Empreses

Nissaga d'apicultors al poble de la mel

Mel Muria, del Perelló, té 2.000 arnes i produeix uns 100.000 quilos de mel a l'any. La caiguda de les vendes a l'Estat l'ha impulsat a sortir al mercat exterior per captar nous clients.

Les vendes de mel a l'Estat han caigut un 20% els darrers dos anys

El Perelló és la localitat catalana on es concentren un major nombre d'apicultors, també hi ha diverses empreses que es dediquen a la producció i comercialització de mel. Una de les més antigues és Mel Muria: la primera referència documentada d'aquesta nissaga és Rafel Muria Queralt, nascut el 1810. El seu fill, Rafel Muria Llambrich, va seguir-lo en l'ofici i va ser un dels fundadors del Lligallo de Ruscs constituït el 1888 amb 225 associats i 1.820 arnes. Muria Llambrich va ser dels pioners en el canvi del rusc de palla i suro pel de fusta, va ser amb aquestes arnes quan es va començar a practicar la transhumància. També el seu fill, Rafel Muria Galve, nascut el 1901, va incorporar-se de molt jove al món de les abelles. Buscava les millors floracions per les finques veïnes del Perelló i va transmetre la seua estima per l'apicultura al seu fill, Rafel Muria Benet, que va substituir el rusc de 20 quadres mòbil per un de 12. Muria Benet va practicar la transhumància per tot el territori català, l'Aragó i el País Valencià. I amb el seu fill, Rafel Muria Martí, arribem a la cinquena generació d'aquesta nissaga d'apicultors. “Seguim la tradició dels nostres avantpassats i incorporem les novetats tecnològiques i innovem”, explica Rafel Muria, que juntament amb el seu cunyat, Vicent Brull, continua el negoci familiar. La saga continua amb Vicent Brull fill, que serà ja la sisena generació de l'empresa apícola.

Mel Muria té 2.000 arnes i produeix entre 60.000 i 100.000 quilos de mel, depenent de si la collita de mel és bona. “Fabriquem un producte de qualitat i els nostres clients saben que si la collita de mel és escassa s'acaba”, explica el president de l'empresa familiar. Precisament enguany la collita de mel és baixa, fins ara un 40% menys de l'habitual, per la qual cosa els productors no tenen altra opció que pujar els preus. “La primavera ha estat nefasta, el fred del mes de febrer va perjudicar la floració del romaní i la pluja de la primavera va afectar la del taronger”, diu Muria, que confia compensar-ho una mica amb les floracions de la tardor. Amb tot, admet que les flors de romaní i taronger són les més sol·licitades pels clients. Mel Muria ocupa una dotzena de treballadors i té una facturació d'1 milió d'euros a l'any.

EXPORTACIÓ.

El mercat català i l'estatal han absorbit fins fa poc la totalitat de les vendes de Mel Muria, però en els darrers dos anys l'empresa assegura que ha perdut un 20% dels clients de l'Estat, mentre que a Catalunya la demanda es manté. “No crec que aquesta caiguda de les vendes sigui conseqüència de la crisi econòmica, si fos així a Catalunya també davallarien, no?”, es pregunta el president de l'empresa. No sap si hi té relació directa o no, però Muria sosté que l'onada independentista ha crescut al mateix ritme que baixaven les seues vendes de mel. També és cert que a Catalunya disposa d'una xarxa de venedors propis, mentre que a la resta de l'Estat ho fa a través de distribuïdors. Sigui com sigui, l'empresa apícola ha començat a explorar altres mercats per compensar-ho. En aquest sentit, han realitzat un primer estudi que els indica que han de començar les exportacions a països propers com França, Bèlgica o Alemanya. I a llarg termini, es poden plantejar arribar als Emirats Àrabs, la Xina i el Japó. “Els clients que perdem per un lloc els guanyem en un altre, el govern ens està ajudant en el camí cap a l'exportació”, assenyala Muria.

La venda de mel d'aquesta empresa apícola del Perelló es fa en botigues especialitzades, és a dir, en centres de dietètica i herbolaris. “Comercialitzem un producte de qualitat i això no és possible fer-ho en una gran superfície”, apunta Muria.

Els darrers quatre anys Mel Muria ha invertit dos milions d'euros en les seues instal·lacions. Ha estrenat una envasadora automàtica i un centre d'interpretació de la mel. “Hem fet inversions molt potents, ho vam planificar abans de la crisi i no pensàvem que aquesta situació s'allargaria tant de temps. El nostre repte principal és salvar-nos”, diu Muria. Amb tot, l'empresari admet que bona part de la inversió que han fet no l'amortitzaran, sinó que el seu objectiu és divulgar el món de la mel i vendre la seua marca. “Tenim una història i la volem compartir i creiem en el que fem. Això ens va impulsar a posar en marxa el centre d'interpretació”, assenyala Muria, que lamenta el cultiu de productes transgènics i l'ús de pesticides que perjudiquen la salut de les abelles. “Ens hi estem jugant el futur, sense abelles no hi ha pol·linització”, conclou Muria.

TRANSHUMÀNCIA

Rafel Muria Galve va dedicar-se des de molt jove al món de les abelles, practicava la transhumància i buscava les millors floracions per les finques i pobles veïns del Perelló. La partida de la Vinyassa era de les més apreciades.

SIS GENERACIONS

El nom de Rafel Muria apareix en un document del Lligallo de Ruscs del 1888. Muria va deixar les arnes al seu fill, com posteriorment van fer els seus successors.

centre de la mel

Unes 20.000 persones passen cada any pel centre d'interpretació apícola de Mel Muria, on es mostra la cultura i la tradició del món de la mel.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Nissaga d'apicultors al poble de la mel

Publicat a