Tarragona - 11 juny 2011 2.00 h

El vi català no es vol tornar agre

marc rovira - Tarragona

Quan a primers d'any va transcendir que Jay Miller faria una estada d'un parell de setmanes a Catalunya i que visitaria alguns cellers per tastar-hi diferents varietats de vi a més d'un se li va fer un nus a l'estómac. Miller és un dels nassos més respectats de The Wine Advocate, reconsagrada bíblia del sector del vi a àmbit mundial, i exerceix d'estret col·laborador del prestigiós Robert Parker, amb la qual cosa una crítica seva pot fer revalorar una ampolla però també tirar per terra la fama d'un celler. El diagnòstic de l'experimentat degustador nord-americà -capaç de tastar més de 100 ampolles en una sola jornada i de simplificar la seva tasca apuntant que sap quan està davant un bon vi perquè li genera “sensacions similars al porno”- va ser que en termes generals el vi català és un “vi de bona qualitat” i de “fantàstica relació qualitat-preu”.

Atès que la valoració surt d'un dels paladars que més hi entenen, aquesta ja sembla prou garantia per no dubtar de la solvència dels vins que brollen de la vinya catalana, però el cert és que el mercat se'ls continua mirant amb reserves i, paradoxalment, és el consumidor català el primer que margina el producte autòcton per donar prevalença a vins forans.

NO SER PROFETA A CASA.

Les dades de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) posen en evidència la infidelitat del bevedor català vers el producte de la terra. Malgrat que d'uns anys cap aquí el gust del català cap als vins del país ha anat en augment i això s'ha traduït en més presència en prestatgeries, cartes i taules, els vins catalans no arriben al 30% de la quota de mercat (en concret 27,7%) i el lideratge del mercat el segueix ocupant la denominació d'origen Rioja. Les dades més fiables de què disposa el Departament d'Agricultura deriven d'un estudi de Nielsen (especialista en anàlisis de consum) sobre el comportament del mercat agafant com a paràmetre l'any 2008. Amb un 36% de quota de mercat els vins de Rioja exerceixen a Catalunya un domini de vendes similar al que llueixen en el global de l'Estat espanyol, on la DO Rioja acapara més del 40% de les ampolles venudes.

La dada és dolorosa per a Catalunya, un territori que té 11 zones productores que estan catalogades com a denominació d'origen (DO) i que generen una producció global que supera els 785 milions de litres cada any.

La taula de salvació a la qual s'agafa el sector és que no tot és negatiu perquè els números són millors que els que revelava el mercat la dècada passada i la penetració del vi català mostra una tendència a l'alça. Però on rau el secret per acabar de donar-li més volada al vi català?

QUALITAT FORA DE DUBTES.

Jordi Bort és, des del març passat, director de l'Incavi i posa de manifest que “ningú discuteix que a Catalunya es fan grandíssims vins”. Destaca que “hi ha bona matèria primera, bons enòlegs i bons empresaris, tan petita i mitjana empresa com grans cellers”, però explica que calen estratègies per “canviar tendències de consum”. El director de l'Incavi és del parer que “s'ha de ser constant en la tasca de vendre i promocionar el producte” i creu que, en aquest sentit, la batalla és lluitar contra marques molt potents com pot ser el concepte Rioja. L'educació és clau perquè “si no hi entens, el més probable és que quan vagis a comprar et decantis pel producte de marca”, però precisament rere aquest primer impuls hi pot haver el punt a favor dels vins catalans. Bort reflexiona que “Rioja té una marca i ha d'invertir per mantenir-la i promocionar-la i, en canvi, la inversió i la feina dels cellers catalans va exclusivament a millorar la qualitat del vi, aquí no ens cal invertir en marca perquè no la tenim”.

De la mateixa manera, malgrat que entén que un país on conviuen 11 DO té difícil consensuar una estratègia comuna que reforci el producte, també hi veu el seu costat positiu a l'hora d'atrapar el consumidor: “És complicat trobar algú que només begui vi d'una zona, és a dir, que només begui Rioja o Ribera del Duero i, en canvi, si opta pel vi català té 11 tipus diferents per anar variant”.

En el sector vitivinícola hi ha unanimitat a l'hora de creure que el gremi de la restauració és un aliat indispensable per arribar al consumidor i en aquest canal es busquen fórmules per promocionar la vinya catalana. L'Associació Vinícola Catalana organitza des de fa cinc anys el concurs Cartaví, que premia els restaurants catalans que tenen una millor i més completa representació de vins del país en la carta.

CRIDA A L'OPTIMISME.

Enric Porta és el secretari general de l'associació i explica que el concurs serveix de veritable mesurador del pes del vi en la restauració catalana. Així, no dubta a afirmar que “amb 600 restaurants a concurs no hi ha dubte que és l'estudi comparatiu més rigorós fet mai a Catalunya” i reclama: “Potser que comencem a ser optimistes i ens oblidem de xifres i informacions que podien ser certes fa uns anys però que han quedat desfasades”.

Porta es refereix a estudis que apuntaven que només una de cada tres ampolles que figuraven a les cartes dels restaurants catalans tenien a veure amb alguna de les DO del país. Explica que aquestes xifres no respecten la realitat actual ja que observant l'evolució dels darrers cinc anys el vi català s'ha estès com una taca d'oli i en les cartes dels restaurants com a mínim la meitat dels vins que es poden escollir són de procedència catalana.

En aquest sentit, el treball de Cartaví ha servit per trencar falsos mites que a còpia de ser repetits acaben per adoptar aparença de certesa: “Sempre s'ha dit que el vi rosat per excel·lència ha de ser de Navarra i resulta que en les cartes dels restaurants els rosats catalans representen el 65% d'aquesta gamma”. Un fet similar passa amb els vins blancs, dels quals Porta destaca que “es parla de Rueda i Albariño però a les cartes catalanes entre el 58% i el 60% són vins blancs de Catalunya”. La presència és menor en el cas dels vins negres, però tot i així gairebé la meitat de l'oferta (un 49%) és d'origen català.

VI I ESTRELLES.

El Cartaví (que té com a guanyadors vigents el restaurant Cal Baumer, de Prats de Lluçanès; Ú, de les Gunyoles-Avinyonet del Penedès, i Marejol, de Vilanova i la Geltrú) valora tres segments d'establiments en funció del preu (fins a 24 euros, de 25 a 45 i per sobre els 45 euros) i ha tingut entre els finalistes El Bulli, de Roses, o Can Jubany, de Calldetenes.

I quan es parla d'estrelles Michelin, el restaurant El Celler de Can Roca de Girona ocupa un lloc preferencial i, en tema de vins, la veu del germà Josep és paraula de sant. Pitu Roca explica que “el vi català té molt bones dosis de qualitat” i revela que el tracte diari amb els clients li serveix de camp de proves per detectar “inquietuds per descobrir i consumir vins del nostre país. No només de la gent d'aquí sinó també del client estranger”. Matisa, però, que cal tocar de peus a terra perquè “en el món del vi tot es mou molt lentament. De la mateixa manera que només fem vi un cop l'any, tot en aquest sector es traspassa de manera lenta i pausada i una zona geogràfica no es guanya el prestigi en una sola generació”.

Josep Roca opina que “nosaltres -els catalans- fem vi seguint criteris de qualitat des de fa 30 anys però la Rioja des de 1860 que ho fa” i malgrat que creu que “s'ha avançat molt i podem ser molt optimistes” també apunta que “la competència és ferotge. Catalunya fa bon vi, però les Alpujarras a Granada o la Sierra de Gredos també s'espavilen i, per descomptat, la Rioja pot continuar plantant cara perquè fa molt bon producte”.

POR DE LA RESSACA.

Però l'handicap del vi català no és només la competència que ve d'altres vinyes sinó també el progressiu descens del consum de vi per persona. Així, si als anys vuitanta cada ciutadà de l'Estat espanyol consumia, de mitjana, 30 litres de vi cada any, ara el consum se situa en 12 litres per cap (només com a exemple comparatiu, un país sense tradició vinícola com Suïssa té una mitjana de 42 litres per persona).

La davallada de la ingesta busca compensar-se amb un augment de la qualitat del vi consumit però el cert és que, tot i així, l'equació continua sortint negativa. El 2010 la despesa per càpita va ser de 25,91 euros (dels quals només 2,84 van ser gastats en vi a granel) i segons dades de l'Observatori Espanyol del Mercat del Vi (Oemv), la xifra és molt inferior a exercicis anteriors. A més la tendència a la baixa s'accentua. Durant el primer trimestre de 2011 la despesa en vi ha caigut un 1,9% i si es fa el càlcul interanual (abril 2010 març 2011) la davallada és d'un 5,9%.

Rafael del Rey és el director de l'Oemv i sociòleg de formació. Des de la doble vessant apuntava en una recent entrevista a la revista especialitzada Vinum que l'Estat espanyol “ha estat atípic durant molts anys. Es bevia més vi en bars i restaurants que a casa, però la tendència ha canviat. El descens sobtat del consum en la restauració no s'ha compensat amb més consum en l'alimentació i això ha portat a uns consums per càpita molt baixos”.

Josep Roca és del parer que la publicitat i el màrqueting tenen molt a dir en aquestes xifres: “Fixa't en les campanyes de publicitat de begudes carbonatades o de la cervesa i compara-les amb les que tenen a veure amb el vi. Què vols que beguin els joves?”, pregunta abans de donar ell mateix una resposta: “Els joves han de veure el vi com un món de tradició però també com un divertiment. Aquest és el gran repte, aconseguir el que passa a Austràlia, Nova Zelanda o els Estats Units, països on els joves són consumidors de vi” i assenteix quan se li planteja si el jove identifica el consum de vi amb la imatge d'aquell avi que omple el porró de vi de la bóta o que fa gots de vi a la barra d'una taverna. Roca creu que “iniciatives com l'enoturisme o l'agroturisme ajuden a canviar la idea i també, per descomptat, obrir els cellers al públic”.

De cellers, en sap una estona Miguel Torres, president de Bodegas Torres i empresari vitivinícola de referència. Torres opina que les preferències pel vi de Rioja vénen de lluny (“durant la Guerra Civil el Rioja era el vi de la victòria”) i es remunta també al conflicte bèl·lic per explicar que: “La guerra va fer mal a Catalunya, també en termes de vi. A nosaltres l'any 1939 ens van bombardejar els cellers”. Opina l'empresari que la misèria va repercutir en la vinya i que “els anys 40 o 50 Catalunya no feia vi de qualitat”. La cosa ha canviat i ara “no es discuteix que el blanc català no té competidor i en negre s'estan fent bé les coses”. Torres és del parer que el mercat nacional està saturat però que la bona qualitat dels vins “juntament amb l'esperit emprenedor característic dels catalans” pot consolidar el vi català a l'exterior: “Ja ho deia el meu pare. Fes bon vi, aprèn anglès i agafa l'avió”.

Barcelona busca la capitalitat ecològica del vi

Per iniciativa de la Federació Espanyola del Vi s'ha celebrat aquesta setmana a Barcelona el Wineries for Climate Protection, una jornada per presentar les experiències pràctiques que realitzen importants cellers d'àmbit mundial per lluitar contra el canvi climàtic.

L'eix del programa de la jornada girava sobre donar a conèixer les pràctiques que les principals empreses vinícoles mundials segueixen en els seus cellers per afavorir la reducció del carboni en l'atmosfera.

L'objectiu és situar Wineries for Climate Protection com a referent internacional en l'àmbit vinícola i mediambiental i oferir una oportunitat rigorosa i responsable de sensibilitzar d'aquest problema el sector vinícola mundial.