La banca acapara els ajuts
El rescat de les entitats financeres va portar el 2010 a multiplicar per divuit les ajudes públiques a les empreses. El 94% de les subvencions van anar a parar a aquest sector
Les ajudes a altres sectors en crisi pugen a 7,46 euros per habitant
Les companyies aèries han ingressat en cinc anys 250 milions en convenis
Subvencions i crèdits anticrisi creixen un 52% en un any i la resta s'estanca
La subvenció preval sobre les exempcions fiscals i els crèdits tous
Seat va invertir 300 milions d'euros el 2009 a la planta de Martorell per fabricar l'Audi Q3, i quasi la meitat d'aquests diners van sortir dels pressupostos públics: 100 milions dels 800 milions amb què el Ministeri d'Indústria va dotar el pla de competitivitat de l'automoció, i 40 milions que la Generalitat va posar en una empresa mixta d'innovació amb un crèdit participatiu. L'any passat, la Generalitat va repartir 2,1 milions en subvencions als mitjans de comunicació, i el 2010 la Comissió Europea va aprovar el pla del govern català de destinar, fins al 2015, 12 milions d'euros al doblatge i la subtitulació de pel·lícules al català, després que l'any anterior va subvencionar amb 16,9 milions d'euros el sector audiovisual.
Aquests són alguns exemples de subvencions que creen dubtes en els contribuents sobre el destí dels seus impostos, fan arronsar el nas a les empreses que no en reben i són mirades amb lupa per les autoritats de la competència pel que puguin representar de distorsió del mercat i de competència deslleial. Se sigui o no partidari de subvencionar amb diners públics les empreses, el cert és que el percentatge de diners que s'hi dedica ha estat històricament mínim, si es compara amb el dineral que s'ha abocat en el sector financer.
La Comissió Europea ha obert una consulta sobre si és correcte ajudar el sector cinematogràfic, al qual els estats membres de la UE destinen uns 2.300 milions d'euros anuals en subvencions i préstecs a tipus reduïts, però incentiva ajudes com els 40.000 milions d'euros que dimecres va aprovar que s'injectin a la banca espanyola: 37.000 per als bancs nacionalitzats -Bankia, CatalunyaCaixa, Novagalicia i Banc de València-, més els fons necessaris per als bancs no nacionalitzats però que necessitaran ajudes públiques i la quantitat que es dediqui a posar en marxa el banc dolent. Estem parlant d'una quantitat equivalent al 3,5% del PIB espanyol, quan en subvencions normals a les empreses les administracions públiques espanyoles es gasten al voltant del 0,5% del PIB.
L'últim informe de la Comisión Nacional de la Competencia (CNC) sobre ajudes públiques constata que l'any 2010 la banca va acaparar el 94,2%: 87.145,47 milions d'un total de 92.500 milions, 1.846 euros per càpita, mentre que a ajudar altres sectors en crisi es van destinar 7,46 euros per càpita i les ajudes normals van representar una despesa de 106 euros per habitant. El Fons d'Adquisició d'Actius Financers, el sistema de garantia per a entitats financeres, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB); la reestructuració de Caja Castilla-la Mancha i Cajasur; la injecció de capital a la CAM; els rescats d'NCG Banco, Unnim i Catalunya Banc; la recapitalizació de Banc de València i l'ajuda a Bankia es van endur el 8,7% del PIB en un any en el qual el dèficit public va ser del 9,2% del PIB. Amb un límit del 3% de dèficit marcat pel pacte d'estabilitat i creixement de la UE, queda clar que l'Estat espanyol es podria haver endeutat per mantenir uns serveis socials que ha retallat si no fos pel gran pes del rescat bancari.
Per a ajudes anticrisi en sectors no financers es van crear quatre instruments: un règim de capital risc per a emprenedors, que concedeix préstecs sense interessos a entitats de capital risc per finançar la compra d'accions a pimes del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació; el pla de competitivitat per al sector de l'automòbil, amb subvencions de tipus d'interès per a préstecs d'inversió en productes ecològics; un règim temporal de subvencions de fins a 500.000 euros a empreses que no estaven en crisi abans del juliol del 2008 però que es veieren afectades per l'escassetat de crèdit; i un règim de garanties per facilitar-los finançament exterior. En ajudes anticrisi dels sectors no financers, les administracions espanyoles van comunicar que el 2010 havien gastat 315,87 milions d'euros, però l'import va ser superior ja que no estan obligades a comunicar les operacions a minimis, que són les que no superen els 500.000 euros en tres exercicis fiscals.
Les ajudes anticrisi van registrar un fort increment, un 52%, el 2010 mentre que les ajudes d'altra naturalesa van arribar als 5.003 milions, un 0,47% del PIB, amb una petita reculada i en valors similars als d'anys anteriors (si s'exclouen les ajudes lligades a la crisi, en el període 2005-2010 oscil·len entre el 0,47% i el 0,51% del PIB). La partida més important d'aquestes darreres ajudes va ser la dirigida a Indústria i Serveis (4.328,53 milions, dels quals 34,8 milions a Catalunya), seguida de l'agrícola-pesquera (528 milions) i els transports (146 milions).
Els objectius d'interès públic als quals es destina l'ajuda poden ser horitzontals (aplicables a tots els sectors en funció d'una finalitat concreta) o sectorials. Les ajudes dedicades a objectius horitzontals van mantenir la seva tendència a l'alça durant el període considerat si bé s'observa una certa reculada l'any 2010. L'objectiu horitzontal al qual es destinen més recursos és el d'Investigació i desenvolupament, amb 1.146,7 milions d'euros, confirmant una forta tendència a l'alça en gairebé tot el sexenni, mentre que a Desenvolupament regional -que busca creació d'ocupació i inversions productives- es van destinar 1.079 milions l'any 2010. El tercer capítol més important va ser el destinat a Protecció del medi ambient i estalvi d'energia, amb 747,4 milions d'euros.
Menys per a pimes.
Les ajudes a l'agricultura i la pesca han tingut una reculada si tenim en compte tot el sexenni, un cop superats els anys centrals (2006-2007) en el qual es van produir importants creixements. En les ajudes als transports no ferroviaris, després d'un fort increment fins al 2006, any en què es van superar els 169 milions d'euros, s'observa una brusca desacceleració en els dos anys següents per tornar a remuntar en els dos últims anys, fins a arribar als 146 milions d'euros.
El tipus d'ajut més utilitzat a l'Estat espanyol -si es té en compte la indústria i els serveis- és la subvenció, que representa el 60% dels fons, mentre que les exempcions fiscals i els crèdits tous sumen aproximadament el 40% restant. En el conjunt de la UE les dades són molt similars, tot i que el percentatge de subvencions és una mica menor (51%) i té més pes relatiu l'instrument relatiu a les exempcions fiscals (41%).
També és similar la despesa relativa en subvencions. Traient les anticrisi, la UE hi dedica el 0,60% del PIB (0,47% a l'Estat espanyol), i la Generalitat va comunicar que les subvencions que havia concedit el 2010 equivalien al 0,03% del PIB català.
Aerolínies i pagesos, casos a part
El 10% del PIB comunitari se'n va en rescats públics d'entitats financeres
J.P
Des de l'inici de la crisi econòmica i fins a l'any 2010 els estats de la Unió Europea van concedir ajudes al sector financer per valor del 10% del PIB de l'Europa dels 27, però van aprovar normes que permeten que aquest percentatge pugui arribar al 38,8%. El volum d'ajudes del 2010 va ser d'1.190.819 milions d'euros, dels quals a la banca d'Irlanda van anar 362.932 milions; a la del Regne Unit, 205.486 milions; a la d'Alemanya, 184.462 milions i a la de França, 108.699 milions. En termes de PIB, Irlanda també encapçala la llista, amb ajudes equivalents al 235%, seguida de Grècia (16%), el Regne Unit (12%), Països Baixos (9%) i Espanya (8,7%).
Com a l'Estat espanyol, a àmbit comunitari la immensa majoria de les ajudes a les empreses van anar destinades a afrontar la crisi financera, sent en general els volums d'ajudes destinats a altres finalitats d'escassa entitat. En global, 73.788,3 milions van ser per a ajuts normals; 1.105.375 milions per a la crisi financera; i 11.756 milions per a altres sectors en crisi.
En el període considerat, la prioritat atorgada als objectius horitzontals pels instruments d'ajuda és evident en països com Estònia, Letònia, Lituània, Bèlgica, Bulgària, Luxemburg i Finlàndia, que dediquen la totalitat de les ajudes públiques, excloent les relacionades amb la crisi financera, a la consecució d'aquest tipus d'objectius. En l'altre extrem, Portugal i Malta només hi dediquen, respectivament, el 17% i el 25%. La mitjana de les ajudes horitzontals de la UE se situa en el 85% del total de les concedides. Espanya, amb un 77% d'ajudes destinades a objectius horitzontals, ha disminuït el seu percentatge pel que fa al presentat el 2009 (80%).
En relació amb els diferents objectius de les ajudes horitzontals, a Espanya destaca l'elevada proporció destinada a R+D+i (26%), nou punts per sobre de la mitjana de la UE-27. Per contra, altres objectius com medi ambient (17% enfront del 24%), Pimes (3% enfront del 4%) i ocupació (1% enfront del 5%) reben menys atenció relativa que en els països del nostre entorn. En termes equivalents a la mitjana de la UE se situen objectius com el desenvolupament regional i la formació.
L'Estat espanyol dedica a ajudes sectorials una proporció molt superior a la mitjana de la UE, un 23% contra un 15%. Els sectors espanyols més beneficiats són els del carbó, amb un 19% del total d'ajudes sectorials (molt més que la mitjana de la UE, d'un 5%) i les indústries manufactureres, amb un 3% (enfront d'un 5% de la mitjana de la Unió).
A la Unió Europea les gasten igual... o pitjor
L'import de les subvencions rebudes per les empreses espanyoles és superior al que reflecteix l'informe de la CNC perquè aquest només analitza les ajudes públiques comunicades a la UE, i entre les que no es comuniquen hi ha les de minimis i les del sector del ferrocarril. A més, en cas que hi hagi cofinançament per part de la UE, l'aportació europea no es compta.
Les administracions tampoc comuniquen, perquè no les consideren ajudes d'estat, les subvencions encobertes sota convenis de publicitat a companyies aèries per assegurar activitat als aeroports petits. La CNC, però, ha fet comptes i constata en un informe sectorial que “el total dels fons públics utilitzats en aquests instruments de promoció turística per part d'entitats vinculades a les administracions territorials ha augmentat progressivament i considerablement entre 2007 i 2009”. Dels quasi 30 milions d'euros concedits el 2007 es va passar a més del doble (62,5 milions el 2009, any en el qual van arribar al seu màxim històric, i van baixar un 18% el 2010. En cinc anys, les administracions han subvencionat d'aquesta manera companyies com Ryanair amb 250 milions d'euros. Catalunya hi va gastar 6,2 milions el 2010 i 7,6 milions el 2011.
Així mateix, en el còmput de les subvencions al sector agrari la CNC no inclou les subvencions procedents dels fons europeus, que a Catalunya van sumar 350 milions d'euros l'any passat, quantitat que representa el 22% de la renda agrària, segons les dades provisionals de la Generalitat.
