Opinió

La balança fiscal de Catalunya

Les xifres de la balança fiscal segons el mètode del flux monetari tornen a donar un nivell de dèficit excessiu, xifrat en 16.543 M€, que suposen el 8,5% del PIB català
El criteri més objectiu i que permet fer un càlcul més exacte de la balança fiscal és el del flux monetari. És el que s'utilitza preferentment en l'àmbit internacional

La Generalitat ha fet pública la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central per a l'any 2010. La balança fiscal es defineix com la diferència entre la despesa que el govern central realitza a Catalunya i el volum d'ingressos detrets de Catalunya en forma bàsicament d'impostos. Si els ingressos detrets són superiors a les despeses que el govern central hi realitza estem davant d'un dèficit fiscal.

Les xifres tornen a donar un nivell de dèficit excessiu, xifrat en 16.543 milions d'euros, que suposen el 8,5% del PIB català. Aquests resultats s'obtenen a partir de l'aplicació del mètode del flux monetari. Les dades aplicant el criteri del flux del benefici estimen un dèficit fiscal d'11.258 milions d'euros, el 5,8% del PIB. El fet que hi hagi dos mètodes d'estimació que proporcionin resultats diferents genera importants debats. Però cal tenir present que tots dos mètodes són complementaris, ja que expliquen efectes econòmics diferents i no són en cap cas substitutius. El mètode del flux monetari mesura l'impacte econòmic generat per l'activitat del sector públic en un territori, mentre que el del flux del benefici estima el nivell de benestar dels individus residents en un territori davant d'actuació del sector públic.

El criteri del flux del monetari consisteix a imputar els ingressos, bàsicament impostos, al territori on es genera el fet imposable i les despeses al territori on aquestes es localitzen. Així, per exemple, l'impost sobre societats s'atribueix al territori on s'ha generat el benefici empresarial. Pel que fa a les despeses, aquestes s'assignen on es localitzen els treballadors de l'administració central pel cas de pagament de sous i salaris, on es localitzen els destinataris de les transferències, on es materialitzen les inversions i on es destina la compra de béns i serveis. Es tracta d'un mètode molt directe, atès que la comptabilitat pressupostària té un codi de territorialització de totes les partides de despesa. Per tant, en la mesura que el grau de territorialització sigui elevat, la imputació és directa.

En canvi, el criteri del flux del benefici consisteix a imputar els ingressos en el territori on resideixen els individus que finalment acaben suportant els impostos i les despeses s'imputen en funció d'on resideixen els ciutadans beneficiaris de la despesa, independentment d'on es localitzi aquesta despesa. Continuant amb l'exemple, la recaptació de l'impost sobre societats es distribueix territorialment en funció de la hipòtesi que es consideri més adequada sobre qui finalment acaba suportant l'impost. En aquest cas poden ser els consumidors mitjançant un augment dels preus dels productes, poden ser els treballadors a través d'una reducció dels seus salaris o poden ser els accionistes en forma de menors dividends. Com es pot comprovar no és fàcil establir objectivament qui suporta aquest impost i més difícil és establir en quina mesura o proporció. Pel que fa a les despeses, l'aplicació del criteri del flux del benefici comporta també establir un gran nombre d'hipòtesis sobre qui és el beneficiari de la despesa i en quina mesura. Així per exemple, en el cas de la despesa en equipaments culturals es distribueix territorialment en funció de la població, la renda, el nivell d'estudis de la població, la distància a l'equipament, etcètera, ja que se suposa que malgrat que tothom se'n pot beneficiar, a la pràctica les persones que més se'n beneficien són els de major nivell de renda, els de major nivell educatiu i els més propers geogràficament a l'equipament. Com es pot observar, el criteri del flux del benefici requereix fer moltes hipòtesis sobre qui són els beneficiaris i en quina proporció s'apropien d'aquest benefici.

Així doncs, el criteri més objectiu i que permet fer un càlcul més exacte de la balança fiscal és el del flux monetari, ja que evita haver de fer múltiples hipòtesis, que en alguns casos poden ser altament qüestionades. Aquesta és una de les raons per les quals en l'àmbit internacional s'utilitza preferentment aquest criteri.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.