Gran angular

Abaixar sous ens farà més competitius?

La moderació salarial és una realitat constatable des de la reforma laboral; ara bé, no hauria de ser el focus principal per resoldre el depauperat mercat laboral i afrontar les crisis

Moderació salarial o no. Durant la crisi és una disjuntiva que va generar molt debat fa un parell de setmanes quan el ministre d'Economia, Cristóbal Montoro, va declarar que no havien rebaixat els sous sinó que s'havia aconseguit moderar la pujada salarial. La declaració va haver de corregir-la però el dubte quedava servit. Abans, però, des del Fons Monetari Internacional, i la Comissió Europea ja s'havien llançat reiterades recomanacions, sense gaire fonament teòric, sobre l'oportunisme de rebaixar els salaris per posar solució al malparat mercat de treball.

La qüestió que se'ns planteja, doncs, és si hi ha hagut moderació salarial amb la crisi?

Tenir la resposta hauria de ser tan fàcil com entrar a l'índex de costos laborals i fer una comparativa, però com denuncien els experts, hi ha una apagada estadística en aquesta qüestió, i especialment des de l'aprovació de la reforma laboral.

Així que acudim a coneixedors del tema perquè ens diguin les seves percepcions. El director de l'àrea laboral del Grup Empresarial Ribé Salat, i professor a la UPC, Josep Ginesta, es mostra determinant: “Sí, hi ha hagut moderació salarial, des d'un punt de vista d'acords tancats en negociació col·lectiva i també a nivell d'acord en convenis d'empresa”, i afegeix que totes les grans consultories de directius com de professions intermèdies coincideixen que hi ha una relació directa entre la crisi i la reducció de salaris, especialment en nivells directius i sous alts amb més proporció que en sous baixos, ja que en aquests últims la capacitat de poder escurçar més els salaris és més limitada. Ginesta explica que tot i que en termes estadístics costa que sigui percebuda aquesta davallada, s'incrementen les distàncies i les bretxes entre algunes categories.

L'altre tema és quan van començar a baixar els sous. Ginesta assegura que s'ha evidenciat especialment des de la reforma laboral del 2012.

El professor del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Sergi Jiménez tampoc té dubtes sobre el fet que hi ha hagut moderació salarial. Per a d'ell, el tempo ha estat equivocat i ha comportat greus conseqüències: “Hauria d'haver estat més ràpid. El primer ajustament que es va fer en els primers anys de crisi va ser el de l'ocupació i no els salaris.” Jiménez atribueix aquest retard en la reacció al que ell denomina l'antiquada estructura de la negociació col·lectiva que impedeix que s'abaixin els salaris com a mesura per anticipar-se a una etapa de crisi molt forta. Jiménez, que forma part del grup d'economistes FEDEA, ha fet una anàlisi a partir de les vides laborals, i assegura que no hi va haver pràcticament ajustament en cap sector fins a l'any 2010.

NO PER A TOTS.

Si les generalitzacions no són bones, com diu la dita, en el cas del tema salarial resulta contraproduent per al professor de la UPF. “No estic d'acord que tots els sous hagin de baixar; en els sectors en què les coses van bé no caldria.” I Josep Ginesta ho argumenta explicant que aquest cafè per a tots a la inversa té un efecte directe sobre l'economia. “Traslladar el concepte d'austeritat als salaris afecta el consum”, diu Ginesta. Per Jiménez, el problema de la cistella de la compra es resoldrà quan estigui resolt el de l'ocupació i de la baixa productivitat. “Pot ser si el nivell de productivitat que tenim només ens permet un cistell més ajustat, és el que hi ha”, diu el professor de la UPF.

La moderació salarial va, doncs, molt més enllà d'un efecte sobre el consum; hi ha veus que l'han defensat com un estímul per rebaixar la taxa d'atur.

Jiménez creu que s'ha de permetre una certa devaluació salarial transitòriament en certs sectors de baix valor afegit per garantir-los que tinguin feina, “però no basar l'economia en això.”

Josep Ginesta es mostra més reticent a aquesta mesura i recorda que, segons en el butlletí d'estadística (l'últim és del primer trimestre del 2012), la principal raó per la qual les empreses destrueixen ocupació no són els costos laborals sinó la baixada de la demanda.“Els costos laborals a Espanya estan per sota de la mitjana europea. Podem fer una davallada per competir amb països com ara Bulgària, Polònia i la Xina?”, es pregunta Ginesta.

Més que reduir salaris, Ginesta creu que s'han de calibrar més les mesures que es prenen. “Es evident que la seguretat social té un problema greu de tresoreria, però és que no ajuda a la creació d'ocupació que s'hagi suprimit la major part del paquet de bonificacions a la contractació, en moltes empreses ha suposat un cost elevadíssim”, diu Ginesta. En canvi, per Jiménez, les bonificacions no s'han de reduir, sinó que s'han d'eliminar, perquè entén que aquestes distorsionen la competència entre diferents treballadors i, a més, creu que quan s'acaba la bonificació s'acaba la contractació, i per tant és diner tirat.

Com han condicionat, doncs, a més les darreres mesures que ha aprovat el govern en la qüestió laboral?

El cap de l'àrea laboral de Ribé Salat assegura que s'han agreujat moltíssim, perquè la reforma laboral ha obert el meló del conflicte de la negociació col·lectiva, afavorint els nuclis de negociació molt més petits en un moment en què els sindicats ja no tenen infraestructura per arribar a tots els àmbits. “Molts cops les empreses es veuen negociant ERO o convenis sense suport sindical, amb tota la problemàtica que això significa, ja que s'ha de negociar amb persones que no estan formades i costa que s'entenguin “, diu Ginesta, que es dedica a acompanyar empreses en els processos de negociació.

MASSA AGRESSIU.

La reforma laboral ha introduït, per Ginesta, el concepte de flexibilitat interna d'una manera molt agressiva, perquè entén que per una banda ha afavorit que hi hagin més acomiadaments perquè és més econòmic, però per altra banda ha obert el ventall de possibilitats. En la majoria dels casos s'acaba combinant els ERO d'extinció amb retallades salarials per mantenir llocs i canvis d'estructura. “Hi ha una acceptació tàcita del sacrifici en pro de la sostenibilitat i d'una manera molt agressiva”, reconeix Ginesta.

I com a mostra, aquestes darrers dies hem vist el cas d'Alstom, en què han acordat una baixada dels sous per mantenir els llocs de feina. Jiménez explica que en aquests tipus d'empresa pertanyent a sectors madurs hi ha una clara competició mundial entre les diferents plantes per produir, i per tant la moderació salarial és el resultat pel qual l'empresa està maximitzant el seu benefici. El que ha passat amb el sector automobilístic n'és un exemple. “Quan hi ha una crisi d'aquestes, el treballador d'aquest tipus d'empreses és conscient que o es queda allà o no té sortida a fora”, diu Jiménez, que opina que tot i que la reforma laboral ha introduït molta flexibilitat, ho ha fet amb una regulació tan dispersa i àmplia que és molt difícil funcionar de manera eficient.

Amb la mirada posada en el futur, els dos experts, més que fer previsions, prefereixen proposar canvis per a unes estructures salarials més en consonància amb els alts i baixos de l'economia.

Ginesta creu que inevitablement els sous aniran molt vinculats al grau de crisi del país, però considera que deixaran d'estar vinculats al creixement vegetatiu com fins ara i dependran més de l'èxit de les empreses. “O serà així o hi haurà molta més rotació en els llocs de treball, perquè la reforma laboral facilita molt els ERO”, assegura Ginesta, que afegeix que només cal mirar a Europa, on els països més productius i més competitius són els que tenen els salaris més alts: “Hem de tenir en compte que hi ha una relació directa entre productivitat, eficiència de mercat i valor afegit”, aclareix.

LA SOLUCIÓ.

Per Jiménez, la fórmula és molt clara: incentivar els sectors de més valor afegit perquè garanteixen més ocupació de mà d'obra qualificada, i alhora conviure amb una fracció de la poc qualificada. “Al contrari del que es podria pensar com a desitjable, s'haurien de fer mesures de flexibilització salarial i permetre desigualtat salarial transitòria per permetre créixer molt els sectors de treball qualificats, i aquí que tinguin salaris alts.”

Mentre això arriba, però, els indicadors laborals continuen sent dramàtics. Per Ginesta, si l'atur no baixa al 20% (ara està en el 25%) d'aquí a dos anys ens enfrontarem a un problema gravíssim. “A les empreses els costarà molt crear llocs de treball estructurals, i crec que es crearà molta ocupació cíclica, perquè, cada cop més, les empreses contracten en funció de la comanda”, etziba Ginesta. I aquí s'evidencia, segons Jiménez, un error històric de la gestió empresarial d'aquest país perquè qui governa l'empresa és el comptable o l'advocat, i no l'economista. El professor de la UPF creu que hi ha un altre mal endèmic i ben arrelat del mercat de treball que caldrà resoldre sí o sí: l'elevat pes de la contractació temporal. No hi ha, doncs, temps per perdre..

Sergi Jiménez

Sergi Jiménez és professor titular de la Universitat Pompeu Fabra i investigador associat del grup d'economistes FEDEA. És director de la càtedra La Caixa Economia de la Salut i Hàbits de Vida, és un dels prescriptors del contracte únic per eliminar la dualitat del mercat laboral espanyol entre contractes temporals i indefinits.

Josep Ginesta

Josep Ginesta, que professionalment es dedica a ajudar les empreses en els processos de negociació laboral, ha estat abans director de l' Oficina de Treball de la UOC i director de Persones d'aquesta universitat. A més, és professor a la Universitat Ramon Llull i a la UPC i autor d'estudis sobre sistemes públics de protecció social.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.