Gran angular

Lleis ‘florentino' per a amics del govern

La clàusula d'indemnització a la constructora ACS pel dipòsit Castor és un de molts casos de decisions governamentals destinades a afavorir determinades empreses

Catalunya rebaixa l'impost als casinos i a Madrid miren de deixar-hi fumar

“El que és bo per a la General Motors és bo per als Estats Units,i viceversa”, va dir l'any 1953 Charles E. Wilson, un dels majors accionistes d'aquesta companyia, quan es va qüestionar la seva independència com a secretari de Defensa. Florentino Pérez no ha estat al govern, però l'actuació del PSOE ha estat com traslladar aquest principi a Espanya i a la constructora ACS que presideix. Els terratrèmols a la zona mediterrània on s'estava construint el magatzem submarí de gas Castor han desvelat, entre altres coses, que la concessió a la societat Estal UGS -participada en un 66% per ACS i en un 33% per la canadenca CLP- feta el 2008 inclou una clàusula inexistent en la resta, que li garanteix que cobrarà la inversió encara que li extingeixin l'explotació per negligència. Tot un detall que pot costar a l'Estat 1.700 milions d'euros, ja que el Tribunal Suprem ha rebutjat la petició del Ministeri d'Indústria d'anul·lar per abusiva aquesta clàusula.

No és la primera vegada que el govern del PP intenta canviar resolucions socialistes favorables a Pérez. El juny de 2012, el Congrés va aprovar -amb els vots de PP i PNB- reincorporar la possibilitat que les empreses cotitzades limitin el vot dels seus accionistes, eliminant el que es va conèixer com a esmena Florentino, un canvi fet el 2010 pel qual s'eliminava de la llei de societats anònimes que es pogués limitar al 10% del vot dels accionistes, fos quina fos la seva participació a la companyia. L'eliminació del blindatge afavoria les pretensions d'ACS -que dominava Unión Fenosa- de controlar la també elèctrica Iberdrola, on tenia el 12,6% del capital. També necessitava el desblindatge Luis del Rivero, president de Sacyr, principal accionista de Repsol, per tenir més vot a la petroliera i treure'n diners per tapar forats de la seva constructora. En aquest cas, el paper de Wilson el va fer David Taguas, que havia passat de director de l'oficina econòmica de Zapatero a president de la patronal de grans constructores Seopan.

Zapatero també va fer canvis legislatius per evitar que Endesa fos comprada per no amics. El 2005 va donar el vistiplau a l'oferta de compra de l'elèctrica que havia fet Gas Natural (el PP va relacionar l'actitud del ministre José Montilla amb la condonació d'un deute de 6 milions d'euros que el PSC tenia amb la Caixa), però quan el seu president, Manuel Pizarro, va buscar altres ofertes per pujar el preu va canviar les competències de la comissió del mercat elèctric perquè pogués rebutjar la de l'alemanya E.ON. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va sancionar el govern espanyol, Endesa va acabar sent comprada per la italiana Enel el 2007 i Pizarro va ser elegit diputat pel PP.

TAMBÉ A LA CATALANA.

Legislar a mida no és costum exclusivament espanyol. Si mirem Catalunya, trobarem casos com el de les concessions de les ITV, que dos mesos abans de les eleccions de 2003 van ser prorrogades pel govern de CiU fins al 2014 tot i que no caducaven fins al 2006. Aigües de Barcelona controlava el 85% del mercat a través de dues de les tres empreses acreditades.

El cas més recent el tenim en el projecte BCN World a Tarragona de Veremonte, la societat d'inversió del promotor valencià Enrique Bañuelos, la cadena hotelera Melià, la gestora de centres comercials Value Retail i Melco Crown, una aliança de la indústria del joc entre l'australiana Crown i la xinesa Melco.

Mentre a Madrid miren de canviar la llei perquè es pugui fumar als casinos que promet construir-hi Las Vegas Sands, a Catalunya en fan més via i aquesta setmana el Parlament ha aprovat -amb els vots de CiU, les abstencions d'ERC, PSC i PP i l'oposició d'ICV, Ciutadans i CUP– rebaixar del 55 al 10 per cent l'impost sobre el joc als casinos. Rebaixes que beneficiaran les empreses ja existents, però feta per assegurar que els inversors no portaran a un altre lloc el complex amb casinos, hotels, centres comercials, parcs d'atraccions i espectacles que s'ha d'aixecar als terrenys de Port Aventura de Vila-seca i Salou. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, justifica el canvi normatiu al Centre Recreatiu Turístic (CRT) de Salou per la necessitat de competir amb Eurovegas, Singapur i Atlantic City pel que ell en diu “turisme de negoci” i que en realitat és turisme d'apostes. Tot sigui per la il·lusió que s'atrauran molts russos i xinesos amb possibles que deixaran a la Generalitat molts més diners dels que pugui recollir amb la Grossa.

Pensant en les caixes

CiU ha presentat una esmena a la reforma de la llei de caixes perquè s'allargui d'un a sis anys la pròrroga perquè el president d'un banc pugui també presidir la fundació de la caixa de la qual prové, iniciativa pensada en Isidre Fainé, de CaixaBank. Un suport que contrasta amb el que va passar el 2002, quan el govern va fixar en 20 anys el temps màxim de mandat dels membres de l´assemblea general, els consellers i els presidents de les caixes d´estalvis, disposició que els socialistes van atribuir a la voluntat de CiU de treure's del cim Josep Vilarasau, president de la Caixa.

En temes de caixes també hi ha hagut unanimitats. Com la de l'últim ple del Parlament del tripartit, que el 2007 va aprovar que els presidents de les caixes d'estalvi cobressin un sou malgrat que el seu càrrec era no executiu i que s'entenia que la seva funció era diferent de la del president d'un banc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.