De les tresoreries que més pateixen a la UE
Un estudi d'EADA reflecteix com els problemes de liquiditat i endeutament de les nostres empreses, respecte de les d'altres estats de la Unió Europea, les condemna a l'extinció
El marge de les nostres empreses no s'ha aconseguit recuperar
Per cobrar-se l'existència de 385.000 empreses arreu de l'Estat, en els darrers quatre anys, la crisi ha aprofitat que les nostres societats suporten uns handicaps que les afebleixen, que les fan partir d'una posició de feblesa, si les comparem amb les homòlogues del nostre context comunitari, com exposa un estudi recent del professor de finances d'EADA Rafael Sambola, presentat per la patronal de l'Hospitalet i el Baix Llobregat, AEBALL.
En l'apartat de la liquiditat, les nostres empreses s'enfronten a un gran desavantatge respecte d'estats com França, Alemanya o Bèlgica pel que fa als terminis de cobrament en dies: a l'Estat espanyol aquest període de temps és de vuitanta dies de mitjana. A Bèlgica són 50; a França, 44, i a Alemanya, 25,9. Com explica el professor Sambola, “l'efecte de disposar d'un termini de cobrament tan llarg implica no solament un empitjorament de la tresoreria de l'empresa, sinó també, en conseqüència, un augment de l'endeutament i una pèrdua de rendibilitat.” L'estudi estableix un vincle entre aquesta ràtio amb la mitjana de dies de permanència de les existències al magatzem. Hi tornem a trobar diferències significatives: a Espanya són 55,4 dies; 39,5 a Alemanya; 36,9 a França i 32,6 a Bèlgica, segons les dades que es recullen a l'estudi d'EADA.
DE CAP AL CONCURS.
Un deute empresarial molt elevat, que a sobre és d'una qualitat manifestament millorable. Si parem atenció en el volum de deute a curt termini -passiu corrent sobre el finançament, propi i aliè- tornem a comprovar la situació de feble base financera de les nostres empreses. A l'Estat espanyol, aquest índex s'eleva a un 42,2%, mentre que a França és d'un 40,5%, i a estats com Alemanya (37%) i Bèlgica (35,5%) són manifestament més baixos, amb la qual cosa la qualitat del deute és superior, més diluït en el temps. Com expressa Sambola, “aquest és un aspecte especialment clau si la xifra de negoci minva i el compte de resultats genera pèrdues”. Tot plegat no fa estrany que la de l'Estat espanyol, dins d'aquests grup de socis comunitaris, sigui l'economia en què l'empresa pateix més l'impacte negatiu dels costos financers en el compte de resultats. Així, de mitjana, de cada 100 euros que es facturen, se n 'han de destinar 3,4 a pagar els interessos del deute bancari, mentre que aquest servei es redueix a 1,2 euros en el cas alemany; 2,7 a França i 2,3 a Bèlgica. De fet, en els darrers anys els experts han parat compte en la tendència excessiva de l'empresa catalana i espanyola al palanquejament, en detriment dels recursos propis. Una tendència que, amb tot, la crisi ha moderat.
RENDIBILITAT PRECÀRIA.
L'autor de l'estudi, en vista de la comparació que fa, afirma que si la nostra empresa és menys rendible és per la combinació d'uns costos de personal més elevats que acaben oferint un menor marge d'explotació: l'any 2011, només França, amb un 16,7% de despeses de personal respecte del total de costos, es va situar per damunt d'Espanya (16,4%), mentre que Alemanya (12%) i Bèlgica (11,7%) mantenen una despesa per aquest concepte sensiblement més baixa. Del 2007 al 2011, el marge de l'empresa espanyola va caure del 7,2% al 4,5%. Al llarg de la crisi, una economia com la belga va caure des del 6% del 2007 al 5% del 2009, per tornar a recuperar posicions els anys següents, i assolir el 2011 un altre cop el 6%. La mala posició de les companyies catalanes i espanyoles en les ràtios que hem analitzat explicarien la balança negativa de les empreses creades respecte de les desaparegudes, des del 2009 ençà. Durant els darrers quatre anys, ha pesat la part negativa de la balança: un saldo negatiu de 77.962 empreses el 2009; 45.681 el 2010; 56.754 el 2011 i 66.734 el 2012. Si ho comparem amb Alemanya, veiem que aquest país va consolidar un saldo positiu de 149.174 el 2010; 106.062 el 2011 i 46.439 el el 2012.
Sambola també ha recollit les dades del Global Competitiveness Index Data Platform, que publica el World Economic Forum, per valorar altres variables de competitivitat, de l'1 al 7, dins d'aquesta comparativa entre mercats. Pel que fa a la facilitat d'accés als préstecs, l'Estat espanyol i Catalunya estan avall de tot, amb 1,79, mentre que Bèlgica se situa en 3,48, França en el 3,25% i Alemanya en el 3,21%. Altres subíndexs també ofereixen informació reveladora: quant a la inversió de l'empresa en R+D, l'Estat espanyol assoleix 3,4 punts, mentre que Bèlgica puja fins als 4,63; França fins als 4,67 i Alemanya fins al 5,52. Tampoc no queden en un bon lloc les nostres empreses a l'hora de ser capaces atreure talent: 2,85 punts, contra els 3,85 de Bèlgica, els 3,88 de França i els 4,69 d'Alemanya. I si no s'atreu talent, difícilment s'és capaç de retenir-lo: 2,86 punts per a l'Estat espanyol, 3,57 per a França, 4,38 per a Bèlgica i 5,09 per a Alemanya.
Concursos que no són el preludi del tancament
Les dades ens diuen que en un estat com Bèlgica, amb 538.545 empreses mercantils, es van registrar l'any passat 10.587 concursos de creditors, contra els 7.799 de l'Estat espanyol, amb un cens d'1.242.948 empreses. Com s'interpreta aquesta paradoxa? Per al professor Sambola, a Bèlgica, i a altres estats, “els processos concursals són més àgils que aquí, i tenen com a finalitat protegir i donar viabilitat a les empreses.” Hi afegeix que en el nostre cas “es presenta concurs de creditors com a última opció de supervivència, quan ja es troben en una situació patrimonial molt deteriorada.” Al'Estat, el 90% d'empreses en concurs s'acaben liquidant.