Opinió

El Magrib, una àrea desunida i amb alta tensió

Tunísia, pionera de les revoltes àrabs, és avui una economia bloquejada per una crisi política i social i amenaçada pels grups islamistes radicals que operen al nord del país

La Unió del Magrib Àrab (UMA) es va constituir a Marràqueix el 1989 per estrènyer les relacions polítiques i econòmiques entre els seus cinc estats membres: Algèria, Líbia, el Marroc, Mauritània i Tunísia. 24 anys després, l'UMA és sinònim de fracàs. A Àsia i Amèrica Llatina s'impulsen processos d'integració econòmica a través d'una extensa i densa xarxa d'acords de lliure comerç a escala regional o bilateral. En canvi, al sud del Mediterrani persisteixen les barreres econòmiques i comercials. I creixen les tensions polítiques i socials en una regió atabalada pels frustrants resultats de les primaveres àrabs i els greus conflictes que al sud tenallen l'àrea del Sahel i al Mediterrani oriental colpegen Egipte i Síria i altres països.

L'últim consell de caps d'estat de l'UMA es va reunir el 1994. El Marroc i Algèria es donen l'esquena. El conflicte del Sàhara Occidental enverina les relacionis bilaterals des que el Marroc va ocupar l'excolònia espanyola el 1975. La frontera, tancada des de fa 20 anys, és una barrera que obstaculitza les relacions comercials entre les dues economies més potents i poblades de l'UMA. El resultat: el comerç entre els estats d'Àfrica del Nord només representa l'1,5% d'uns intercanvis exteriors que es desenvolupen principalment amb una UE en crisi.

El clima d'inestabilitat política tampoc ajuda a assentar l'UMA. Algèria, una potència petroliera i segon subministrador de gas a Europa, està pendent de la successió del president Abdelaziz Bouteflika, que, després de quatre mandats, no es presentarà a les eleccions presidencials a l'abril del 2014. El país depèn de les exportacions energètiques però disposa d'una bona borsa de divises per emprendre, si hi ha voluntat política, les reformes polítiques i econòmiques necessàries per disminuir una taxa d'atur del 22%, que és el doble entre els joves.

En canvi, la monarquia marroquina va saber reaccionar davant el tsunami de les primaveres àrabs amb una reforma constitucional i unes eleccions legislatives el 2011 i amb l'impuls d'algunes reformes econòmiques i socials. Disposa d'una economia oberta i estretament vinculada a la UE, atreu creixents inversions estrangeres aprofitant la seva posició estratègica com a pont entre Europa i Àfrica. I assoleix les divises que necessita per importar tot el petroli, gas i carbó que consumeix.

Tunísia, pionera de les revoltes àrabs, és avui una economia bloquejada per una crisi política i social i amenaçada pels grups islamistes radicals que operen al nord del país. L'Assemblea Nacional, sorgida de les eleccions d'octubre del 2011 guanyades pel partit islamista Ennahda, afí als Germans Musulmans egipcis, encara no ha aconseguit aprovar la reforma constitucional.

La profunda divisió entre els moviments islamistes i laics dificulta un acord. I planteja uns interrogants sobre el futur immediat del país que frenen les inversions estrangeres i el turisme, que, mancant recursos energètics, eren les principals fonts de l'economia i d'unes divises que ara no arriben. Però cal confiar en la vitalitat de la societat civil tunisiana.

La situació en la Líbia post-Gaddafi és pitjor. El sud del país acull els gihadistes que amenacen l'estabilitat de tota la regió. La reconstrucció de les institucions polítiques i econòmiques del país continua pendent. Persisteixen les divisions territorials i una corrupció que fa ingovernable el país i que frenen la producció i les exportacions energètiques, que representen el 80% de l'economia.

L'UMA continua estancada. Christine Lagarde, directora general de l'FMI, recordava fa poc les grans potencialitats econòmiques del Magrib, una àrea de 90 milions de persones. Però les institucions internacionals haurien de passar de les declaracions retòriques a donar suport a plans concrets per a la reconstrucció global de la regió. La complexa situació a Síria i Egipte no augura avui res de bo, però cal esperar que, a mitjà o llarg termini, els processos de modernització s'assentaran en les societats àrabs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.