Focus

El viatge més difícil dels professionals

Molts aturats amb formació superior han hagut de reorientar la seva carrera per retornar al mercat laboral. La situació és tan difícil en alguns sectors que, per seguir exercint, cal emigrar

Els experts pensen que la crisi ajudarà a eixamplar els límits de les professions
Consultores i firmes de ‘coach' acompanyen algunes persones en aquesta etapa vital

I ara què faig? Enginyers, advocats, metges, periodistes, arquitectes i molts altres professionals que amb la crisi han perdut la feina o han tingut una caiguda dràstica de l'activitat, cerquen una sortida laboral amb la idea clara que, per a una bona part d'ells, el futur és canviar radicalment el que feien. La situació és tan complexa per a alguns col·lectius, com el dels arquitectes, que les alternatives que sospesen van del “Marxo a l'estranger” al “Canvio de professió”, “Em faig empresari” o “Dedico el temps a formar-me i especialitzar-me”. Al final, la crisi econòmica també és la suma de petites crisis individuals i d'aventures personals on no falten ni la frustració, ni les pors, ni, especialment, unes grans dosis de desorientació.

Això malgrat que els professionals no constitueixen el grup més preocupant dels aturats. Les persones amb estudis superiors que cerquen feina representen a penes un 13% del total a Catalunya i, en general, poden presumir d'un temps de reingrés en el mercat per sota de la mitjana. La formació i, sobretot, l'actitud decidida per resoldre la situació, són les grans diferències.

A tal punt arriba aquesta actitud que alguns opten per posar-se en mans d'experts de l'orientació professional. “Acudeixen a nosaltres persones d'una edat entre mitjana i alta, amb molts anys d'experiència i que mai s'havien plantejat quina era la seva vocació”, explica Carme Castro, sòcia i entrenadora personal (coach) de Kainova. Ofereixen serveis d'assessorament a professionals molt perduts “que no saben cap on tirar” però tenen clar que no volen fer el mateix, i també als que, tenint clar què volen fer, necessiten saber com moure's en el mercat laboral. “Ens trobem molta gent que, immersa en el dia a dia d'una professió, no s'havia aturat a reflexionar sobre la seva vocació i ara tenen l'oportunitat de fer-ho i encarar-se al futur amb més garanties”, afirma Castro.

A Creade, filial d'Adecco dedicada a processos de recol·locació d'empreses en crisi, estan ajudant molts professionals a reintegrar-se al mercat. El seu director comercial, Orestes Wensell, explica que actualment hi ha una gran confusió i dificultats per identificar el que ofereix el mercat: “El que sembla clar és que difícilment es pot seguir fent el mateix i haurem de canviar i assumir altres activitats amb més recorregut dins del mateix sector i fins i tot arribar a valorar altres sectors o l'autoocupació”.

Buscar feina exigeix temps, adverteixen els especialistes. Primer cal analitzar la realitat del mercat i identificar les diferents alternatives i saber per quins perfils hi ha demanda. Després, fer un examen del professional sobre les seves competències i habilitats. I finalment es tracta de saber quina és la voluntat del candidat. Gràficament es representaria amb tres cercles amb àrees d'intersecció, que són el punt de partida per a la reinserció en el mercat laboral.

“A vegades es pot veure la conveniència de fer formació específica, però formar per formar no ha de ser per força bo”, diu Wensell.

SUPORT.

Els col·legis professionals es troben entre les institucions més actives per donar suport als seus associats en aquest difícil tràngol. Així, per exemple, el Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona, un dels més afectats per la crisi de totxo, van desenvolupar un Informe d'oportunitats, que aprofundia en les noves vetes generadores d'ocupació. Al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya han vist com l'activitat dels seus serveis d'assessorament augmentava a mesura que ho feia l'atur a la professió, encara que s'estima en un 5% del total. “Ara veiem molt bons professionals que han estat acomiadats, però hem de reconèixer que solen ser els darrers a ser despatxats i es recol·loquen ràpidament”, explica Josep Mouriño, cap dels serveis ocupacionals.

En el cas dels advocats, la crisi ha generat més activitat però també més impagaments, i això ha portat molts petits bufets a haver de tancar. Pedro L. Yúfera, degà del Col·legi de Barcelona, explica que això ha accelerat les agrupacions per compartir despeses i oferir serveis més complets des de diferents especialitats.

La conjuntura econòmica però també la crisi estructural dels mitjans de comunicació tradicionals pel descens de les difusions i la caiguda de la publicitat, han fet reduir les plantilles dels grans grups i han obligat a tancar alguns dels més petits. Molts periodistes han hagut de reciclar-se i trobar oportunitats laborals en els nous mitjans digitals en molts casos per la via de l'autoocupació.

CRISI DE L'EDIFICACIÓ.

Però, sens dubte, un dels col·lectius més afectats és el dels arquitectes. Cal pensar que, segons el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, la superfície visada ha caigut un 88% en cinc anys, passant de 128.000 pisos el 2006 a 6.700 el 2011, segons les estimacions. Una de les sortides per a molts professionals és marxar a l'estranger, segons explica Carlos Hernández, director general de Chengdu Atif Consulting, una firma que ajuda empreses espanyoles en el seu aterratge a la Xina i que cada cop té més sol·licituds d'arquitectes.

L'Associació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC) entén que marxar no és la solució als problemes d'aquí i advoca més per eixamplar els horitzons de la professió, molt centrada fins ara en els projectes d'obres. Mariona Benain, presidenta d'AJAC, anima els arquitectes a “reinventar la professió”, explorant, per exemple, el vessant artístic o participant en camps com ara els materials de construcció, en què fins ara se n'havien mantingut al marge. Perquè això sigui possible també caldrà que la societat accepti la versatilitat de l'arquitecte, com ja fa temps ho va fer en relació amb els enginyers.

En aquest sentit, Carme Castro explica que una de les conseqüències d'aquesta crisi és que s'estan eixamplant els límits de les professions: “En aquests moments s'estan replantejant totes les professions”, assegura: estan deixant de ser compartiments estancs, i això es reflecteix en els processos de selecció, que comencen a posar l'èmfasi en les habilitats i les competències, més que no pas en el currículum formatiu.

Canalitza el costat artístic en dissenyar roba per a nadons

Nom: Mercè Mascaró Lloc de naixement: Barcelona, 1981 Reorientació: Ara, en lloc d'edificis, fa disseny de roba per a nadons
Anna Pinter

“L'entorn m'ha ajudat a llançar-me a la piscina”, explica Mercè Mascaró, fundadora de la marca de roba per a nadons laMima. El mateix any que va acabar la carrera d'arquitectura (2007), es va matricular a un curs de patronatge, i durant any i mig va estar compaginant els estudis amb la feina d'arquitecta. El disseny de moda ja feia algun temps que li interessava i de fet havia posat en marxa una firma de roba per a noies, però la seva intenció era dedicar-se professionalment a projectar edificis. Però l'esclat de la bombolla immobiliària no li ho va posar gens fàcil. “Vaig decidir deixar la feina perquè veia que les possibilitats de continuar eren minses i l'arquitecte per a qui treballava m'ho va agrair: ja no tenia feina per a mi”, explica Mascaró. I en aquestes circumstàncies va optar per convertir-se en emprenedora d'un camp aparentment molt allunyat de l'arquitectura però on ha sabut trobar punts de connexió. “De la meva formació d'arquitectura he après a pensar què faig abans de dissenyar, i així ho aplico a les peces de roba”, explica Mascaró. A més del disseny, va fer el mostrari i va gestionar la producció i, una vegada tot llest, va anar porta per porta a vendre els seus dissenys, que avui ja són a les botigues.

Mercè Mascaró es resisteix a pensar que ha deixat l'arquitectura per sempre.

La decepció que significa haver de tornar a casa

Nom: Nuria Jorge Lloc de naixement: Burgos, 1980 Reorientació: Després de 6 anys a Barcelona, torna a casa, a Burgos
Francesc Muñoz

Nuria Jorge feia sis anys que era a Barcelona exercint d'arquitecta i alguns més que havia sortit del seu Burgos natal per estudiar la carrera a Valladolid. “Parlo català i em sento plenament integrada a Catalunya”, explica Nuria. I ho fa des de Burgos, on ha tornat per fer un projecte de fi de postgrau a l'Instituto Tecnológico de Castilla León (ITCL). Quan es va quedar sense feina va decidir millorar la seva formació també amb l'objectiu d'explorar altres camps de la professió més enllà dels projectes immobiliaris. Ha fet un màster d'edificació a l'Escola Politècnica i, en lloc de fer una tesina, ha optat per un projecte que la torni a vincular al món laboral. Entre les diferents opcions que se li van plantejar ha preferit tornar a casa per sondejar les possibilitats de feina que hi troba.

De moment, l'experiència també ha significat una porta oberta al camp de l'eficiència energètica, un espai en què alguns arquitectes estan buscant el seu futur. Està treballant amb enginyers i té entre mans la reforma d'una planta embotelladora d'aigua. “És una feina pluridisciplinària que m'està obrint nous horitzons professionals”, explica Nuria Jorge. No obstant això, la jove viu amb una certa decepció la fi de la seva aventura catalana. Va arribar a Barcelona el 2005 amb la il·lusió dipositada en una ciutat que oferia moltes oportunitats. Va treballar amb l'arquitecte Albert Viaplana en el desenvolupament de la plaça Europa i en el despatx M1441. Nuria Jorge, però, no dóna per tancada aquesta etapa.

Marxa a Qatar per mantenir viu el somni de ser arquitecte

Nom: Adrià Carbonell Lloc de naixement: Barcelona, 1977 Reorientació: Fa tres mesos va acceptar una feina a Qatar
Francesc Muñoz

El juliol del 2008, un mes abans de l'esclat de la crisi financera, Adrià Carbonell va obrir el seu propi despatx d'arquitectura a Barcelona. Fins aleshores havia treballat per a importants firmes del sector, però la consecució d'un ambiciós projecte li va permetre fer un pas llargament anhelat. Tanmateix, no va ser com esperava. Aquell encàrrec es va cancel·lar i altres clients que van venir després van desaparèixer, i li van deixar només deutes. “L'emancipació només m'ha portat decepcions, frustracions, maldecaps i greus problemes econòmics”, diu Carbonell, que no amaga un cert ressentiment. La situació era límit i calia prendre decisions. Segons ho va veure, si volia seguir fent d'arquitecte havia de marxar a fora; de fet era una idea que li rondava pel cap des que va acabar la carrera: “Aquí està tot mort i vaig començar a mirar possibles destinacions a qualsevol part del món”. L'única premissa era que fos un projecte laboral engrescador i que li permetés desenvolupar un vessant acadèmic: “M'agrada combinar la praxi amb la reflexió”. La idea del Líban va començar a agafar força però finalment una juguesca del destí l'ha portat a Doha (Qatar), on va arribar el seu currículum no se sap ben bé com. Fa tres mesos que hi és i encara és aviat per fer valoracions, es vol donar temps. ”Quan surts t'adones que la crisi està molt focalitzada a casa nostra”, diu. A les nits encara treballa per al despatx que ha deixat obert a Barcelona.

Deixa d'utilitzar l'Autocad per dedicar-se als fogons

Nom: Aina Mir Calafat Lloc de naixement: Palma, 1981 Reorientació: Cuina àpats preparats per a empreses i particulars
Anna Pinter

Aina Mir va acabar la carrera d'arquitecta un any abans que la crisi comencés a fer acte de presència. Ja en feia quatre que compaginava els estudis amb pràctiques a diferents despatxos petits, així que una vegada va tenir el títol universitari va decidir fer el salt a un despatx més gran amb 120 arquitectes en plantilla i amb projectes de gran envergadura amb els quals podia créixer professionalment.

Tot i que va haver d'acceptar ser contractada com a autònoma, el primer any va ser molt enriquidor: va aprendre molt i va créixer com a professional. Però aviat van començar els acomiadaments, la pressió en el despatx era ben patent i la seva feina era més pròpia d'una aparelladora que d'una arquitecta. Finalment l'any 2010 van prescindir dels seus serveis i amb la petita indemnització i uns pocs mesos d'atur es va dedicar a replantejar-se la seva professió. “Aquest temps em va servir per pensar si estava disposada a caure en l'error d'acceptar sous indignes i feines sense valor o si fer un canvi”, explica.

Així que va fer de la seva altra passió, la cuina, la seva nova manera de viure. Inicialment es va dedicar a impartir classes culinàries als centres cívics, però després ha engegat un projecte innovador que consisteix a preparar carmanyoles amb menjar casolà per a tota la setmana i portar-los al domicili o a la feina dels clients. Mir reconeix que les expectatives per tornar a fer d'arquitecta ara són molt baixes. “M'agradaria fer alguna cosa per mi mateixa; ara el meu món és la cuina”, diu.

Retorna a la rehabilitació, com quan va acabar la carrera

Nom: Àlex Martin Badosa Lloc de naixement: Barcelona, 1965 Reorientació: Ara només fa feines tècniques i reformes d'habitatges
Anna Pinter

De quasi una trentena de projectes l'any, la majoria de nova construcció, a només cinc, i el 100% dedicats a rehabilitació o a redactar dictàmens tècnics. Aquest és l'abans i el després en el despatx de l'arquitecte Àlex Martin. El punt d'inflexió, sens dubte: la crisi. “La feina creativa s'ha acabat, tot el que faig són temes de compliment de normativa i reformes integrals d'habitatges. És el mateix que feia quan vaig acabar la carrera”, explica Martin, que amb més de quinze anys de trajectòria professional veu com la seva professió s'esfuma.

Els clients que arriben són bàsicament familiars i amics, i sort que d'això va ben servit per poder mantenir una infraestructura que ara és molt petita, bàsicament ell, però que en temps de bonança havia arribat a tenir, amb un soci, quatre estudiants i un col·laborador treballant.

Les perspectives són poc engrescadores. Martin creu que els despatxos d'arquitectes com el seu serà molt difícil que tornin a construir obra nova, perquè els grans grups absorbiran els nous projectes quan es recuperi l'activitat. “Em sento com una botiga que ha de competir amb El Corte Inglés”, diu, i assegura que es va donar de termini aquest estiu per engegar un pla per reinventar-se.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.