Una llum d'esperança
Les múltiples aplicacions dels feixos lumínics, com ara el làser, han obert un nou camp d'oportunitats empresarials que demana grans dosis d'innovació i recerca. L'Institut de Ciències Fotòniques és el motor de moltes iniciatives
És una tecnologia
que tant s'aplica per tractar el càncer com per desgastar texans
Malgrat que a molta gent li pot sonar a ciència-ficció, la fotònica és un àmbit del coneixement amb moltes i diverses aplicacions corrents i és considerada com una de les grans àrees de desenvolupament econòmic del futur. El 2009 la Comissió Europea va designar la fotònica com una de les sis tecnologies instrumentals clau per a les quals Europa havia de tenir una estratègia comuna.
És una disciplina científica que posa el seu focus en la generació, transmissió, detecció, control i manipulació dels fotons, és a dir, de les partícules elementals de la llum. Llum que ben orientada permet fer diagnòstics mèdics, combatre el càncer, transmetre informació, generar energia o quelcom més prosaic com és ara desgastar uns texans.
A Catalunya hi ha un bon nombre d'empreses vinculades a la fotònica, en la majoria dels casos com a usuàries d'aquesta tecnologia, però cada cop hi ha més firmes que desenvolupen i fabriquen aparells, sobretot per a la indústria. En concret, la Generalitat estima que l'anomenat Clúster d'Enginyeria d'Òptica i Fotònica està integrat per un total de 38 empreses a Catalunya -el 60% del total espanyol-, amb unes vendes anuals de 600 milions d'euros i que dóna feina a 4.900 treballadors, un sector que creix malgrat la crisi. Aquestes empreses (pimes i multinacionals) i els centres de recerca vinculats van fundar el 2009 a Terrassa el Southern European Cluster in Photonics and Optics (SECPhO) amb l'objectiu d'impulsar el sector.
TRANSFERÈNCIA.
A l'Icfo, que des del 2005 ocupa un edifici de 14.000 m² al Parc Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels (Baix Llobregat), hi treballen unes 300 persones i en poc temps ha aconseguit guanyar-se un prestigi i esdevenir un referent internacional sobretot en els camps de la salut, l'energia i les tecnologies de la comunicació, els tres pilars on estan concentrats els diferents grups de treball.
“Mirem on estan els límits del coneixement i intentem impulsar les fronteres amb aplicacions disruptives”, explica Silvia Carrasco, directora de coneixement i transferència tecnològica de l'Icfo. A vegades aquesta frontera no és cap altra que la que estableix el cost de la tecnologia, i el repte és fer el mateix a un preu molt inferior: una visió de la investigació molt lligada a la realitat del mercat, que és un segell d'identitat del centre. No en va, l'Icfo té en la transferència tecnològica una de les potes de la seva missió. Això es detecta també en els projectes de codesenvolupament que signen amb les empreses: “Estem oberts a qualsevol tipus de cooperació, no hi ha programes tancats, tot es fa a mida”, explica Carrasco, que pensa que aquest funcionament beneficia la iniciativa privada però també el centre, que s'ha enriquit enormement amb línies de desenvolupament que mai s'haurien plantejat. En altres casos són les empreses les que no s'havien plantejat que les aplicacions amb llum podrien ser la resposta a les seves necessitats: “Encara és una tecnologia força desconeguda”, reconeix Silvia Carrasco.
En el camp de la salut, l'Icfo està treballant en tres àrees: la imatge avançada de superresolució, el diagnòstic precoç i les teràpies amb llum. En alguns casos són línies de recerca centrades en el càncer i es combinen amb la nanotecnologia, en el que ja es coneix com a nanofotònica. En alguns casos, s'activen unes nanopartícules perquè s'enganxin a cèl·lules tumorals i després es fa un tractament amb llum. El mateix procediment s'està utilitzant en el medi ambient per a la detecció de determinades substàncies. Són procediments molt precisos i poc invasius.
El camp de l'energia també ofereix importants oportunitats, i l'Icfo intenta portar al límit les plaques fotovoltaiques amb prestacions com ara la flexibilitat o la transparència: així, podran en el futur les nostres finestres produir energia? Les TIC també constitueixen un camp de nous desenvolupaments, en concret, en les comunicacions ultrasegures. L'Icfo està investigant noves claus criptogràfiques basades en la física quàntica que facin inviolables els missatges o que detectin si es produeix una ingerència.
Treballadors
300
Any de fundació
2002
Dades al parabrisa
Les empreses Seat, Ficosa i AD Telecom s'han aliat amb l'Icfo per tal de desenvolupar un nou sistema de visió head-up display (HUD) per a automòbils. Són dispositius que projecten les dades bàsiques per a la conducció al parabrisa, de manera que la persona no ha d'abaixar el cap com fins ara. És una tecnologia d'un cost elevat, per la qual cosa actualment només està disponible en vehicles d'alta gamma. El HUD que estan desenvolupant a l'Icfo serà més barat i d'unes dimensions més reduïdes i corregirà l'efecte de doble imatge que tenen els aparells que hi ha al mercat. L'empresa Zero 2 Infinity, que està immersa en un projecte de globus per a viatges turístics a l'espai, també està interessada en aquest desenvolupament.
Fabricant de làsers de colors
Una part de la recerca que desenvolupa l'Icfo entra en el sector privat per la via de la venda de patents o, fins i tot, mitjançant star-ups, és a dir, empreses privades que constitueixen els mateixos creadors. Aquest és el cas de la firma Radiantis, que s'ha fet un lloc en el mercat amb làsers que poden regular el seu color o la durada del feix de llum. Són aparells amb aplicacions en camps tan diferents com per exemple el medi ambient i la salut. Radiantis ha aconseguit que el major fabricant de làsers comercialitzi els seus aparells.
Altres pimes també col·laboren amb l'Icfo en la integració dels sensors sanitaris que s'estan desenvolupant per tal que puguin ser operatius per als hospitals.
