Focus

El canvi climàtic als comptes de l'empresa

L'empresa assumeix que cal atacar CO2, perquè això també li suposa estalviar costos.

Els EUA volen un acord, no tractat, per superar l'oposició del seu Senat
L'administració creu que ha de donar senyals al mercat
L'estalvi en costos de l'eficiència és decisiu per adoptar mesures
Algunes empreses exerceixen un rol de prescriptor al seu sector
Les emissions han baixat per la crisi i per l'eficiència energètica
Les empreses són la solució, perquè fan inversions a llarg termini
Per tirar endavant mesures cal una empenta inicial de l'administració

De causa del problema a avantguarda en la mitigació dels efectes del canvi climàtic. Aquest és el trànsit que vol fer l'empresa, que “ha d'esdevenir la solució contra el CO2, perquè fan inversions a llarg termini, no a curt com els polítics”, com diu Elvira Carles, directora de l'associació Empresa & Clima.

L'empresa arriba a la transcendental Cimera del Clima de París amb feina feta: pel que fa a les empreses sotmeses al règim de comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle (GEH), si el 2005 la comptabilitat lliurava 20.061.830 tones de CO2, en el darrer any comptabilitzat (2014) el registre es quedava en 13.216.081 tones. Així mateix, el Programa d'Acords Voluntaris de la Generalitat, per a empreses no sotmeses al mercat d'emissions, ha evolucionat en cinc anys de 10 a 150 organitzacions. Una bona evolució en què, com diu Salvador Samitier, cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, “s'han donat dos factors”: “És cert que la crisi, sobretot en sectors com ara el cimenter, lligat a la construcció, i l'elèctric, ha influït en la davallada d'emissions en els anys 2008 i 2009, però també ho és que el sector industrial ha avançat molt en una de les vies per combatre el canvi climàtic, l'eficiència energètica, que li suposa un estalvi en els seus costos, al qual caldria sumar també l'aspecte reputacional.” Al seu parer: “És clar que bona part de l'empresa ha acceptat que s'ha arribat a un punt de necessària inflexió, i el model econòmic que ens va donar progrés ha arribat a un excés que es reflecteix en el clima, i per això des del mateixos àmbits econòmics s'han de trobar les vies de solució: sectors de l'smart city, energia renovables, etc...” Això sí, hi afegeix: “Si bé les empreses poden fer de tractor, els poders públics han de ser capaços de donar senyals al mercat, com ara els plans que hem fet a Catalunya per a la indústria i l'edificació, en què tothom hi guanya, es rebaixa la factura del carboni de les empreses i es genera ocupació en aquests nous sectors econòmics d'avançada.” Tanmateix, com adverteix, no es poden cometre errors com “la política erràtica” de l'administració central envers el sector de les energies renovables, que ha fet perdre l'embranzida inicial que a Catalunya i a tot l'Estat espanyol va tenir inicialment el desenvolupament d'aquestes energies.

En l'esmentat programa la paperera Pere Valls, de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès), ha estat pionera al seu sector en el canvi d'una caldera de vapor per una de biomassa -utilitza com a combustible estella forestal- en el procés industrial, tot deixant així d'emetre 3.300 tones de CO2 i assolint un estalvi del 35% en el rebut de la llum. La companyia, a més, compra l'electricitat d'origen 100% renovable. El director, Jordi Valls, explica: “Després d'haver atacat fa anys el consum excessiu d'aigua i assolir una correcta gestió dels residus, ens mancava per completar el trípode, eliminar les emissions de CO2.” En valorar la situació del sector del paper i el cartró, Valls observa: “Hi ha moltes indústries que miren d'actuar contra aquest problema, a nosaltres ens vénen moltes empreses a visitar.” Valls, que explica que l'empresa no va rebre suport per fer aquesta reconversió ambiental, considera que “per tirar endavant polítiques d'aquesta mena, encara que el retorn econòmic no sigui gaire llarg, una empenta inicial de finançament públic és necessària”.

Al grup Serhs, que engloba des de la distribució d'aliments fins al negoci turístic, el seu origen cooperatiu té molt a veure amb l'especial sensibilitat que evidencia per l'entorn, com antany era per les persones, com explica Eudald Puig, director d'operacions d'aquesta empresa que fa dos anys que participa en el Programa d'Acords Voluntaris. “En vehicles, amb la renovació de flota que hem fet, en moure una tona de producte, hem passat de gastar 15 litres de gasoil a gastar-ne entre sis i set.” En enllumenat, al magatzem de Ripollet de 4.500 m², la factura s'ha reduït un 42% amb el canvi de fluorescents a LED de baix consum. Per a Puig és transcendental l'evolució de la tecnologia: “A mesura que la tecnologia avança, tens l'opció d'adquirir aparells que presenten més condicions per afavorir el medi ambient i combatre el canvi climàtic.”

Modificar les instal·lacions d'ACS (aigua calenta sanitària) per estalviar 62.931 kwh/any, instal·lar un sistema de detecció de presència per a l'encesa automàtica, substituir il·luminació tradicional per LED en 268 lluminàries i substituir cremadors de calderes per cremadors modulars, entre altres iniciatives, ha permès a laboratoris Uriach una reducció anual d'un 4% de les tones de CO2, un 3-5% en el cost de subministraments energètics. Per a Xavier Farrés, director d'operacions de l'empresa: “El resultat no està malament, no debades té repercussió en la competitivitat de l'empresa, en reduir els nostres costos, un 3-5% en la despesa en subministraments energètics.” Per a Farrés, “és clar que l'empresa no pot ser un outsider en la lluita contra el canvi climàtic, ha de tenir una posició activa, cercar sistemes d'eficiència energètica, reciclar, etc... perquè té un clar rol de conscienciació social, no debades moltes de les seves mesures ambientals es poden projectar a les llars”.

El Programa d'Acords Voluntaris ha aconseguit, a banda de reduir les emissions en 11.884,48 tones de CO2, que “moltes pimes treballin de manera sistemàtica, amb unes eines, i amb l'obligació de reportar anualment”, en opinió de Salvador Samitier. A més, algunes empreses han exercit de prescriptor, tot atraient els seus competidors a la causa contra el canvi climàtic.

Un acord en què tots els estats es trobin còmodes

j. garriga riu

La Cimera del Clima de París, més que un protocol com el que es va firmar a Kyoto el 1997, ha de donar peu, “si més no, a un esquelet d'acord en què es marqui el camí del que cal fer a partir del 2020 per combatre l'escalfament global”, com assenyala Elvira Carles, directora d'Empresa & Clima, que serà en la cimera.

Per als qui vulguin veure el got mig ple, cal dir que a París 170 països -el 95% de les emissions mundials de CO2- hi arriben amb un compromís formal de reduccions. Amb tots aquests compromisos, “l'escalfament encara se situaria en 2,7 ºC, així que cal ser més ambiciosos, invertir més recursos, per baixar a
2 ºC”, com diu Carles, per a qui “mai abans hi havia hagut un moment tan favorable, amb la Xina i els EUA, que tots dos suposen el 48% de les emissions, havent signat ja algun tipus de compromís”. Justament, per continuar comptant amb la voluntat dels EUA, l'acord final ha de ser prou elàstic, no ha de ser un tractat vinculant, perquè el president Barack Obama no l'hagi de presentar davant d'un Senat de majoria republicana, que de ben segur el tombaria. Per la seva banda, la Xina, com afirma Elvira Carles, “està patint tant el canvi climàtic –li ha provocat greus problemes de salut pública– que té molt clar que ha d'implementar mesures”. La UE, que partirà a París amb la promesa de reduir les seves emissions un 40% el 2030, podria presentar la proposta d'anar cap a un 80%, l'any 2050.

Una de les discussions que es presumeixen més intenses és la de qui ha de fer un esforç financer més gran. Per a Salvador Samitier és evident que “és impossible que el sector públic assumeixi aquest finançament, caldrà que hi hagi un finançament mixt, públic i privat”, però això provoca reticències entre alguns països que desconfien que alguns grans grups empresarials acabin tenint un paper massa hegemònic. Samitier creu que de la cimera ha de sortir necessàriament un preu per al CO2 i una fiscalitat directament vinculada al combat contra l'escalfament global.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a