitiu, en què els serveis públics augmenten la seva cobertura i en què les cintes que cal tallar en les inauguracions d'equipaments i infraestructures reben un xoc de demanda dels governs.

Acaba el 2014 i s'acosta un nou cicle electoral d'enorme transcendència en tots els nivells de govern. El cicle ve amanit amb unes més que probables eleccions autonòmiques (referendàries?) a Catalunya –que sí que són segures en altres comunitats-, amb les eleccions municipals i, finalment, amb les eleccions generals més disputades dels últims anys a finals d'any. El 2015 és un any d'eleccions de llibre, i per això tot indica que pot ser un d'aquests millors anys de la nostra vida, malgrat les restriccions generalitzades que no permeten grans alegries.

Així ens ho adverteix el conseller de Territori i Sostenibilitat quan ens assegura que els preus del transport no pujaran el proper any. Un anunci ràpidament confirmat per l'Ajuntament de Barcelona. O la tan esperada i presumible recuperació de la paga extra dels treballadors públics de Catalunya, que tindrà un paper clau en les negociacions per l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat pel 2015. Uns pressupostos sobre els quals el conseller d'Economia ja ha declarat que treballa sobre la premissa de no afegir noves retallades al sector públic perquè ja s'ha arribat al límit. Una música també interpretada pel govern d'Espanya, que pujarà les pensions –encara que sigui el mínim per poder-ho reivindicar-, que recuperarà el 25% de la paga extra dels treballadors de l'administració general de l'Estat, i que inaugurarà més de 1.000 km d'AVE l'any 2015. Entre aquests projectes hi ha les “urgents i necessàries” connexions Valladolid-Venta de Baños, Palència-Lleó, Venta de Baños-Burgos i Alacant-Múrcia. Però sobretot la connexió Olmedo-Zamora, a la província d'origen de la ministra de Fomento. El seu mateix ministeri també estudia dedicar uns quants milions d'euros a rebaixar el preu dels peatges en les hores de menys trànsit.

En definitiva, s'inicia un nou cicle electoral i es comencen a repartir els tiquets d'una rifa en què amb més o menys fortuna alguna cosa ens tocarà. Gaudeixin, perquè d'aquests anys n'hi ha pocs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.