Eines

Esport per relligar l'empresa

La companyia de recursos humans Randstad organitza des de fa vuit anys uns jocs olímpics per a empreses, amb l'objectiu de fomentar els valors interns de les firmes i fer que els treballadors “sentin més els colors” d'on treballen

Els jocs eliminen la barrera que existeix entre directius i treballadors

En el camp de la responsabilitat social corporativa (RSC) hi ha dues grans línies: la més visible és la que té a veure amb les contribucions que fan les empreses a tercers, sobretot a causes solidàries vehiculades mitjançant organitzacions no governamentals. Ara bé, hi ha una altra via que cada cop és més valorada per les direccions de les empreses i els directors de recursos humans, que és aconseguir que els seus treballadors se sentin més còmodes i implicats en la feina. D'aquesta manera s'afavoreixen polítiques que permeten conciliar millor la vida familiar i laboral o s'adopten polítiques que permeten als empleats sentir-se més escoltats per la direcció i, per tant, més valorats.

És per aquest afany per aconseguir que els treballadors “sentin més els colors del lloc on treballen” que el 2004 l'empresa de recursos humans Randstad crea el que anomena Jocs olímpics de les empreses Randstad. Un seguit de competicions obertes a totes les companyies que s'hi vulguin inscriure i que permet fomentar els hàbits saludables i també la cohesió interna de les firmes que hi participen. En aquests vuit anys hi han participat més de 400 empreses i s'ha superat la barrera dels 24.000 participants. El juny, per primer cop, se'n va fer una edició pròpia a Barcelona que ha estat considerada “un èxit” pels seus organitzadors. A més a més, aquest any se'n faran tres més, a Madrid, el País Valencià i el País Basc.

Els jocs formen part de l'estratègia de producte de Randstad, tal com explica José María Cobo, CEO del comitè organitzador dels Jocs: “Nosaltres oferim un servei que forma part d'una certa línia d'oci; ara bé, la proposta entronca directament amb les polítiques d'RSC de caràcter intern que estan desenvolupant moltes empreses, que s'han adonat que cal tenir cura dels treballadors”. El cost d'inscripció que han de pagar les empreses oscil·la entre els 70 i els 80 euros per empleat i tant hi participen empreses que presenten centenars de treballadors com algunes que només n'aporten un, explica Cobo. Aquest cost és assumit íntegrament per l'empresa participant, per bé que, segons explica el CEO dels Jocs, s'han donat casos en edicions anteriors en què els empleats han participat pagant una part de la quota d'inscripció. Aquest pagament inclou tots els serveis propis d'uns jocs d'aquestes característiques com la cobertura sanitària o l'avituallament, entre d'altres coses.

La facturació total en el conjunt de l'Estat en aquests jocs està a l'entorn del mig milió d'euros. Ara bé, d'aquests diners, un 5%, entre 25.000 i 30.000 euros, es destinen anualment a finalitats solidàries: serveixen per finançar les activitats de VSO, una organització internacional que es dedica a formar voluntaris per enviar-los a treballar en projectes solidaris arreu del món; i també les de la Fundació Randstad, que ofereix als col·lectius menys afavorits l'oportunitat d'integrar-se al mercat laboral.

competició sana.

Aquest any els participants han pogut triar entre tretze esports diferents, alguns que es jugaven col·lectivament (futbol 7 o piragua, per citar-ne dos) i d'altres individualment, com és el cas de la natació o la BTT. En els jocs col·lectius els objectius que es volen aconseguir des de l'organització són abastables d'una manera clara (potenciar la comunicació entre els membres d'un mateix grup o desenvolupar sentiments com la passió per la defensa d'un mateix col·lectiu, per exemple), ara bé, això sembla més difícil d'assolir en els esports individuals on, fins i tot, persones de la mateixa empresa competixen unes contra altres. José María Cobo explica que aquesta possible rivalitat entre competidors individuals queda neutralitzada perquè al final els premis es donen a les empreses, no als individus, de manera que l'empleat “és conscient que el seu esforç reverteix en la millora del grup, per tant la seva victòria ajuda a fer equip”. En aquesta edició les empreses guanyadores van ser Colt Telecom, que va rebre el guardó al Medaller; Grupo Barcelonesa, que va rebre el Gran Trofeu Fair Play; i de nou Colt Telecom, que es va emportar el títol al millor esperit competitiu.

TOTS IGUALS.

El CEO dels jocs també destaca de la competició que elimina les barreres que existeixen a l'empresa entre directius i treballadors. “Als Jocs, un comptable pot estar competint al costat del seu conseller delegat amb tota tranquil·litat i amb un aire de complicitat”, explica. Cobo cita el cas d'un participant que considera que exemplifica el que pretenen aconseguir aquestes activitats: “Un cop vaig sentir dir a un treballador: he vingut als jocs amb un grup de companys de feina i n'he sortit amb un grup d'amics”.“El treball en equip omple la gent i crea nous vincles que afavoreixen el treballador i també l'empresa”, conclou Cobo.

Per mantenir viu aquest esperit més enllà de l'esdeveniment físic, els organitzadors han creat una comunitat virtual anomenada Comunitat JJEE 2.0, on els participants poden intercanviar les seves experiències personals, formar grups d'interessos i reunir-se fora de la feina. Una eina més per a un mateix objectiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.