F. BASSAS BAS
EMPRESARI I AUTOR DEL LLIBRE ‘DOMA, CONTRADOMA Y SORDERA'
“Dur l'empresa en un bloc de butxaca és més eficient que tots els ordinadors”
Com sempre passa, tot el que aprendrem de la crisi ho oblidarem en poc temps
F. Bassas Bas va néixer a Barcelona un dia d'hivern de fa 74 anys, “el mateix dia que es va veure l'última aurora boreal sobre Catalunya”, apunta l'autor en un rampell que revela una certa vanitat. La mateixa que, segons reconeix, l'ha portat a publicar un llibre amb els seus pensaments, molts dels quals, d'una vida dedicada a l'empresa. I també perquè diu que escriure és una manera de mantenir un diàleg amb un mateix i endreçar les idees.
Ha canviat molt l'empresa des dels seus inicis?
Han canviat moltes coses però no l'essència. L'objectiu d'una empresa segueix sent guanyar diners. És a dir, innovar, estar pendent del que passa en el mercat i, sobretot, vendre.
El departament comercial és qui ha de manar?
La venda i el tracte comercial els poso al davant de tot, també de la fabricació. Encara que sigui una empresa molt orientada a la recerca, al davant hi ha d'haver el responsable de vendes perquè si el que fabrico no es ven, la innovació no serveix de res. Torno a insistir que l'objectiu de l'empresa és fer diners.
No és una visió que queda curta, sobretot en moments com l'actual, en què l'empresa té una missió social evident?
Precisament per això cal tenir molt clara quina és la primera de les fites. En aquests moments es posa molt l'èmfasi en les persones que són acomiadades, però no es veuen els llocs de treball que se salven amb una reestructuració de plantilla. Hi ha moments que un empresari s'ha de plantejar que per salvar-ne uns quants n'ha de prescindir d'altres, sense por, tot i que l'entorn acaba pesant en la seva decisió.
Pensa que la societat no entén l'empresari?
La societat no ha entès mai l'empresari. No té el lloc que li pertoca. Fins i tot els professionals liberals sempre s'han sentit superiors a l'empresari.
Encara va a l'empresa cada dia?
Ara són els meus fills qui porten l'empresa. Però un empresari no es jubila mai i passo per les oficines, tot i que no cada dia.
És una generació amb millor formació i més eines que la seva?
Un 80% de la feina d'un empresari acaba sent relacions humanes, ja sigui amb el personal, els clients o proveïdors, i això no t'ho ensenyen a la carrera. Jo ho vaig a haver d'aprendre després, treballant. Ara els meus fills disposen de noves tecnologies que proporcionen molta informació, però no sempre és bo.
A què es refereix?
L'excés d'informació també t'ofega. Abans en teníem molta menys però potser era més productiva. Arriba un moment que portar l'empresa en un bloc a la butxaca i mirar els números d'aquest bloc acaba sent bastant més productiu que tots els ordinadors.
Què és el díptero-cinegètica-traumàtica?
És el nom pedant amb què un conferenciant va titular la seva xerrada, que versava sobre com caçar mosques, per aparentar saviesa. Prefereixo pecar de càndid que aplaudir alguna cosa que no entenc per por de ser qualificat d'ignorant. Aquesta crisi és molt díptero-cinegètica-traumàtica.
Que creu que n'aprendrem, d'aquesta crisi?
Doncs, n'aprendrem alguna cosa, i al cap d'un temps l'oblidarem. He viscut 4 o 5 crisis a la meva vida i mai hem estat capaços d'aprendre de l'anterior.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.